El Carnaval s'ha acabat, i nosaltres, des d'Ingolstadt, ens hem perdut el fantàstic xou de Vilanova. Com en aquesta ciutat són catòlics també tenen Sants i per tant Carnaval; poca cosa, però han fet una mica de celebració per als nens, bàsicament.
Diumenge feien una festa carnavalera al Stadttheatre, al teatre de la ciutat. Començava a les 14h, així que correm, dinem aviat, li posem la disfressa d'Spiderman al mig-guiri i pitant cap a allà. Hi havia mitja ciutat! Però d'on han sortit tants nens? On s'amaguen durant la setmana?
Entrem a l'enorme sala principal de dos pisos on hi havia musiqueta, taules amb famílies, begudes i menjar. Fem 5 minuts de ballaruga perquè de sobte apareix un pallasso a l'escenari i diu pel micro currywurst, kartofen friteeen, danke, tchuss (o quelcom semblant). Els nens (i pares) es retiren i s'asseuen fent una rotllana. Els meus guiris també, jo, que no pillo res del que diuen, m'apalanco en una cadira porai i els faig una foto.
I entren unes noies, van al centre i es posen a fer uns balls molt cuquis i sincronitzats. Miro al mig-guiri i el veig plorant com una bèstia parda agafat al guiri, que no es pot ni aixecar. M'adono del percal: la música està tan forta que el nen, tot sensible ell, s'ha jinyat viu. Exactament.
Anem al fons de la sala, però el mig-guiri està en mode bucle-destructor de crits i plors. Sortim i anem a baix, on està guarda-roba, una sala ampla on hi ha més nens corrent i saltant. I allà passem una hora. Intentem tornar a la festa però només entrar-hi, el nen crida No m'agradaaaaa! Així que passem 1/2 hora més veient com s'empaiten, al costat dels abrics, uns quants monstres i súper-herois. Aix, aquesta criatura no sembla fill meu!
Aquests dies li he anat ensenyant les poques fotos que vaig poder fer i continua dient: "No m'agrada aquí, la música està MOOOOLT fort!". Què hi farem! La festa, de moment, no està feta per al seu body.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada