dijous, 28 de febrer de 2013

L'hamaca

Tothom sap que un bon estri per als nadons és l'hamaca. És un lloc ideal per deixar-los una estona, i allà és relaxen i quan comencen a ser més grans juguen i s'estimulen amb els colors, sons, i joguines que hi pengen.

Jo tinc una de Fisher Price, aquesta:




I m'anava molt i molt bé perquè a més dels ninots del davant, que fan música quan els estires, vibra, i les vibracions eren ideals perquè el mini-guiri fes caques monumentals. Això i la camamilla per nadons són la bomba. I junts (camamilla+hamaca vibradora) són l'explosió-atòmica-pudenta, aleeeertaaaa!!!
El mini-guiri ha gaudit molt amb la musiqueta i els animalons, primer se'ls mirava i a mida que va anar creixent va començar a colpejar-los i després a estirar-los perquè sonés la música. Encara recordo el dia que vaig sentir-la i cap de nosaltres l'havia estirat; el nen, ha estat el nen, ja hi arriba! Quina alegria! I després vam tenir clavades les cançonetes, les 3, que hi sortien, tiriri ririri tiriri ttitiiititi...cantàvem tot el dia... Tortura... Que bé, el nen ja pot estirar els bitxos... Quan s'acaben les piles? A que només les vibracions van amb piles... asdfghjk...
Ara ja gairebé no l'utilitzem, per què? L'hamaca deia que resistia fins a 9 k de pes, i el guiri va dir, ah si diu això segurament aguantarà fins 10 o 12. Doncs no, abans d'anar al pediatra a la revisió dels 6 mesos l'hamaca va petar; va cedir pel pes i es va inclinar cap abaix. Ei, guiri, ja sé quant pesa el nen, 9 kilazos. I l'han clavat els de Fisher Price, ni un gram més resisteix!
Ai, quants records del mini-guiri assegut a l'hamaqueta...:






Ara només el deixo assegut allà, sense l'arc dels animalons que ja vam llençar fa temps, i jo al costat vigilant-lo com es menja un tros de bastó:



*

diumenge, 24 de febrer de 2013

Sobre els xumets

Al petit lekker ding li agrada jugar amb els xumets. Li encanta mirar-se'ls, donar-los tombs, mossegar-los, sacsejar-los i posar-se'ls a la boca del revés:



Quan estava embarassada vaig llegir sobre el tema dels xumets i vaig decidir que no li donaria si no era necessari. En resum els pros i contres principals són:

Pros
  • Calmen els nadons
  • Ofereixen una distracció temporal
  • Ajuden als nadons a dormir
  • Ajuden a alleujar les molèsties durant el vol
  • Redueixen el risc de patir la Síndrome de la Mort Sobtada del Lactant (SMSL)
Contres:
  • L’ús precoç del xumet pot interferir amb la lactància materna
  • El teu nadó es pot tornar dependent del xumet 
  • El xumet pot incrementar el risc d’infeccions en l’oïda mitja
  • L’ús prolongat del xumet pot comportar problemes dentals

AQUÍ tota la informació. Però una nit que plorava i plorava, quan el mig-guiri tenia 2 setmanes, després de provar-ho tot perquè callés em vaig enrecordar que per alguna banda tenia jo un xumet que venia en una canastreta. El vaig rentar i li vaig posar a la boca. Va callar i ens vam mirar bocabadats: màgia? No, la succió calma als nadons. Així que em vaig fer fan del xumet.
Amb el temps he descobert que n'hi ha de molts tipus i que també van per talles, per tant, s'han d'anar renovant si no és que els perds abans o el nadó el fa malbé.
Aquest són alguns dels que tinc. 



- Les principals diferències són que n'hi ha de 2 materials: làtex o silicona.



Els de làtex són més tous que els de silicona, per tant, si el nen/a té ja dentetes potser li duraran més de silicona.
- Un altre punt divergent és la forma: anatòmica o plana.






A mi m'agraden tots dos, però cal remarcar que els anatòmics són perfectes per al mig-guiri ja que es poden posar tant cap per amunt com cap per avall.

- El que més em crida l'atenció són els diferents dissenys cuquis: és inevitable triar el xumet per la vista. N'hi ha amb dibuixos simpàtics, amb coloraines i també amb missatges o personalitzats amb el nom del nadó. A més podeu trobar des de xumets ultra-moderns fins a clàssics i vintage. Tot un món de possibilitats per a tots els gustos (i butxaques).

