Fa un any estàvem a Roma, de pont. Vam anar amb la Trude (germana d'Henrico) i el Gert; era el nostre regal de noces (es van casar a l'abril). Marxàvem dissabte al matí i divendres a la tarda em vaig comprar un test d'embaràs ja que tenia uns dies de retard. Recordo entrar a la farmàcia, demanar un test i la noia que em va atendre preguntar-me de quin tipus. Jo vaig fer cara de figa-flor i li vaig dir "dels que surt negatiu", ella va riure i em va explicar el tema veient que jo estava totalment perduda en el complicat món de pixar en palets. N'hi ha ben diferents: d'una ratlleta, de dos, de creus, de colors, i digitals. Vaig comprar el digital, el més car, però molt útil per a principiants com jo ja que diu en lletres si estàs embarassada o no i de quantes setmanes; perfecte, vaig pensar, tecnologia punta. Com sóc una mica marmota, un cop llegides i païdes les instruccions vaig decidir fer la prova l'endemà al matí, abans d'anar a l'aeroport.
Ens vam llevar d'hora i mig adormida vaig anar al lavabo, vaig deixar l'aparell damunt la taula, em vaig anar a fer un cafetet perquè tenia una son que em moria i llavors, passat els minuts reglamentaris vam mirar què deia. Ostreeees!! (i d'altres paraulotes), vam dir amb ulls com plats, diu "Embarazada 3+"; em vaig despertar de cop i riures, lectures diverses del missatge que havia escrit el meu pipi, més riures, abraçades, dubtes i corrents a acabar de fer la maleta. Au, cap a Roma amb un bombo i mil dubtes.
Em vaig quedar embarassada tan ràpid que encara no sabia res sobre el tema; no tenia ni idea del que m'esperava. Com a símptomes cal dir que només vaig notar molèsties típiques dels dies abans de venir la regla, res més. A Roma van començar a aparèixer més molèsties al baix ventre, sobretot a les tardes. I un cansament infinit. Que bonic...pffff....
Ens vam trobar a l'aeroport romà amb la Trude i el Gert, vam anar cap a l'apartament que teníem reservat i, ai las, la Trude ens treu una ecografia i ens diu que està embarassada de 2 mesos..., què està passant!, les dues prenyades, vaig cridar jo. Per sort, els holandesos no entenen el català... Nosaltres estàvem assimilant la nostra notícia i no els ho vam dir fins l'últim dia del viatge. Més riures i riures.
I així vam fer de turistes, cansament amunt i avall, i alegria pels carres preciosos de la ciutat eterna.
*Algunes fotos del viatget:
- Els futurs papis
- Jo pensant, joder, com m'estan creixent els pits!
- Futurs papis i tiets
- Fent el guiri
- Fent el guiri again
- Foto bonica
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada