dimarts, 16 d’abril de 2013

Tornar a la feina

Ja fa 2 setmanes que he tornat a la feina, és la primera vegada que treballo des que sóc mare. El primer dia va ser una mica estrany, llevar-me més d'hora, marxar sense el mig-guiri i començar en un Institut nou. Estava a la feina i tenia el cap a casa, però quan vaig arribar a casa tenia el cap a la feina. *Nota mental: aprendre a posar la ment en blanc.
Quan va acabar la jornada vaig anar volant cap a casa com una gasela enamorada per petonejar el nen. Però oh sorpresa, quan el petitó em va veure em va girar la cara i em va estar ignorant (castigant) més de mitja hora. Fins i tot el vaig agafar en braços amb el meu millor somriure i res, es va posar a plorar deixant-me ben clar el seu rebuig i cabreig per haver desaparegut tantes hores... *Nota mental: aprendre a subornar.
El segon dia ja em va perdonar, segurament perquè quan es va despertar encara estava a casa ja que entrava més tard i vaig estar fent-li la pilota com una boja. 
El tercer da vaig trucar a l'hora del pati a veure com anava tot i oh gran error, ma mare va apropar-li el mòbil perquè em sentís la veu i es va posar a plorar com un animal. *Nota mental: no trucar.
Ara em rep tan feliç i content com sempre, ja s'ha acostumat a les meves "escapades" i els avis el cuiden perfectament. *Nota mental: intentar gaudir de la feina.
He de dir que no vaig plorar el primer dia, moltes mares em deien que em passaria, però ja tenia molt assumit que tornava a la feina, de fet vaig estar fent compte enrere durant uns quants dies. Em feia una mandra infinita deixar el mini-guiri i tornar a agafar el ritme en un centre nou, aprendre els noms dels companys, dels alumnes, on és tot, les normes... Ara que ja ho tinc controlat la mandra ha marxat però em sembla que el nen amb 9 mesos acabats de fer és molt petit per estar tantes hores sense els pares. Alguns diuen que és bo tornar a la feina per desconnectar i relacionar-te amb d'altres adults. I jo dic que això també ho pots fer al gimnàs o sopant porai amb els amics; com ens han enganyat amb això dels fills i treballar alhora, superwomans, diuen; supertontes, opino.
Ah, torno a portar rellotge després d'un any. Fins ara el ritme me'l marcava el Sander.



Mama, vine!


*

2 comentaris:

  1. Jajajajaja massa graciós això del primer dia. Li podras retreure en un futur jajaja

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...