dijous, 21 de novembre de 2013

Dies de pluja

El cap de setmana va estar plovent i va continuar dilluns, tres dies de pluja i un bitxet a casa! SOS!
El primer dia que plou tenim paciència i ens entretenim pensant que l'endemà pararà i sortirem. El segon dia ens estirem dels cabells i aprofitem una petita pausa dels núvols per fer un tomb breu i comprar menjar per resistir. El tercer dia estem desesperats, se'ns inunda la casa perquè ha caigut massa aigua (pffff... brrrrr...), avisem uns senyors que ens arreglen el problema, netegem el desastre i a la tarda, per animar-nos, gran idea: i si fem alguna recepta cuqui?
Jo pensava que potser el mig-guiri podria ajudar-me, però no, no no, ell és destructor de mena així que em vaig posar a fer Rosquillas de la Reichel jo sola a la cuina mentre el guiri i el mig-guiri jugaven amb mil peces de Lego escampades per tot el menjador.
No m'apassiona la cuina però com que m'encanten els dolços sempre busco alguna recepta fàcil o original de coques, magdalenes, etc. I vaig buscar-ne una i la vaig adaptar al meu gust. Va quedar genial, el Sander no parava de dir "més més més!!" (Exactament diu "mé mé mé!!" amb una ànsia!). Delicioses:





Però la idea "anem a cuinar junts" encara no em funciona. Deixaré la cuina mama-fill per més endavant.
Per a la propera vegada que plogui tants dies seguits o faci vent o fred o asdfghjk, a veure què m'invento...



*

diumenge, 10 de novembre de 2013

Escapada a Olocau

El cap de setmana passat, el llarg, el pont de Tots Sants, vam anar tots 3 a Olocau. Va ser la primera visita del mig-guiri al poble, el poble dels nostres avis, el poble de ma mare, el meu altre estimat poble.
Ens va fer un temps boníssim, em vaig equivocar dient l'últim cop que ja havia arribat el fred, no no, el sol i les temperatures altes (estranyament boges) ens han acompanyat fins avui. Perquè avui fa molt vent i crec que ja, per fi, ha arribat la tardor.
Només arribar es va dedicar a empaitar un gat que menjava feliçment al carrer i ja va ser un no parar en 3 dies intensos. En resum:

- El Sander empaita miaus, jo empaito el Sander.
- El Sander vol destruir tot el que troba per la casa nova, nosaltres posem tan alt i tan lligat com podem tot el que és al seu avast.
- El Sander es menja totes les olives, totes les vegades que prenem alguna cosa.
- El Sander es menja les pedres de la muntanya.
- El Sander es menja les pedres de la Carrasca (on els gronxadors).
- El Sander es menja les pedres de la Font de la Penya.
- El Sander es menja tot el que troba per terra, per exemple, trossos de garrofes.
- Després de tot el dia corrent i menjant pedres, cau rendit i nosaltres darrere.

Ha estat una escapada fantàstica. El resum en imatges:

Vine un moment que ens fem una foto a la Font!



Excursioneta per la muntanya



Una i altra vegada al tobogan!



Menjo pedres



Menjo pedres de nou



Torno a menjar pedres



La mama riu perquè no ha vist que menjo una pedra





*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...