La nena i la guilla

Avui vull parlar d'una pel·lícula que vaig veure fa poc a la tele d'aquí que es titulava, amb traducció literal de l'alemany, "La nena i la guilla". 

A mi les pel·lícules amb nens o animals em refoten no m'agraden gens, imagineu-vos una amb tots dos ingredients i a sobre en fotut alemany. Però, mira per on, aquesta em va encantar! Era un diumenge fred a la tarda, em vaig tirar al sofà a fer zàping sabent del cert que no entendria ni un putu canal, però jo vinga a fer zàping com si estigués a casa. I llavors comença una peli sense gairebé diàlegs, amb una fotografia preciosa (no em canso de mirar-la) i una història entranyable que vaig entendre perfectament: una nena troba una guilla al bosc i es fan amics íntims entre diverses aventures; no us desvetllo més.

És ideal per veure-la amb nens, llàstima que el mig-guiri estigués fent la migdiada: hi ha missatge (gairebé filosòfic, diria jo), és emotiva, la natura que apareix és increïble i la protagonista i l'animalet són maquíssims:

En castellà es va traduir per "Una amistad inolvidable" i té aquesta fitxa tècnica:

Títol original: Le renard et l’enfant

Direcció: Luc Jacquet

País: França

Any: 2007.

Duració: 92 min. 

Gènere: Aventures, familiar.

Interpretació: Bertille Noël-Bruneau.

Distribuidora: Wanda Visión. 

Estrena a Espanya: 7 novembre 2008.

Els temes principals que tracta són l'amistat, la protecció, la diferència, l'adaptació, l'amor, la bellesa de la natura i les emocions.

El meu fragment preferit és quan la nena es queda adormida al bosc i la guilla se li apropa, es queda al seu costat i quan es desperta, i la veu, es deixa acariciar per primera vegada. En aquell moment es fan inseparables.

No és una pel·lícula Disney, és una peli que m'agrada.

El tràiler:

*