Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 3. Embaràs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 3. Embaràs. Mostrar tots els missatges

dissabte, 16 de març del 2013

Cremes

Una de les preocupacions quan estem embarassades és: em sortiran estries, estries lletges i horribles?? La resposta és que no se sap fins que la panxa va agafant dimensions considerables, ja que la genètica i la qualitat de la pell és la clau. Primer et diuen que preguntis a la teva mare a veure si li'n van sortir, factor important. Jo li vaig preguntar  a la meva i em va dir, ah no nena, ni amb tu ni amb ton germà i mira que amb ell vaig agafar moltíssim pes doncs només tenia desig d'entrepans, entrepans farcits de tot!, i mira quina pell encara, perfecta.
Em vaig alegrar de l'elasticitat de la pell de ma mare, encara que jo sóc igualeta que mon pare i no em va quedar clar què em passaria...
Al principi no em posava res, la panxa va trigar en presentar-se, que no els pits els quals anaven per lliure i les amigues em comentaven on era la panxa i d'on havien sortit aquells pits. Cap al 5è més vaig fer cas dels consells que em donaven i em vaig posar crema hidratant de les que tenia per casa:



És una crema d'avena molt fluida que s'absorbeix de seguida, perfecta per a gent mandrosa i amb presses com jo.
Després, cap al 6 mesos, vaig comprar una més nutritiva ja que la pell em començava a picar:



És una crema més pastosa que l'anterior, per tant t'has de fregar més, però fa una olor boníssima, m'encantava posar-me-la. 
Però la pell em picava igualment i anava tot el dia aixecant-me els jerseis i rasca que rasca com si tingués polls a la panxa. Li vaig comentar a la ginecòloga i em va dir que era perquè la pell s'estava tibant i que m'havia de posar una crema especial anti-estries. Vaig anar a la farmàcia i em van recomanar aquesta:



Vaig descobrir que les cremes anti-estries són caríssimes. Aquesta venia amb un altre tub de regal de la mateixa quantitat i em vaig estalviar diners, tot i així, crec que em vaig gastar uns 40€ pffff... La vaig començar a utilitzar cada dia, de vegades 2 cops, i em va durar tot l'embaràs, de fet encara en queda en aquest envàs.
La crema és molt pastosa, deixa una capa blanca si no te la refregues bé, però bé bé, i no fa gens de bona olor, en canvi va ser posar-me-la i es va acabar rascar-me la panxa a totes hores, fantàstic; així que la recomano molt, malgrat el preu, la fregamenta i la pudoreta.
Gràcies a la genètica i a les cremes no em va sortir ni una estria, genial, i la panxa va  arribar a ser grandota ja que el mig-guiri va fer 4 k en néixer, ufff!
Aquí una foto de la meva panxa durant els darrers dies:


I sense estries! ;)

*

dijous, 1 de novembre del 2012

Embarassada 3+

Fa un any estàvem a Roma, de pont. Vam anar amb la Trude (germana d'Henrico) i el Gert; era el nostre regal de noces (es van casar a l'abril). Marxàvem dissabte al matí i divendres a la tarda em vaig comprar un test d'embaràs ja que tenia uns dies de retard. Recordo entrar a la farmàcia, demanar un test i la noia que em va atendre preguntar-me de quin tipus. Jo vaig fer cara de figa-flor i li vaig dir "dels que surt negatiu", ella va riure i em va explicar el tema veient que jo estava totalment perduda en el complicat món de pixar en palets. N'hi ha ben diferents: d'una ratlleta, de dos, de creus, de colors, i digitals. Vaig comprar el digital, el més car, però molt útil per a principiants com jo ja que diu en lletres si estàs embarassada o no i de quantes setmanes; perfecte, vaig pensar, tecnologia punta. Com sóc una mica marmota, un cop llegides i païdes les instruccions vaig decidir fer la prova l'endemà al matí, abans d'anar a l'aeroport.
Ens vam llevar d'hora i mig adormida vaig anar al lavabo, vaig deixar l'aparell damunt la taula, em vaig anar a fer un cafetet perquè tenia una son que em moria i llavors, passat els minuts reglamentaris vam mirar què deia. Ostreeees!! (i d'altres paraulotes), vam dir amb ulls com plats, diu "Embarazada 3+"; em vaig despertar de cop i riures, lectures diverses del missatge que havia escrit el meu pipi, més riures, abraçades, dubtes i corrents a acabar de fer la maleta. Au, cap a Roma amb un bombo i mil dubtes.
Em vaig quedar embarassada tan ràpid que encara no sabia res sobre el tema; no tenia ni idea del que m'esperava. Com a símptomes cal dir que només vaig notar molèsties típiques dels dies abans de venir la regla, res més. A Roma van començar a aparèixer més molèsties al baix ventre, sobretot a les tardes. I un cansament infinit. Que bonic...pffff....
Ens vam trobar a l'aeroport romà amb la Trude i el Gert, vam anar cap a l'apartament que teníem reservat i, ai las, la Trude ens treu una ecografia i ens diu que està embarassada de 2 mesos..., què està passant!, les dues prenyades, vaig cridar jo. Per sort, els holandesos no entenen el català... Nosaltres estàvem assimilant la nostra notícia i no els ho vam dir fins l'últim dia del viatge. Més riures i riures.
I així vam fer de turistes, cansament amunt i avall, i alegria pels carres preciosos de la ciutat eterna.


*Algunes fotos del viatget:


- Els futurs papis


- Jo pensant, joder, com m'estan creixent els pits!


- Futurs papis i tiets


- Fent el guiri


- Fent el guiri again


- Foto bonica


*


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...