dissabte, 25 de maig de 2013

Caminar

El petit lekker ding fa uns dies que s'ha llançat a caminar tot sol; com en una aventura camina cap a tot arreu amb els braços amunt per investigar el seu voltant. I jo li vaig al darrere esperant la trompada. I també el segueixo per gravar-lo amb aquesta pinta tan graciosa:



Des que va gatejar perfectament han passat 2 mesos i ja s'atreveix a deixar-se anar de la maneta. La veritat és que és un nen molt actiu, s'aixeca i cau mil vegades i encara que estigui tot suat hi torna; li encanta el terra! Cada nen va al seu ritme i sembla que ell ha decidit anar de pressa i caminar amb 10 mesos i mig. Però encara no té ni una dent.
El procés ha estat el següent:
- Gatejo sense parar, pim-pam, pim-pam.
- M'aixeco agafant-me al primer que pillo, una porta, una paret, una cadira, les cames de la mama, una tauleta, el sofà.
- Quan estic dret miro al meu voltant i faig algun passet. Encara no em sento segur.
- Camino agafat de les mans del papa, de la mama o dels avis.
- Sóc un valent, em deixo anar una maneta.
- Sóc súper-valent, em deixo anar les dues manetes
- Em pesa el cap, li faig un petó al terra.

En aquest dies he notat que el mig-guiri camina més còmode descalç, però hi ha alguns mitjons que rellisquen; barreta màgica per al cop.
També camina més i millor en llocs coneguts que al carrer, massa distraccions a fora.
Un altre consell és no canviar-li massa les sabates perquè quan se sent segur amb unes camina més que si li'n poso de noves, llavors nota que els peus estan diferents, es trepitja l'un amb l'altre, es mira les sabates contínuament, se les intenta menjar, les intenta deslligar i al final camina però amb menys confiança.
Ara toca vigilar-lo de ben a prop i gaudir de passos cada cop més llargs.
Felicitats!

*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...