El mig-guiri té una cosa idèntica a la mama (que no són moltes ja que és un mini-Henrico): li creix el cabell a la velocitat de la llum. Això vol dir que o em deixo una pasta en perruqueria, fet que no m'agrada gaire perquè jo ja em gasto prou diners en tota mena de productes i perruqueres per posar decents els meus cabells caòtics, o que faig de súper-mama-estilista i de tant en tant li vaig arreglant jo. Aquesta opció m'encanta i ja ho he fet unes quantes vegades (explicat aquí també), per això aquest cap de setmana he tornat a agafar les estisores i he deixat al Sander com un model del Llongueras.
Ara em costa moltíssim arreglar-li els cabells perquè no para ni un segon i perquè té un munt de cabell. Però com que les mares som súpers, doncs m'ha tocat fer d'estilista. I com va ser el procés? Vaig asseure al bitxet a la trona, el vaig subornar amb una galeta i vaig començar a tallar. Tant es va moure que els pèls van anar a parar pertot arreu. I per si no n'hi havia prou amb l'escampamenta dels moviments del caparró, el senyoret es va dedicar a llançar a terra tots els pelets que li queien a prop. Encara em pica tot quan ho recordo. Tanmateix ha valgut la pena: el mini-guiri torna a veure i està molt mono. Sóc una artista.
El resultat:
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada