Diumenge passat el petit lekker ding va tenir la seva primera mona. Al matí va venir el padrí (mon germà) amb una sara fantàstica. Com el mig-guiri encara no pot menjar pastissos, aquest any l'ha triat una servidora, i va ser una sara, la meva preferida.
A més jo també vaig tenir la meva, per tant no em puc queixar: he estat menjant pastís cada dia per esmorzar, sara per berenar, sara de postres, sara per picar, pastís per al meu body serrà fins que s'han acabat totes dues...el cel existeix! Crec que aquesta setmana no he rebentat de miracle.
Al Sander li va encantar, va potinejar les plomes, els ous de xocolata, tot el que se li va posar a l'abast.
I nosaltres vam riure molt, vam fer-li fotos de la seva primera mona amb el padrinet, i li vam deixar llepar-ho tot una mica:
 | ||
Què és això?!?!
* |
 |
| Què em dónes papa? |
 |
| Gràcies tiet! Ara anem a jugar! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada