En bicicleta

Una nova activitat que hem practicat amb el mig-guiri és passejar en bicicleta. 

Feia temps que ho teníem pendent i tota l'equipació preparada ja que els amics de la feina del guiri li van regalar la cadireta per a la bici i el casc. Però fins que no hem tingut una mica de descans no ho hem provat, i això va ser fa dues setmanes.

Primer vam estar al pati comprovant que tot ajustava bé i vam muntar al bitxet:

Li va encantar! El següent pas: al carrer amb el casc i tota la pesca.

Perfecte! Li fa molta gràcia portar casc i juga amb el seient de la bici del papa. Llestos, a rodar.

El passeig va ser fins la platja i ens vam aturar a prop del Port a fer una paradeta i unes fotos. I com que jo sóc com sóc no vaig poder evitar anar taral·lejant, i també de tant en tant xiulant, la cançoneta de Verano Azul. Aix..., quina records...

Ho vam passar molt bé tora tres i hem repetit la sortida. 

Per acabar només vull afegir que a Vilanova tenim bastant carril-bici però ens falta cultura o educació de bicicleta, per què ho dic? Perquè cada dia vaig a treballar en bicicleta i encara que gairebé tot el trajecte el faig en carril-bici he d'anar esquivant obstacles i pujant i baixant de la vorera. Que quins obstacles? Cotxes aparcats travessats enmig del carril, homes amb bastó, dones amb carros de la compra, nens en patinet, motos aparcades, gent aturada xerrant, algú en cadira de rodes, persones que passegen amb molta calma, homes que empenyen carros del supermercat, nens asseguts, cadires d'alguna taula d'algun bar, gossos amb propietari passejador, etc.

Ja sé que el carril és planet i es s'hi camina genial, però algun dia, algun ciclista despistat com ara jo, s'estamparà contra un fanal, en el millor cas.

Com diu el guiri, m'hauria d'haver comprat una fixed que és més urban.

*