dissabte, 27 d’abril de 2013

Primer Sant Jordi

El dimarts va ser Sant Jordi, el primer del petit lekker ding.
Va fer un dia esplèndid, la Rambla estava plena de parades i de gent.
He fet un resum en imatges del dia:







1. La meva rosa, a les 7 del matí, que matinera! Vaig anar a treballar ben animada. De camí a la feina veig que ja munten les paradetes. 
2. Quan plego i vaig a buscar al Sander em regala una rosa que prèviament li he deixat (la que ens han regalat a l'insti a totes les profes). Li he tret després d'uns quants cops, abans que la matés.
3. A la tarda, tots tres de passeig per la Rambla. Busquem un llibre per regalar-li al mini-guiri, el seu primer llibre de Sant Jordi.
4. Triem un llibre amb rodes, El camió i els seus amics, i sembla que li agrada: el mira, li dóna tombs, el llepa, l'obre el tanca i quan es cansa el llença al terra. Sí, li ha encantat.
5. També comprem una galeta decorada amb un drac. A casa, quan estem els dos sols i el nen dorm, ens la cruspim. Boníssima. Preciós 1r Sant Jordi.


*

dilluns, 22 d’abril de 2013

Sopars

Aquesta nit li he fet sopar al mig-guiri per primera vegada, i què vol dir això?, que no sopava fins ara? Sí, fins ara sopava farinetes de cereals, però a partir dels 9 mesos (segons pediatra) ja poden menjar plats de sòlids com al migdia. S'introdueix a poc a poc, es prova amb sopa o verdures, i després la llet que encara és l'aliment bàsic.
Jo avui li he fet crema de carabassa, i després llet amb cereals amb el bibe:

Quina pinta! Slurp!

Com el nano és un fartó doncs s'ho ha cruspit tot en 5 segons i a sobre em remugava mentre li feia el bibe com volent dir, vinga mama que tinc una gaaaana!
A veure com passa la nit, suposo que bé perquè ha caigut rendit amb la panxa ben plena. 
Ara li aniré alternant els cereals amb els sòlids fins a l'any. Un altre dia m'esplaiaré amb el tema del menjar, ara me'n vaig a descansar que avui m'he passat el dia a la cuina fent dinars i sopars, després de treballar, esclar. Ja sabeu, mama súper-lerda.
*Nota mental: recordar que demà, en algun moment del dia, farà caca taronja, molt. No m'he de sorprendre.


*

dimarts, 16 d’abril de 2013

Tornar a la feina

Ja fa 2 setmanes que he tornat a la feina, és la primera vegada que treballo des que sóc mare. El primer dia va ser una mica estrany, llevar-me més d'hora, marxar sense el mig-guiri i començar en un Institut nou. Estava a la feina i tenia el cap a casa, però quan vaig arribar a casa tenia el cap a la feina. *Nota mental: aprendre a posar la ment en blanc.
Quan va acabar la jornada vaig anar volant cap a casa com una gasela enamorada per petonejar el nen. Però oh sorpresa, quan el petitó em va veure em va girar la cara i em va estar ignorant (castigant) més de mitja hora. Fins i tot el vaig agafar en braços amb el meu millor somriure i res, es va posar a plorar deixant-me ben clar el seu rebuig i cabreig per haver desaparegut tantes hores... *Nota mental: aprendre a subornar.
El segon dia ja em va perdonar, segurament perquè quan es va despertar encara estava a casa ja que entrava més tard i vaig estar fent-li la pilota com una boja. 
El tercer da vaig trucar a l'hora del pati a veure com anava tot i oh gran error, ma mare va apropar-li el mòbil perquè em sentís la veu i es va posar a plorar com un animal. *Nota mental: no trucar.
Ara em rep tan feliç i content com sempre, ja s'ha acostumat a les meves "escapades" i els avis el cuiden perfectament. *Nota mental: intentar gaudir de la feina.
He de dir que no vaig plorar el primer dia, moltes mares em deien que em passaria, però ja tenia molt assumit que tornava a la feina, de fet vaig estar fent compte enrere durant uns quants dies. Em feia una mandra infinita deixar el mini-guiri i tornar a agafar el ritme en un centre nou, aprendre els noms dels companys, dels alumnes, on és tot, les normes... Ara que ja ho tinc controlat la mandra ha marxat però em sembla que el nen amb 9 mesos acabats de fer és molt petit per estar tantes hores sense els pares. Alguns diuen que és bo tornar a la feina per desconnectar i relacionar-te amb d'altres adults. I jo dic que això també ho pots fer al gimnàs o sopant porai amb els amics; com ens han enganyat amb això dels fills i treballar alhora, superwomans, diuen; supertontes, opino.
Ah, torno a portar rellotge després d'un any. Fins ara el ritme me'l marcava el Sander.



Mama, vine!


*

dissabte, 13 d’abril de 2013

Barreta màgica

Fa poc he descobert un producte molt útil, es diu barreta màgica i és fantàstica per als cops.
El Sander ja gateja i no para d'agafar-se a tot arreu per aixecar-se, després es deixa anar i cau de cul, gairebé sempre. De vegades el cap és pres per la força de la gravetat i toca abans a terra. Llavors toca plorar una mica. I si hi ha alguna banya al front és el moment de treure i aplicar la barreta màgica:



Té aquest aspecte, un stick suau fet d'arnica. El nom és Arnidol i el vaig comprar a la farmàcia fa unes setmanes, exactament el darrer dia que el mini-guiri va utilitzar l'hamaca: estava lligat i com li encanta llançar-ho tot i anar-hi darrere doncs va llançar un tros de bastonet de pa i en voler agafar-lo de terra, tossut ell perquè estava massa lluny, va caure de cap i l'hamaca al darrera, o sigui, al damunt. Jo, tota ignorant, vaig anar a la farmàcia i vaig demanar alguna-cosa-per-la-banya-aquesta-de-color-blau-que-li-està-florint-al-front. I em van donar això. L'hamaca va passar a millor vida, en un contenidor.
Es veu que és molt conegut aquest producte, però jo no pensava que els cops arribarien tan aviat, per tant no tenia ni idea de com curar-li. M'ha agradat molt perquè de seguida li va desaparèixer el cop. Em van dir que li'n posés 3 cops al dia; ho vaig usar menys i perfecte igualment. El mini-guiri va poder lluir front l'endemà.
La capsa és així i hi diu "la barrita màgica natural", "refrescan y reconfortan rápidamente":



Quan jo era petita ens posaven una mica d'aigua als cops, i a les ferides Mercromina, però ara aquesta està prohibidíssima perquè porta mercuri, ja veus la quantitat que et deu entrar a l'organisme...mortaaaaaal!!  Eren els '80 i a mi m'encantava portar els genolls amb crostes vermelles.
Ara tenim tota mena de productes sans, naturals i eficaços com aquest. Fins que d'aquí 30 anys potser descobreixin que l'arnica és una planta tòxica. 


*

dissabte, 6 d’abril de 2013

La mona

Diumenge passat el petit lekker ding va tenir la seva primera mona. Al matí va venir el padrí (mon germà) amb una sara fantàstica. Com el mig-guiri encara no pot menjar pastissos, aquest any l'ha triat una servidora, i va ser una sara, la meva preferida.
A més jo també vaig tenir la meva, per tant no em puc queixar: he estat menjant pastís cada dia per esmorzar, sara per berenar, sara de postres, sara per picar, pastís per al meu body serrà fins que s'han acabat totes dues...el cel existeix! Crec que aquesta setmana no he rebentat de miracle.
Al Sander li va encantar, va potinejar les plomes, els ous de xocolata, tot el que se li va posar a l'abast.
I nosaltres vam riure molt, vam fer-li fotos de la seva primera mona amb el padrinet, i li vam deixar llepar-ho tot una mica:



Què és això?!?!                      





Vull destruir la ploma aquesta




*
Què em dónes papa?




Gràcies tiet! Ara anem a jugar!

divendres, 5 d’abril de 2013

Nonabox de març

Ja tinc una altra capsa Nonabox, la del mes de març. Com sempre em va arribar puntualment a finals de mes. Aquesta vegada va venir així de plena:



Els productes són aquests:

1- Llet hidratant de la marca Babé. És molt lleugera, calmant i suavitzant; perfecta. Té un format petit, ideal per portar a la bossa o per quan anem porai.
2- Capseta blava amb làmines de sabó de la marca Ejove. Em va sorprendre molt trobar sabó en aquesta forma i també em va semblar molt útil per netejar-te les mans quan estàs fora de casa, o netejar-les-hi al peque. Originalíssim.
3- Bolquers Moltex. En venien 3. No els he pogut utilitzar perquè són de la talla 3 i el mig-guiri fa molt que utilitza la talla 4. Els regalaré.
4- Porta-xumets Hevea. És ecològic, de cotó i estampat amb tinta de soja. Bonic, pràctic i ultra-natural.
5- Burpybib de la marca Aden+Anais. És una mena de pitet però més ample, de muselina, que pots utilitzar com a pitet o per posar-te'l a l'espatlla quan fan el rotet. Té un estampat preciós. No n'havia vist mai de burpybibs.
6- Mossegador de Chicco. Té forma de papallona, fa sorollet i es pot congelar. Moníssim.
7- Pitet lleva-baves. En forma de mocador fashion, és perfecte per quan estan sortint les dents i bavegen tot el dia. És de color lila amb uns mussols simpàtics.
8- Enganxina. Una enganxina de de Pegatinas de familia per decorar qualsevol racó.
9- Bolquers Bio-Baby. També 3 de la talla 3, per tant, per regalar.
10- Un altre xumet anatòmic Ico baby de cautxú. No és rodó sinó que té la forma típica i li ha encantat.

Els que més m'han agradat:


- El lleva-baves: anirà ben modern quan comenci a bavejar a dojo per culpa de les dents,
- El mossegador: es passa el dia agitant-lo i llançant-lo al terra,
- El burpybib: té un nom raríssim però és gran, suau, bonic i molt útil.

Fins aquí el contingut d'aquest mes.


*
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...