Avui és el darrer dia de vacances del mig-guiri: se li ha acabat la vidorra i el catxondeo. Demà torna al cole, a P4, i té moltes ganes de veure als seus amics i a la professora.
Però des que jo vaig tornar a la feina cada dia quan torno se'm llança als braços i em diu que m'ha trobat molt a faltar, moltíssim. I jo li responc que també moltíssim.
L'any passat va ser més trist perquè era el seu 1r dia d'escola, un dia molt important que em vaig perdre. Tinc sort perquè la meva feina em permet gaudir de moltes vacances, gairebé les mateixes que té ell. Però em perdo tantes coses... Els professors tenim 2 mesos de vacances a l'estiu, sí, no deixen de recordar-nos-ho una i aaaaltra vegada. En canvi, jo no ho veig tan fantàstic perquè és veritat que en tenim força, de vacances, però no les podem canviar mai, sempre són les mateixes dates. I què vol dir per a un/a mare/pare profe?
- Que no podem acompanyar mai el 1r dia de cole als nostres fills perquè també és el primer dia dels nostres alumnes i els hem d'acompanyar a ells.
- Que mai no podem veure el festival/actuació/concert de Nadal dels fills perquè el mateix dia és el festival/actuació/concert dels nostres alumnes.
- Que mai no podem acompanyar a 1ª hora a l'escola als nens perquè les nostres classes comencen a les 8 i les seves a les 9. Potser algun dia entrem més tard o sortim abans i aquell dia és com una festa, és el fabulós dia de la mama o el papa. El mig-guiri em pregunta cada nit Qui em despertarà demà? I sempre espera que li digui Jo, demà és el dia de la mama.
- Que mai no els podem portar al bus quan marxen de colònies (o d'excursió) perquè els nostres alumnes ens esperen (a les 8, com sempre) o perquè estem també de colònies (o d'excursió) amb ells.
- Que mai no podem veure el festival de final de curs, sabeu per què, oi? Perquè estem preparant i mirant el festival de final de curs dels nostres alumnes.
- Que el meu fill em digui que la iaia sempre el porta al cole i que el pentina millor.
Si tingués una altra feina podria combinar-me algunes entrades, sortides, algunes vacances, i potser anar a veure concerts, o excursions, o tallers, o autobusos que s'acomiaden.
I així em sento en una roda estranya on deixo el meu fill amb unes educadores i jo me'n vaig a ensenyar llengua a uns altres fills.
Malgrat tot, demà sí que podré acompanyar al mig-guiri, podré despertar-lo, pentinar-lo, fer-li l'esmorzar, preparar-li la motxilla i fer-li molts petons a la porta del l'escola tot desitjant-li un fantàstic inici de curs perquè els meus alumnes comencen dimecres i al meu Institut ens han deixat arribar més tard si volem anar caminant al cole amb els nostres nens el primer dia.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada