Sorra

El mes de juny sempre és el primer que ens instal·lem a la platja amb els banyadors, flotadors, galledes i pales. És el primer que ens banyem.

La setmana passada vam anar-hi, però el mig-guiri no va voler saber res de l'aigua, típic del primer dia. Ara prefereix jugar amb la sorra, la sorra és encantadora, la sorra mola; l'agafa i la llença, l'agafa i la hi llança al papa, la hi llança a la mama tot dient "Mama sorra". Traducció: mama, no t'estic dient que ets una pipismei, el que vull dir és Té mama, una mica de sorra bonica per arrebossar-te com una croqueta.

Així vam acabar tots, com un plat de croquetes a punt per fregir:

Aquest estiu hem de fer una operació, que no serà l'operació biquini sinó l'operació panyalito. El mes que ve el mig-guiri farà 2 anys, jo tindré vacances i l'orinal bonic que vam comprar i que s'està florint al lavabo s'estrenarà. De moment li trec el bolquer a la platja, li poso el banyador cuqui de les balenes i li recordo cada 5 minuts que no es faci pipi (no caca sisplau!) al damunt perquè va sense protecció i muntarem un sidral.

Avui fa molta calor. Aquesta tarda tornarem a ser croquetes.

*

22 mesos

El mig-guiri avui fa 22 mesos. La foto és a Isona el passat cap de setmana.

Moltes felicitats preciós!! 

Agafo floretes i li dono a la mama

*

La mona: Tito pantel

Aquest any el mig-guiri ha triat la seva mona doncs ja en pot menjar. I de què era? De xocolata, evidentment! El "Tito" la hi va portar diumenge al matí, ell ja l'esperava amb ganes, des del dia abans que repetia de tant en tant "Tito panteeeeel". I quan va arribar amb el súper-pastís amb un "auto" de xocolata al damunt, la sorpresa i la il·lusió van ser màximes. No es va esperar ni un segon més, a menjar!!

Després va jugar amb les plomes fent-se pessigolles a la cara i al coll; l'any passat no li van fer gens de gràcia.

I així estem des de diumenge, demanant pantel tot el dia. S'està posant les botes, ja veurem què passa quan s'acabi... De fet, avui quan s'ha cruspit un tros per berenar, com és molt llest me n'ha demanat de la meva: "pantel mama". Jo tinc una Sara que també li ha encantat. Uf, està servit sucre fins el mes que ve!

*

Lele, aigua, bagcos

Que bé s'està de vacances!

No hem marxat aquests dies, però estem aprofitant el solet. Avui hem anat a fer un passeig en bicicleta (en "lele" i amb el "cajco"). Ens hem aturat al port com sempre a mirar els barcos ("bagcos"), l'aigua i hem trobat un vell pescador. El mig-guiri s'ho ha passat molt bé, li encanta rodar, quan ens aturàvem deia "nem, nem". El temps és magnífic tota la setmana. Que segueixi així perquè..., encara és divendres!

*

Febrer

Torno amb el calendari cuqui.

Febrer és el mes dels aniversaris: del guiri i meu, entre d'altres de la família i els amics. Per això vaig triar una foto del mini-guiri fent-me un regalet. Però Febrer també és el mes del Carnaval, encara que aquest any ha caigut tard i va començar quan el mes acabava.

Normalment és un mes fred, molt fred, en canvi, aquest ha estat generós i càlid en general, així que ens ha permès fer sortides i passeigs: platja, calçotada i disfresses.

Per tant, no m'he decidit per una foto, sinó per dues, com a resum del mes:

Felicitats mama, felicitats papa!

De calçotada!

Ja s'acaba març, ventós i plujós al final, llàstima perquè va ser magnífic i primaveral abans d'hora. Ara toca abrigar-nos i jugar a casa tot el dia. Plou.

*

Taula, cadireta

Els dies passen de pressa i el mig-guiri creix sense pausa. Ja té 20 mesos i aquest cap de setmana li hem comprat una tauleta i una cadireta. Feia dies que ens ho miràvem fins que vam topar amb un conjunt preciós: una taula amb la superfície de guix i un calaix amb rodes a sota per desar de tot. I la cadira, a més, és cuqui i còmoda. Al bitxet li ha encantat tot i ho estrenat de seguida:

Conjunt cuqui

Es mira el nou conjunt i riu molt, li agrada tant! Fins i tot s'hi asseu, 10 segons, però hi seu, com un nen gran; llavors és quan diu Mama senta, senta, que generós ell que ho vol compartir amb la mama, i, esclar, he de posar-me al terra perquè el meu fill no entén, per molt que li repeteixi, que en una cadireta no hi caben dos culs. 

Després vol "dibuixar" i em demana Mama, boli, boli. Evidentment, el guix acaba per terra i, per tant, algun tros es pot veure perfectament blanc enganxat al meu cul.

*

Calçotada i més

S'està acabant Febrer! I jo sense escriure!

Aquest cap de setmana hem estat molt liats a Can Puttenstein. Dissabte vam anar de calçotada a Balsareny amb uns amiguets de panxa del Sander: la seva primera calçotada. I no, no els va voler tastar, ni un trosset, ni sols ni amb romesco. L'únic que volia era córrer amunt i avall per tot el restaurant amb l'Elna, quin parell de perles:

Faig pose de James Dean

Després del dinar, de les postres, i de fer petar la xerrada, vam estar fora, al camp, tots rupestres fent sobretaula ben sana. Fins i tot vam anar a veure les vaques que tenien els senyors del restaurant La Torre. Moltes vaques, totes molt ocupades menjant i passejant. Així que, sabent com li agrada fer muuuuu al mig-guiri, li pregunto: Sander, què fa la vaca? I em diu ben claret "Peste!". Innegable i rotund. Així que li explico a la criatura de 19 mesos que fan peste per la caca. I ell vinga a repetir peste, peste, cacaaaaa!! Quin èxit...

Sóc la vaca Peste

A casa meva les vaques ja no fan muuuuu. Ahir va sortir un toro per la tele i el mig-guiri tot convençut em crida de nou "Peste, caca!!". I jo li vaig explicar que no era una vaca, que era un toro. I que no feia peste. Però ell es va quedar amb la pudor i la merda enganxades.

Diumenge de nou vam tenir xou. A la tarda vam anar a una festa infantil carnavalera. Li hem comprat al nen una disfressa de pirata molt simpàtica. Però va ser posar-li i començar a cridar "Avall, avall!!", "Noooooo", "Avaaaaaalllll". No li va fer gens de gràcia la roba i em va demanar a crits que li traiés (avall, demana exactament per dir Fora del meu cos roba estúpida i de mala qualitat). Em va costar una estona que s'oblidés del vestit fashion que portava. Però en arribar a la festeta, el primer que va fer va ser treure's l'armilla i llançar-la ben lluny per poder córrer i ballar ben còmode. P.D: el mocador vermell que anava al cap va ser missió impossible des del segon 1. Malgrat no saber ben bé de què anava disfressat ho va passar genial ballant i robant globus a les nenes:

Nena, a bobo!

Ara que comença el Carnaval ja tremolo de pensar en posar-li de nou el tema. A veure si el puc subornar amb galetes o xocolata. Aquest nen anti-disfresses no sembla fill meu.

Bones festes!!

Marxem a Holanda! Molt bones festes i moltíssima felicitat!!

Jinguen bel, jinguen bel, jinguem ol de guei.... nanana nanana na na na na na na naaaa aaaaa!!!!

*Fotos by Gemma Sivill

Temps de Nadal

Ui, tants dies sense escriure...

Final de trimestre, examens, avaluacions, notes... I no parar amb el mig-guiri.

I què ha fet aquests dies? Doncs ha fet 17 mesos i li ha sortit una altra dent, 6 mesos després de les 6 inicials, les úniques que tenia. No són dents punkis ja que el deixen dormir i no es queixa gaire, pobret, però són lentes i puntuals; que compleix mesos el nano, doncs vinga, avui toca una mínim.

També hem comprat un tió, el primer, i l'hem col·locat a la finestra: és temps de Nadal! I això m'agrada, m'agraden els anuncis de perfums, xampús, cremetes, bombons, torrons, cava, joguines..., les pelis nadalenques però sense nens ni gossos a la pantalla, sisplau; m'agraden les nadales, els menjars exagerats, les paradetes amb regals artesans, l'arbre gegant de la plaça de les Neus, els tions enormes escampats per la ciutat, els caganers que adornen les façanes, la pista de gel i sobretot les vacances.

Al mig-guiri també li agrada tot això (l'any passat era massa petit per adonar-se), sobretot la xocolata en forma de torró, de monedes o de qualsevol altre objecte, quin descobriment!

A veure què pensarà dels Reis i del Nadal a Holanda: en res marxem a passar els primers dies festius amb la família d'allà.

De moment, feliços 17 mesos petitó!

Sander i un mega-tió a la plaça de la Vila

Santa Claus de xocolata, que bo!

*

Dies de pluja

El cap de setmana va estar plovent i va continuar dilluns, tres dies de pluja i un bitxet a casa! SOS!

El primer dia que plou tenim paciència i ens entretenim pensant que l'endemà pararà i sortirem. El segon dia ens estirem dels cabells i aprofitem una petita pausa dels núvols per fer un tomb breu i comprar menjar per resistir. El tercer dia estem desesperats, se'ns inunda la casa perquè ha caigut massa aigua (pffff... brrrrr...), avisem uns senyors que ens arreglen el problema, netegem el desastre i a la tarda, per animar-nos, gran idea: i si fem alguna recepta cuqui?

Jo pensava que potser el mig-guiri podria ajudar-me, però no, no no, ell és destructor de mena així que em vaig posar a fer Rosquillas de la Reichel jo sola a la cuina mentre el guiri i el mig-guiri jugaven amb mil peces de Lego escampades per tot el menjador.

No m'apassiona la cuina però com que m'encanten els dolços sempre busco alguna recepta fàcil o original de coques, magdalenes, etc. I vaig buscar-ne una i la vaig adaptar al meu gust. Va quedar genial, el Sander no parava de dir "més més més!!" (Exactament diu "mé mé mé!!" amb una ànsia!). Delicioses:

Però la idea "anem a cuinar junts" encara no em funciona. Deixaré la cuina mama-fill per més endavant.

Per a la propera vegada que plogui tants dies seguits o faci vent o fred o asdfghjk, a veure què m'invento...

*

Escapada a Olocau

El cap de setmana passat, el llarg, el pont de Tots Sants, vam anar tots 3 a Olocau. Va ser la primera visita del mig-guiri al poble, el poble dels nostres avis, el poble de ma mare, el meu altre estimat poble.

Ens va fer un temps boníssim, em vaig equivocar dient l'últim cop que ja havia arribat el fred, no no, el sol i les temperatures altes (estranyament boges) ens han acompanyat fins avui. Perquè avui fa molt vent i crec que ja, per fi, ha arribat la tardor.

Només arribar es va dedicar a empaitar un gat que menjava feliçment al carrer i ja va ser un no parar en 3 dies intensos. En resum:

- El Sander empaita miaus, jo empaito el Sander.

- El Sander vol destruir tot el que troba per la casa nova, nosaltres posem tan alt i tan lligat com podem tot el que és al seu avast.

- El Sander es menja totes les olives, totes les vegades que prenem alguna cosa.

- El Sander es menja les pedres de la muntanya.

- El Sander es menja les pedres de la Carrasca (on els gronxadors).

- El Sander es menja les pedres de la Font de la Penya.

- El Sander es menja tot el que troba per terra, per exemple, trossos de garrofes.

- Després de tot el dia corrent i menjant pedres, cau rendit i nosaltres darrere.

Ha estat una escapada fantàstica. El resum en imatges:

Vine un moment que ens fem una foto a la Font!

Excursioneta per la muntanya

Una i altra vegada al tobogan!

Menjo pedres

Menjo pedres de nou

Torno a menjar pedres

La mama riu perquè no ha vist que menjo una pedra

*

Pelakos

El mig-guiri té una cosa idèntica a la mama (que no són moltes ja que és un mini-Henrico): li creix el cabell a la velocitat de la llum. Això vol dir que o em deixo una pasta en perruqueria, fet que no m'agrada gaire perquè jo ja em gasto prou diners en tota mena de productes i perruqueres per posar decents els meus cabells caòtics, o que faig de súper-mama-estilista i de tant en tant li vaig arreglant jo. Aquesta opció m'encanta i ja ho he fet unes quantes vegades (explicat aquí també), per això aquest cap de setmana he tornat a agafar les estisores i he deixat al Sander com un model del Llongueras.

Ara em costa moltíssim arreglar-li els cabells perquè no para ni un segon i perquè té un munt de cabell. Però com que les mares som súpers, doncs m'ha tocat fer d'estilista. I com va ser el procés? Vaig asseure al bitxet a la trona, el vaig subornar amb una galeta i vaig començar a tallar. Tant es va moure que els pèls van anar a parar pertot arreu. I per si no n'hi havia prou amb l'escampamenta dels moviments del caparró, el senyoret es va dedicar a llançar a terra tots els pelets que li queien a prop. Encara em pica tot quan ho recordo. Tanmateix ha valgut la pena: el mini-guiri torna a veure i està molt mono. Sóc una artista.

El resultat:

  

*

Agost, Festes Majors

Es nota que estem tots de vacances perquè és la primera entrada d'agost. Que bones són sempre les vacances... Encara fa moltíssima calor però no importa quan no treballes.

El mig-guiri ens està deixant dormir i tot, es lleva cap a les 9 ja que a partir dels 11 mesos va deixar de fer la dormideta del matí-migdia; amb la calor va començar a despertar-se més tard, fantàstic! Ara només fa migdiada després de dinar.

Aquest mes d'agost hem fet el típic de les vacances: platja, festa major, piscina, passejar i suar, suar molt. Per sort a casa tenim aire condicionat...

- La primera festa que ha arribat és Festa Major de Vilanova. Vam posar el domàs de la Geganta grossa al pati de davant, ens vam vestir de blanc (com toca), i vam anar a veure el cercavila, però el mini-guiri, fent de guiri totaaal, va estar plorant sense parar: no li agraden el focs i trons dels diables, ni tampoc els dels dracs.

Blancs, blanquets

La Geganta mola

Papa, tinc por...

Després ens vam trobar els amiguets i vam veure la Mulassa, els gegants i els balls que sí que van tenir èxit i li van agradar amb les musiquetes i les ballarungues . Al final, cap a casa que estava rendit després de tantes emocions noves:

Sander i Rita

Tots els gegants

Mama, entrem ja a casa

- Pocs dies després va venir la Festa Major de la Geltrú, la del barri familiar, i ho vam tornar a intentar. No calia insistir, desastre total: al mig-guiri no li agrada gens el foc i menys el sorollàs dels petards.

Estic plorant...

Els gegants de la Geltrú

El padrinet mola

Diuen que els nens canvien i que segurament més endavant ja no li faran por. Ja veurem perquè és veure els Trabucaires i recordar el terror que em feien a mi durant molts anys, hehe...

*

Forats

Una de les coses que més agrada als bitxets és llançar-ho tot a terra i quan caminen, llançar-ho tot als forats. El mig-guiri corre per tota la casa buscant forats on posar les seves joguines. I corre darrere meu com si endevinés que li obriré alguna escletxa màgica.

. El primer que va fer va ser llançar-ho tot des de dins del parc: quan està dins es distreu una mica amb totes les cosetes que li he anat posant, però arriba el minut X i la diversió està en llançar-m'ho tot a veure si li torno, com si jo fos un gosset, vaja. Escampall per tot el menjador.

. El segon pas va ser el contrari: quan és per fora jugant amb ninots, llibres i qualsevol objecte que pilla, decideix tirar-ho tot dins el parc, un forat magnífic! I ja el veieu amunt i avall agafant de tot i llançant-ho al parc que a poc a poc adquireix forma de muntanya.

. El tercer descobriment va ser el vàter: em segueix al lavabo i veu el vàter obert, error! La tapa ha d'estar sempre baixada perquè es va apropar, va mirar dins dos segons i com un impuls va llançar el que portava a la mà, un cocodril que afortunadament era més gros que el forat i no va tocar l'aigua. A continuació, després que la mama li tallés el rotllo va veure la dutxa oberta (error doble!) i evidentment es va posar a dins. I va sortit fora; i es va posar dins, i va sortir fora i... I així hauria estat mil hores si no l'agafo i me l'emporto i tanco la mampara, el vàter i la porta del lavabo.

. El quart descobriment va ser la nevera: no arriba a obrir-la però com sempre el tinc caminant i seguint-me, quan obro la nevera es posa davant, se la mira, mira què hi ha dins i seguidament llança qualsevol cosa dins: el xumet o el nino que porti a les mans, i allà es queden. Abans de tancar la nevera, sempre m'asseguro que no hi ha cap nou habitant.

. El cinquè i fins ara últim forat descobert és la finestra que hi ha al costat del seu bressol. Quan el llevo al matí obro la persiana i en veure aquell gran forat no pot evitar intentar llançar algun dels ossets que té per allà. O el xumet. Buf, quina màquina, és més ràpida la mà que els meus ulls! Per sort la finestra dóna al nostre pati i es pot recuperar qualsevol joguina.

L'altre dia el vaig estar observant amb la càmera i així el vaig enxampar:

- Mira la tele des de la trona fent-se el concentrat i el bon nen perquè em confiï.

- El baixo a jugar i va directe a buscar joguines.

- Troba una víctima perfecta i encantadora, en aquesta ocasió és una tortugueta, i s'emociona ensenyant-me-la.

- Passeja dissimulant i fixant-se en altres objectes...

- Continua dissimulant i llançant el globus que ha pillat de camí al forat...

- Finalment la tortugueta acaba dins el forat (el parc) i el mini-guiri em mira amb cara de... "ara vaig a buscar-ne un altre perquè mola llançar-ho tot a dins" (o fora).

- Però troba un xumet i el seu estimat Mic i s'oblida dels forats durant una estona i es dedica a passejar-lo, estimar-lo i xerrar amb ell. Un moment preciós.

*

Noves experiències

Des que ha arribat el bon temps el mig-guiri ha pogut fer a l'aire lliure un munt d'activitats que no havia fet mai, noves experiències que l'han fascinat.

El primer que va descobrir és la platja:

La sorra mola

La sorra li va encantar, deu estar boníssima perquè se'n va posar a la boca una i altra vegada... En canvi, l'aigua estava freda i en posar-li els peuets a dins va començar a plorar. Doncs res, ja ens banyarem un altre dia! Va estar caminant, jugant i robant joguines dels altres nens again perquè ja se sap que els trastos dels altres sempre són més atractius que els nostres.

Vam tornar a casa cansats i divertits, sobretot ell, cansadíssim, ja sabem que la platja esgota.

Un altre dia vam anar al parc, va caminar, investigar, agafar joguines dels altres nens i va pujar al gronxador:

Volo!

El gronxador és una mena d'objecte màgic, té un súper-poder: atreure els nens com un imant. I un cop hi pugen ja no volen baixar! El Sander reia, cridava i fins i tot cantava de tant com li agradava gronxar-se. Tant li ha agradat que pel seu aniversari li hem comprat un per posar-lo a la terrassa.

Al parc hi hem anat un parell de cops i només veure la cadireta ja va corrents cap a ella com un petit enamorat. Un altre invent fantàstic.

Perquè el mig-guiri es vagi acostumant a la temperatura de l'aigua, que no a la de la seva banyera, li hem comprat una piscineta i l'hi hem posat al pati:

Xip-xap, xip-xap!

En veure-la, primer va posar cara de quesaixòòòòò??? I no volia entrar, potser recordant les petites onades gelades. Però un cop dins va començar el festival: amunt, avall, i vinga a esquitxar. Li ha encantat també! I també va acabar ben cansat, com amb totes aquestes novetats estiuenques, així que el nen dorm com una marmota fins les 9 del matí i fa unes migdiades de professional, quin gust! Algunes les comença amb mi:

I ara que ja té 6 dents, sí sí, li han sortit 2 per setmana, i sap dir 1 amb el ditet ja està llest per a celebrar el seu primer aniversari en un parell de dies:

Jiji!!

*

Viatge de tornada amb dent

Oi, oi, oi, quants dies sense escriure! És que fa 3 setmanes estàvem a Holanda, vam anar-hi 4 dies al casament del Marco i la Christa. Ens va fer molt bon temps per sort, així vaig poder portar el vestit sense mitges. El vestit, quin estrès... No vaig trobar res per les botigues d'aquí i me'l vaig comprar a l'aeroport, ja hi comptava que tenien botiguetes cuquis. De seguida vaig triar-ne un però quan arribo a cals sogres oh sorpresa, la sogra em diu que es va comprar el mateix doncs es va enamorar d'ell quan van estar aquí l'últim cop; va a l'armari a buscar-lo i jo creuava els dits perquè fos d'un altre color ja que estava en 3 estampats diferents, i no, ella va triar el mateix, el blavet, en la mateixa talla i tot; sóc tan original...

El Sander no va parar de caminar, jugar amb el cosinet i liar-la amb tot el que va trobar per allà. També es va fer amic de la Nuska:

El casament molt bonic, romàntic i llarg, tot el dia amunt i avall. Els meus peus van morir a mitjanit, com la Ventafocs:

El més curiós va ser el viatge de tornada, el mig-guiri estava molt actiu i no va dormir gens a l'avió així que vam estar entretenint-lo les dues hores del vol. En un dels jocs li vaig veure una cosa blanca a la geniva de baix, li poso el dit dins la boca i... per fi, una dent! Sí, sí, sí! Fins als 11 mesos cap senyals de vida a les genives i ara, avui, ja en té 4! Dues a baix i les dues pales; pobret, té un festival muntat a la boca...

Normalment la primera surt abans (bé, a mi ja em van sortir tardet, als 9 mesos diu ma mare) i van més a poc a poc apareixent, però sembla que les del Sander són més punkys, han trigat però ara ataquen totes de cop. De tant en tant es queixa i es posa tot a la boca, quant més merdós millor, i hem d'estar contínuament cridant Noooooo, caca, pupa i caguntamareitunpare! És així la vida amb un bitxet d'onze mesos que només vol córrer per totes bandes. Persecució. 

*