- xumet de Suavinex, els que tenen els dissenys més atractius i originals
- xumet de Nuk amb dibuix simpàtic
- xumet retro de Suavinex
- xumet amb dibuix divertit d'Avent
- xumet amb missatge de bibi

I per últim, un tipus de xumet que vaig descobrir per casualitat. La peculiaritat que té és que és dur com una pedra. Quan el vaig obrir i tocar vaig haver de llegir les instruccions després de cridar Quèsaixòòòòò???



És de la marca Difrax, i expliquen que aquest xumet és especialment dur per a aquells nadons destroyers que roseguen i desfan en un plis tota mena de xuments. Com el mig-guiri encara no té ni una dent, li guardo per si em surt amb pinyos punkys :)


*

dimecres, 20 de febrer de 2013

Sander i el petit poni

Últimament el mig-guiri no para de llançar tot contra el terra, sí sí, no AL terra sinó CONTRA, és a dir, agafa una joguina (o qualsevol trasto que li caigui a les mans) l'aixeca per agafar impuls i veloçment catacrac, contra el terra. Sembla que estigui investigant la resistència dels diversos materials dels que estan fetes les coses perquè després de llançar-lo el mira, i quan s'adona que no es mou, que no està destrossat doncs em mira i crida perquè li reculli per fer-ho un altre cop. I s'estaria així fins a l'infinit o fins rebentar el que sigui que ha pillat, no es cansa mai! I jo vinga amunt i avall, avall i amunt, (quina gimnàstica és aquesta??) i ell vinga a llançar i llançar, des de la trona, des del sofà, dels del parc, des del llit, des de l'hamaca, des del cotxet... Quant més soroll fa més li agrada... Deu ser cosa dels 7 mesos aquesta fal·lera... Una etapa... asdfghjk!!
Li he comprat diferents ninots i joguines a veure si alguna li agrada durant més de 2 segons seguits, que és exactament el que triga en aixecar el braç, però no hi ha manera, tot acaba al terra. És que no tindrà mai un nino preferit per dormir, jugar i aquestes coses que fan els nens?
Aquest matí, en un intent conciliador li he deixat el meu petit poni, el que vaig comprar fa uns anys i que m'ha inspirat tants relats. I què?? Li ha agradat?? Ha acaronat la seva crinera?? Se l'ha mirat amorosament?? S'ha entretingut una estona jugant amb ell?? No, no, no. Aquí teniu el resultat:


1. Primer se l'ha mirat amb interès, és una joguina nova; l'ha observat deu segons per davant i per darrere. Fi de l'enamorament.
2. Després l'animalet ha anat directe a la boca, l'ha tastat i ha descobert que no es podia menjar.
3. L'ha agafat ben fort per la crinera, l'ha sacsejat com si estigués fent un còctel fantàstic fins a deixar-lo ben grenyut.
4. Finalment ha aixecat el braç per agafar alçada i potència, l'ha mirat intensament un segon com acomiadant-se del bitxo i el pobre ha anat directe contra el terra.

I jo li he dit, ara sí que prou, nen; l'animal torna a la prestatgeria, té un cotxe, un oset, un monstre, un gos, una pilota, una tortuga, un telèfon, un llibre, un xumet i llança'ls tots alhora si vols. Ai, l'amistat entre els nadons i els ponis és taaaan efímera (sospir).

*

dissabte, 16 de febrer de 2013

Primer Carnaval (2)

I ara sí que sí, un resum en imatges del primer Carnaval del petit lekker ding:





- 1r dia de Carnaval: Dijous gras, la merengada. Aquest any hem menjat merengues i no els hem llançat.
- Divendres: L'Arrivo. Hem estat mirant les carrosses, rient i ballant. El Sander ha acabat esgotat. Perfecte, ha dormit tota la nit sense despertar-se.
- Dissabte: Disfresses amb els amiguets.
- Diumenge:  A les 9 del matí els caramels ja entren pel balcó i per la finestra. És la Comparsa! El Sander també s'ha vestit de comparser. La Rita, la comparsera.
- Dilluns va fer fred i ens vam perdre la festa del paperet.
- Dimarts: el Vidalot, última nit de festa.
- Dimecres l'Enterro de la Sardina.

L'any que ve més.

*

dijous, 14 de febrer de 2013

Primer carnaval

Ahir va acabar el Carnaval amb l'enterro de la sardina. Aquí a Vilanova és una graaan festa i volia escriure sobre aquest primer Carnaval que hem viscut amb el Sander, o sigui, dels horaris infantils i celebracions a la tarda i no nocturnes. Però avui és l'aniversari del guiri, del pare de la criatura, i també volia explicar el seu primer aniversari amb nen. Així que faré un refregit.
El guiri s'ha agafat festa avui i demà per celebrar el seu aniversari, que no San Valentí, i descansar una mica perquè el mig-guiri encara es desperta 739283476 vegades cada nit... Al matí hem fet un tomb, hem passat per la casa a veure l'evolució de les obres i he dit a mons pares que els col·locava al petit una estona per anar a dinar sols, tot romàntics. I quan estàvem donant-li el dinar per deixar-lo amb la panxa plena i directe a una dolça migdiada, han trucat a la porta i surpraaaaais!!! Els pares del guiri, o sigui, els sogres guiris han vingut a fer-li una sorpresa aniversaril al fill.
Es queden fins dilluns, així que corre-corre a canviar els plans. Amb els nens ja se sap que els plans es canvien contínuament, avui he descobert que amb els sogres també. Per tant res d'anar al wok, millor passem d'agafar el cotxe i anem a algun lloc de la platja, sí, al Blau, allà hi haurà taula i no els hi hem portat mai. I corre-corre, obre els regals, que el nen obri els seus regalets de pressa també que és la 1.30. Corre-corre obre el cava que han portat, sense posar-lo a la nevera, ja està bé, i bridem que són tres quarts. Sant Hilari! Corre-corre acaba de vestir al mig-guiri i anem a ca mons pares que són les 2!
Ma mare obre la porta i mira qui ha vingut d'Holanda, petons, blablabla, tots parlant així fort per entendre's català-holandès, però ningú pilla res; jo li dono instruccions a mon pare ja que ma mare parla (parla?) amb la sogra i m'ignora: papa, ja ha dinat, el xumet aquí, els dodotis allà, el bibe amb camamilla allà d'enllà. Corre-corre, deixeu de flipar en holandès-català-valencià-balear i marxem al restaurant que és un quart de tres!
En arribar ja m'he relaxat. Hem dinat massa, hem brindat bé i m'ha trucat ma mare cap a les 5 per dir-me que el nen s'ha despertat 3 vegades plorant en hora i mitja de migdiada i que va tot pixat. Bingooo! Li dic que ja estem tornant, i corre-corre un altre cop que el nen ha de berenar i va tot pixat i sense body de recanvi. Els sogres van a descansar a l'hostal i nosaltres a casa amb el nen. Canvi de tooota la roba, fruita i sofà. I ara estem tots a casa, avis-guiris fent de cangurs, el guiri rentant els plats i jo desconnectant connectada a l'ordinador.
Però el Carnaval 2013 ha estat molt més relaxat i divertit. El Sander no s'ha assabentat gaire del que passava i nosaltres hem rigut molt disfressant-lo. Aquí alguna foto de dissabte-tarda. I me'n vaig al sofà a fer d'amfitriona xuli que el dia encara no ha acabat.


- Sóc un ratolí mig-guiri

- La gent de Vilanova està molt boja

- Els meus amics també són animalets



*

dimecres, 13 de febrer de 2013

Animacions infantils

Fa uns dies vaig rebre un mail de la Marisa informant-me de l'empresa d'animacions infantils que ha muntat. Ella és mare també i a estones lliures ens escriu perquè donem a conèixer la seva feina.
Ella es dedica sobretot a la zona de València, però unes amigues seves fan les festes a Barcelona.

Us deixo les diferents animacions i activitats per a nens que realitzen, un munt d'activitats ben variades i adients a totes les edats:

Animacions Infantils Pim Pam

Som una empresa d'animació infantil i organització de festes infantils a València, Alacant i Múrcia, i els seus voltants, amb pallassos, mags, titelles, animadors infantils, Pare Noel, Reis Mags, ...

Realitzem animacions de festes infantils a domicili per col·legis, ajuntaments, aniversaris infantils, comunions, casaments, batejos i allà on hi hagi públic infantil.
En Animacions Infantils Pim Pam comptem activitats molt divertides que a continuació descrivim breument.

