dijous, 28 de febrer de 2013

L'hamaca

Tothom sap que un bon estri per als nadons és l'hamaca. És un lloc ideal per deixar-los una estona, i allà és relaxen i quan comencen a ser més grans juguen i s'estimulen amb els colors, sons, i joguines que hi pengen.

Jo tinc una de Fisher Price, aquesta:




I m'anava molt i molt bé perquè a més dels ninots del davant, que fan música quan els estires, vibra, i les vibracions eren ideals perquè el mini-guiri fes caques monumentals. Això i la camamilla per nadons són la bomba. I junts (camamilla+hamaca vibradora) són l'explosió-atòmica-pudenta, aleeeertaaaa!!!
El mini-guiri ha gaudit molt amb la musiqueta i els animalons, primer se'ls mirava i a mida que va anar creixent va començar a colpejar-los i després a estirar-los perquè sonés la música. Encara recordo el dia que vaig sentir-la i cap de nosaltres l'havia estirat; el nen, ha estat el nen, ja hi arriba! Quina alegria! I després vam tenir clavades les cançonetes, les 3, que hi sortien, tiriri ririri tiriri ttitiiititi...cantàvem tot el dia... Tortura... Que bé, el nen ja pot estirar els bitxos... Quan s'acaben les piles? A que només les vibracions van amb piles... asdfghjk...
Ara ja gairebé no l'utilitzem, per què? L'hamaca deia que resistia fins a 9 k de pes, i el guiri va dir, ah si diu això segurament aguantarà fins 10 o 12. Doncs no, abans d'anar al pediatra a la revisió dels 6 mesos l'hamaca va petar; va cedir pel pes i es va inclinar cap abaix. Ei, guiri, ja sé quant pesa el nen, 9 kilazos. I l'han clavat els de Fisher Price, ni un gram més resisteix!
Ai, quants records del mini-guiri assegut a l'hamaqueta...:






Ara només el deixo assegut allà, sense l'arc dels animalons que ja vam llençar fa temps, i jo al costat vigilant-lo com es menja un tros de bastó:



*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...