Mudar-se

Mudar-se és una feinada i molt desagraïda. A sobre, fer-ho amb un nen petit és un no-s'acaba-mai-aquest-caos. 

Diumenge passat va ser el dia, per fi; obres acabades, tot pintadet, caixes plenes, anem cap a la casa nova, sí! Vam fer viatges durant tot el dia i no ens vam acabar la mudança perquè ara som 3 i els trastos s'han multiplicat: bressol, parc, trona, joguines, plats, menjar de nadó, màquina per fer el menjar del nadó, roba del nadó, cotxet, banyera, xampú, colònia, esponja, crema per al culet, pitets... Una llista inacabable...

Al matí, després d'esmorzar el nen va marxar amb ma mare perquè nosaltres poguéssim buidar el pis. I no el vam recollir fins la tarda, tots dos cansats, rendits, destrossats i encara amb coses per traslladar. Ja ho farem a poc a poc.

La primera nit el mig-guiri es va despertar plorant a quarts de 3...Uf quina soooon..., va trigar mitja hora en calmar-se i tornar a adormir-se. Amb 10 mesos és petit per entendre el que se li diu, però ja comprèn tot el que passa al seu voltant i se n'adona dels canvis: aquella no era la seva habitació. La segona nit va dormir millor, sense despertar-se; la tercera va "cantar" a quarts de cinc i avui ha tornat a dormir sense plorar. Afortunadament els nens petits s'acostumen de seguida als canvis.

El que li ha encantat de la casa nova és que té un munt d'espai per gatejar i fer passets. I l'hem pogut gravar explorant els nous espais:

Els propers dies estarem amunt i avall amb les caixes que ens falten, netejant, omplint armaris, buscant, buscant molt perquè misteriosament desapareixen coses, i gaudint de la casa que tant ens ha costat. Estic baldada, ja no em mudo mai més!

*