- Animació-base:
Comencem amb un petit sketch introductori per presentar els personatges (sempre disfressats) i, de manera còmica, explicar i motivar l'activitat.
Seguim amb jocs: la part dinàmica de l'activitat amb cançons, jocs cooperatius, per equips, música, gimcanes, jocs de pistes... Per a nosaltres és fonamental que els nens estiguin actius tot el temps.
A continuació, pintacares: maquillatge de cara per convertir-nos en princeses, Spiderman, papallones, gats... Els encanta.
Acabem amb... globoflèxia!: Fem figures amb globus allargats (gossos, espases, corones, flors, ocells, micos...). La deixem per al final per ser la favorita dels nens.
Per a totes les edats.

- Animació base + màgia (màgia-animació):
El mateix que a l'animació base més uns 20 minuts de màgia per a nens, fàcil de seguir i d'entendre, molt participativa. Es divertiran al mateix temps que es queden bocabadats.
A partir de 4 anys (la nostra activitat estrella).

- Animació-base + contacontes (contacontes-animació): 
El mateix que en l'animació base més uns 20 minuts de contacontes participatiu i adaptat a les edats dels nens.
Ens convertirem en pirates, fades, dofins..., tocarem la lluna, arribarem fins a la fi del món, i sense moure'ns de la nostra imaginació.

De 3 a 8 anys

- Animació-base + guinyol (guinyol-animació): 
El mateix que en l'animació base més uns 20 minuts d'un teatret de guinyol interactiu.
En els nostres contes tradicionals i moderns els nens vibraran amb les aventures, persecucions i ensenyaments de les entranyables titelles.

De 2 a 8 anys

- Minidisco (1h 15 min):
Una animadora realitzarà una sèrie de coreografies, balls, jocs cooperatius i de moviment amb la temàtica d'algunes de les sèries infantils de moda: Monster High, waka-waka, high school musical, aneguet lleig, 3 +2, Lady Gaga, Rihana, Beyoncé... S'inclou equip de so amb música de les sèries. L'animadora va caracteritzada i es pot fer una estoneta de màgia amateur (15-20 min inclosos en el preu) per acabar.

Des 7-8 anys fins els 12-13 (per als més petits, a la resta d'animacions també incloem balls, cançons, música... més adaptats a les seves edats).


De 2 a 6-7 anys

- Cantajocs (1h 15 min):

Comencem amb un petit sketch introductori per presentar els personatges (sempre disfressats) i, de manera còmica, explicar i motivar l'activitat
Els cantajocs estan de moda i pràcticament tots els nens els ballen i coneixen. En aquest punt incloem els més populars o els que més us agradin: chuchua, la tassa, el tallarina, l'elefant, la forma de caminar.... perquè els nens, ballin, juguin i es diverteixin
A continuació, pintacares: maquillatge de cara per convertir-nos en princeses, Spiderman, papallones, gats... Els encanta.
Acabem amb globoflèxia!: Fem figures amb globus allargats (gossos, espases, corones, flors, ocells, micos). La deixem per al final per ser la favorita dels nens.
Igual que en l'animació base, podem afegir a aquesta animació una estona de màgia, contacontes o teatret de guinyol amb titelles. La durada i preus són iguals.


 De 8 a 14 anys

- Animació + màgia professional (1h 15 min)
Aquesta és una activitat adreçada als nens "grans", els de 8-14 anys als quals els queda petit pintacares i globoflèxia.
Comencem amb una presentació simpàtica, seguim amb uns quants jocs tipus gimcana, jocs per equips i culminem amb una bona actuació de 30 minuts de màgia professional

- Màgia professional (50 min-1h):
Actuació d'un mag professional "sense gat amagat". Jocs visuals, petites rutines amb música, desaparicions, aparicions, levitacions, endevinacions..., buscant l'ajuda del públic, la participació, la riallada i, sobretot, la il·lusió. (Possibilitat de fer una sessió de globoflèxia per finalitzar).

A partir de 4 anys

- Contacontes o guinyol professional (45 min aprox):
Durant uns 45 minuts un professional ajudat de diversos materials tipus vestuari, imatges, titelles... farà una explicada variada o centrada en un tema. L'activitat està més dirigida a grans grups en teatres i centres culturals però es pot realitzar en esdeveniments particulars i en petits grups.



Telèfon: 653939968
info@fiestasinfantilesvalencia.es
www.fiestasinfantilesvalencia.es

- A Barcelona el contacte és:

www.animacionesjajejijoju.es

Tel: 644 11 80 20




I per acabar, una foto del grup:




*



dijous, 7 de febrer de 2013

La teoria de l'espardenya

Ahir una amiga em va enviar aquest vídeo divertidíssim per whats. Després dels riures vam intercanviar uns quants comentaris de conya entre amics: que si em recorda tal, que si ho posaré en pràctica amb els alumnes, que si en català seria l'espardenya... 
Després he estat pensant seriosament en el tema, en el tema de l'educació dels fills. No estic a favor de l'amenaça ni del càstig físic, però reconec que quan veig programes com Hermano mayor o Súpernanny he dit en veu alta "...uf, si aquest/a fos fill/a meu/a li hauria donat una bufetada fa molt i no s'hauria arribat a aquest límit ." Límits, aquesta és la paraula clau, posar límits als fills per evitar situacions grotesques.
I ara que tinc un nadó no m'imagino ni la bufetada, i molt menys tenir un nen conflictiu com els que surten en els programes. Tampoc m'imagino la "chancla", però em fa molta gràcia el vídeo.
Aquí el deixo, per riure i per reflexionar:






*

dilluns, 4 de febrer de 2013

Aniversari amb Sander 1

Ahir va ser el meu aniversari, el primer amb el Sander. Per celebrar-ho el petit lekker ding es va despertar a les 6.30 i em va tenir 2 hores de festival, que bé... A les 8.30 va tornar a caure, per alegria dels pares, durant 2 horetes més. Nosaltres també zzzzz...Tots amunt a les 10.30 va!!
Després vaig obrir regalets, vam esmorzar tranquil·lets, van venir la Núria i l'Estefan a fer-nos de cangurs ja que teníem reserva en un restaurant japonès el guiri i jo sols, tot romàntic, per celebrar l'aniversari amb calma, menjant tots dos alhora, sense tenir un ull al plat i l'altre a la criatura. Va ser una festival de sushi fantàstic.
El Sander es va portar molt bé, com el vam deixar dinat va dormir i va jugar una mica, perfecte.
A la tarda tots 3 a fer un tomb i a berenar porai amb amics (el papa mirava el futbol, no ens enganyem). Després visita als avis i cap a casa. El vent ens va acompanyar tooot el dia, no pot ser tot tan ideal. Un diumenge especial i tendre.
Avui és dilluns, he dormit més que ahir, però ja esperem amb ànsia el cap de setmana.

I aquí el resum en imatges del dia:




*

dissabte, 2 de febrer de 2013

Abans i ara

La maternitat et canvi la vida, segurament molt, possiblement moltíssim, depèn de l'estil, del ritme que portaves abans. A mi m'ha canviat una barbaritat. 
- S'ha acabat anar al karaoke a desfogar-nos cridant uns temes:



- S'ha acabat molestar els dicheis demanant si té algun temilla de la Piquer, doña Concha:



- Ja no puc beure a morro i a quatre mans una cerveseta a les tantes de la nit:



- S'ha acabat ballar damunt les barres quan celebrem aniversaris i estem d'allò més animats:



- Ja no puc omplir la nit de purpurina, ni de confeti:



Algunes de les coses que feia abans i que faig ara es poden resumir en:

+ Abans els amics em demanaven que els recomanés un llibre per llegir; ara no sé ni que és llegir un llibre.
+ Abans em preguntaven què tal la darrera peli de tal i qual; ara em diuen si al nen li agrada el Baby Einstein, que els enganxa tant.
+ Abans me n'anava de concerts i festivals; ara millor que m'apunti a cursos de massatges per a nadons i cursets de piscina perquè el mig guiri s'acostumi a l'aigua.
+ Abans em deien, per exemple, que portava una faldilla molt xula, que d'on era; ara vaig a mirar les rebaixes del Zara Kids.
+ Abans em comentaven el pentinat cuqui que m'havien fet a la pelu; ara vaig despentida, destenyida i grenyuda.
+ Abans recomanava restaurants amb sopars exquisits; ara menjo ràpid, fred i amb múltiples pauses.

Segurament canviaran moltes més coses a mida que passin els mesos, però ara no em preocupo, ara vaig a prendre'm una copa de vi, com feia abans, per començar a celebrar que demà és el meu aniversari.


*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...