Ahir una amiga em va enviar aquest vídeo divertidíssim per whats. Després dels riures vam intercanviar uns quants comentaris de conya entre amics: que si em recorda tal, que si ho posaré en pràctica amb els alumnes, que si en català seria l'espardenya...
Després he estat pensant seriosament en el tema, en el tema de l'educació dels fills. No estic a favor de l'amenaça ni del càstig físic, però reconec que quan veig programes com Hermano mayor o Súpernanny he dit en veu alta "...uf, si aquest/a fos fill/a meu/a li hauria donat una bufetada fa molt i no s'hauria arribat a aquest límit ." Límits, aquesta és la paraula clau, posar límits als fills per evitar situacions grotesques.
I ara que tinc un nadó no m'imagino ni la bufetada, i molt menys tenir un nen conflictiu com els que surten en els programes. Tampoc m'imagino la "chancla", però em fa molta gràcia el vídeo.
Aquí el deixo, per riure i per reflexionar:
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada