Anar al súper sola amb el nen dins el cotxet i agafar un dels cistells per omplir amb el que necessites no és cosa fàcil. Ho he fet unes quantes vegades, encara que intento només agafar allò imprescindible, allò que pugui portar a la mà o el nen pugui aguantar amb les seves manetes, com jugant, per no desesperar-me. Però l'altre dia vaig apurar amb el menjar i necessitava comprar més, per tant, carret, cotxet, nen i una servidora vam estar maniobrant pel súper. I esclar vaig ensopegar amb tot de complicacions: vaig topar amb un senyor gran que anava a pas de tortuga i no deixava avançar-se pels passadissos, una nena empanada amb el mòbil enmig dels estands de fruita i verdura, dues amigues xerrant de la vida i tapant qualsevol forat per on colar-me, i evidentment més cotxets que vaig haver d'esquivar amb una mà al meu cotxet i l'altra al carret. Increïble, vaig estar dient cada 2 segons, perdona, em deixes passar?, perdona, et pots apartar?, perdona, que t'he donat un cop, disculpi que quasi l'atropello... No és gens fàcil conduir 2 carrets alhora! I entre els múltiples obstacles i la calor que ha fet ja aquests dies, vaig començar a suar i a pensar que si trobava una altra persona barrant-me el pas me l'emportava pel davant. Però vaig poder arribar a la caixa sense cap incident i a punt de posar-me a cridar per què cony no poseu JA l'aire condicionat!
I avui ens mudem, per fi, i amb tants trastos i trastets i una criatura serà més complicat que conduir amb les dues mans ocupades pel súper. Relax.
 |
| El lavabo vermell |
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada