dimarts, 22 d’abril de 2014

La mona: Tito pantel

Aquest any el mig-guiri ha triat la seva mona doncs ja en pot menjar. I de què era? De xocolata, evidentment! El "Tito" la hi va portar diumenge al matí, ell ja l'esperava amb ganes, des del dia abans que repetia de tant en tant "Tito panteeeeel". I quan va arribar amb el súper-pastís amb un "auto" de xocolata al damunt, la sorpresa i la il·lusió van ser màximes. No es va esperar ni un segon més, a menjar!!
Després va jugar amb les plomes fent-se pessigolles a la cara i al coll; l'any passat no li van fer gens de gràcia.
I així estem des de diumenge, demanant pantel tot el dia. S'està posant les botes, ja veurem què passa quan s'acabi... De fet, avui quan s'ha cruspit un tros per berenar, com és molt llest me n'ha demanat de la meva: "pantel mama". Jo tinc una Sara que també li ha encantat. Uf, està servit sucre fins el mes que ve!





*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...