Melenes

Em quedaré calba? La combinació tardor + post-part espanta. Espanta a totes les noves mares i més a aquelles que tenen quatre pèls. Per sort jo tinc una quantitat de cabell que ni la Rapunzel, per això no m'està preocupant gaire trobar-me pèls llarguíssims pertot arreu, sobretot després de dutxar-me. Però un dia estava ma mare entretenint al petit lekker ding i va i em crida "Nenaaaa, t'estan creixent plantes al passadís!!". No eren plantes, eren els meus pèls.

Durant l'embaràs els cabells estan més brillants, forts, abundants, suaus... Les embarassades estan d'allò més orgulloses de lluir unes cabelleres dignes d'un anunci de xampú. Però no dura sempre, són les hormones. I no et cau ni un pèl! Jo que ja gaudeixo d'una mata increïble em vaig pensar que arribaria a semblar una lleona (o pitjor). Però no vaig arribar a tant, me'l vaig tallar bastant per evitar-ho:

I cada dia em sorprenia, en pentinar-me i fer-me més d'una estirada forta, que no en caigués cap. Sobrenatural. O no... S'estaven esperant dissimuladament i ara van caient tots aquells que durant 9 mesos es van quedar ben enganxats al cap.

I l'altre element perillós que fa que tinguem por de quedar-nos calbes són les manetes dels nostres nadons: el meu petit sent un especial gust per estirar-me i arrancar-me uns quants (massa!) cabells tot rient com un boig, encara que em posi a cridar i maleir a  la mare que el va arribar a p...

Així que preneu nota: 1) Els cabells cauen a dojo pocs mesos després del part; 2) Les mares porten els cabells curts (o sempre recollits) per esquivar les manetes traïdores.

I aquí una imatge de la melena fugint del nen i el nen desesperat per destrossar la melena:

*