Dinópolis

La setmana passada aprofitant el pont de Tots Sants vam anar a Dinópolis, a Terol. Al mig-guiri li encanten els dinosaures, el vici la dèria li va agafar l'any passat: amb 3 anys va començar a dir paraules estranyes com ara dicodoplus, velociraptor o triceratops. Primer el vaig ignorant pensant que parlava holandès amb el guiri. Però no, el nen estava explicant-me els diversos bitxos i les seves característiques; fins i tot el rotllo la teoria del meteorit. D'on haurà tret aquesta passió? Ni son pare ni jo tenim interès ni atracció pel tema... Crec que com la seva classe el curs passat era la dels dinosaures (van triar ells el nom) van tractar el tema i es va apassionar.

Així que en tenir 4 dies de festa vam fer una visita turística familiar a Terol i al famós parc de les bèsties. A més de bitxos hi ha un museu i una visita en barca per l'evolució de les espècies després de la desaparició dels dinosaures, passant per l'aparició del primers homínids i arribant fins als nostres dies. Va ser el més interessant per als no-amants dels dinos.

Tant la Serralada d'Albarracín com Dinópolis ens van encantar: bon menjar, molts animalets, sol, natura, gent amable i dinosaures.

Ens vam allotjar a Guadalaviar, un poble tranquil a 1600 m, o sigui, com les cabres estàvem allà dalt on vam poder desconnectar i descansar.

Per últim, un vídeo-resum de l'escapada:

*

Fent turisme

Que on estàvem, dius? De parranda!

Ara vénen totes les festes i ponts aquí a Bayern, així que hem aprofitat per fer turisme i diversions familiars variades, aquestes:

-Fa dues setmanes vam anar a veure el castell de de Neuschwanstein, preciós! El castillo del viento, diu el Sander per un capítol de Peppa Pig on visiten un castell. Els 3 dies ens va ploure:

Més a prop, i sobretot, més avall, n'hi havia un altre xuli també:

- El cap de setmana següent, ja sense cap dia de festa extra, vam anar a Legoland. Oi, oi, oi, el mig-guiri encara no s'ha recuperat de la impressió. Ni jo tampoc perquè el nen és tan finolis, o tan salvatge, no ho sé encara, que no volia pixar als lavabos, ell pixa en un arbre i punt. Així que cada vegada que volia evacuar, havíem de sortir fora i buscar un arbre, planta o paret per regar.

Ara, el lloc és espectacular. Encara em fan mal els malucs de pujar 3 cops seguits al lego-tren-del-meneo-guapo.

- Aquest cap de setmana va ser més llarg encara, 2 dies de festa extra, síííííí, 4 dies de finde, així que vam decidir anar a Praga. Jo hi he estat ja dues vegades més, una a l'hivern, una altra a l'estiu, em faltava primavera. Preciosa la ciutat al maig.

El mig-guiri també preciós, estirant-se pel terra dels millors monuments, convertint-ho ja en tradició familiar, i negant-se a pixar en lavabos estrangers. Ell pixa en arbres, per si no ens havia quedat clar. O sigui, que hem de sortir de restaurants o cafeteries i buscar un arbre o paret. Hem entrat en bucle, molt.

Ens va fer un temps boníssim i vam poder anar en vaixell, en bus, passejar molt, pixar en arbres, pixar en pàrkings, prendre cafès, prendre cerveses, pixar en carrerons, menjar gelats, menjar pastes típiques, pixar les plantes, beure més cerveses i passar de tornada per Plzen, ciutat on es va inventar la pilsen, esclar, i pixar els arbres d'allà també. 

Sembla mentida, però dilluns que ve és festiu un altre cop, em pixo! I crec que encara en queda un altre la setmana següent. A veure on anem a parar i a pixar.

*

Alguns llibres

Després de la ressaca de Sant Jordi, avui uns quants llibres que tenim per casa. Alguns els vam portar cap aquí, d'altres els he comprat molt baratets a Ingolstadt. Això em va sorprendre, els llibres infantils no tenen un preu elevat i sempre n'hi ha d'oferta a les llibreries. Suposo que fan igual amb la resta de llibres, però com no llegeixo alemany no m'hi he fixat.

1. Llibres que hem portat. Alguns del que ronden per casa són aquests:

- Les primeres paraules. Li van regalar pel seu 1r aniversari i encara és el seu preferit. Molt variat amb moltes imatges, algunes amb relleu per tocar. Està ben desgastat!

- Quin munt de vehicles! Amb tot de transports, com diu el títol. Li encanta, típic de nens. Juguem a que jo li dic un vehicle i ell el busca.

- La doctora juguetes. Li vaig comprar per veure si deixava de fer el show al metge. També una figureta de la mateixa doctora. No va funcionar, però el llibre li agrada. Ens inventem el que hi passa, mola més que llegir o explicar.

- Dieren. En holandès sobre animalets variats. Són uns dibuixets d'uns nens molts famosos a Holanda; es diuen Jip i Janneke. A mi m'agraden més que a ell, em sembla. Són genials aquest parell!

En tenim bastants més, però aquests són els que més mirem i que han sobreviscut ;)

2. Llibres que he comprat aquí:

- No sé que de Nadal. El vaig comprar per 3 euros i poc per explicar-li el rotllo del Pare Noel, molt celebrat aquí. No li emociona, però quan el veu diu Mira, mama, Papa Noel! Així que l'objectiu s'ha aconseguit.

- L'ós i el koala (traducció lliure i inventada). M'encanta aquest llibre que vaig comprar per 2.99 euros. Té uns dibuixos preciosos de la Petra Brown i una història senzilla. De nou ens inventem què passa i el mig-guiri diu que jo sóc l'ós i ell el koala jugant al parc. Exactament.

- L'ovella Shaun. El petit príncep. Són llibres magnètics, és a dir, tenen personatges i formes que són imants i es poden anar posant aquí i allà. Són els preferits del mig-guiri ja que es pot jugar amb els ninotets, doblegar-los, mossegar-los, trepitjar-los, llençar-los contra el terra i cremar-los si cal que no es trenquen. El millor és el preu: 3,99 euros cadascun.

I per acabar, una mica de catxondeo que hem estat fent avui:

*

Passejant per Regensburg

Aquest cap de setmana hem tingut visita dels sogres i hem aprofitat per fer turisme per Bayern. Divendres va sortir el sol i ens vam animar, però dissabte, quan ens vam llevar, la realitat gris i plujosa ens va baixar els fums. Però tot i així, vam anar a Regensburg, ciutat bonica a uns 80 km d'Ingolstadt.

Vam passejar, dinar, passejar més, berenar i al vespre, cap a casa cansadets.

Arribem i el mig-guiri el primer que fa és perseguir coloms, molt, tots, non-stop!

Trobo una pintada, és txunga? No, diu Nazis fora. Ostres, que encara n'hi ha!

 

Més coloms, a l'atac!

Carrers bonics del centre:

Dinem a un italià i de postres lioneses amb xocolata i nata, nyam!

La catedral és impressionant. Vam passejar per dins però el mig-guiri als dos minuts de silenci i foscor va dir Nem a casa.

Fem un tomb en el bus turístic. El mig-guiri diu que és un tren. Ens fem fotos xorres.

Visitem la famosa pastisseria de la ciutat, la més antiga de tot el país, la primera pastisseria que es va obrir a Alemanya l'any 1686. Es diu Prinzess Confiserie. Vam comprar uns quants bombons, esclar, que estaven mmmmmmmm!!!

Més passeig per carrers bonics:

Passem pels ponts i mirem la ciutat des de l'altre costat. I el Donau:

Per acabar, una botiga amb nom curiós:

Val la pena visitar Regensburg. Per saber-ne més de la ciutat AQUÍ.

*