Ahir va acabar el Carnaval amb l'enterro de la sardina. Aquí a Vilanova és una graaan festa i volia escriure sobre aquest primer Carnaval que hem viscut amb el Sander, o sigui, dels horaris infantils i celebracions a la tarda i no nocturnes. Però avui és l'aniversari del guiri, del pare de la criatura, i també volia explicar el seu primer aniversari amb nen. Així que faré un refregit.
El guiri s'ha agafat festa avui i demà per celebrar el seu aniversari, que no San Valentí, i descansar una mica perquè el mig-guiri encara es desperta 739283476 vegades cada nit... Al matí hem fet un tomb, hem passat per la casa a veure l'evolució de les obres i he dit a mons pares que els col·locava al petit una estona per anar a dinar sols, tot romàntics. I quan estàvem donant-li el dinar per deixar-lo amb la panxa plena i directe a una dolça migdiada, han trucat a la porta i surpraaaaais!!! Els pares del guiri, o sigui, els sogres guiris han vingut a fer-li una sorpresa aniversaril al fill.
Es queden fins dilluns, així que corre-corre a canviar els plans. Amb els nens ja se sap que els plans es canvien contínuament, avui he descobert que amb els sogres també. Per tant res d'anar al wok, millor passem d'agafar el cotxe i anem a algun lloc de la platja, sí, al Blau, allà hi haurà taula i no els hi hem portat mai. I corre-corre, obre els regals, que el nen obri els seus regalets de pressa també que és la 1.30. Corre-corre obre el cava que han portat, sense posar-lo a la nevera, ja està bé, i bridem que són tres quarts. Sant Hilari! Corre-corre acaba de vestir al mig-guiri i anem a ca mons pares que són les 2!
Ma mare obre la porta i mira qui ha vingut d'Holanda, petons, blablabla, tots parlant així fort per entendre's català-holandès, però ningú pilla res; jo li dono instruccions a mon pare ja que ma mare parla (parla?) amb la sogra i m'ignora: papa, ja ha dinat, el xumet aquí, els dodotis allà, el bibe amb camamilla allà d'enllà. Corre-corre, deixeu de flipar en holandès-català-valencià-balear i marxem al restaurant que és un quart de tres!
En arribar ja m'he relaxat. Hem dinat massa, hem brindat bé i m'ha trucat ma mare cap a les 5 per dir-me que el nen s'ha despertat 3 vegades plorant en hora i mitja de migdiada i que va tot pixat. Bingooo! Li dic que ja estem tornant, i corre-corre un altre cop que el nen ha de berenar i va tot pixat i sense body de recanvi. Els sogres van a descansar a l'hostal i nosaltres a casa amb el nen. Canvi de tooota la roba, fruita i sofà. I ara estem tots a casa, avis-guiris fent de cangurs, el guiri rentant els plats i jo desconnectant connectada a l'ordinador.
Però el Carnaval 2013 ha estat molt més relaxat i divertit. El Sander no s'ha assabentat gaire del que passava i nosaltres hem rigut molt disfressant-lo. Aquí alguna foto de dissabte-tarda. I me'n vaig al sofà a fer d'amfitriona xuli que el dia encara no ha acabat.
- Sóc un ratolí mig-guiri
- La gent de Vilanova està molt boja
- Els meus amics també són animalets
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada