Primer Sant Jordi

El dimarts va ser Sant Jordi, el primer del petit lekker ding.

Va fer un dia esplèndid, la Rambla estava plena de parades i de gent.
He fet un resum en imatges del dia:

1. La meva rosa, a les 7 del matí, que matinera! Vaig anar a treballar ben animada. De camí a la feina veig que ja munten les paradetes. 

2. Quan plego i vaig a buscar al Sander em regala una rosa que prèviament li he deixat (la que ens han regalat a l'insti a totes les profes). Li he tret després d'uns quants cops, abans que la matés.

3. A la tarda, tots tres de passeig per la Rambla. Busquem un llibre per regalar-li al mini-guiri, el seu primer llibre de Sant Jordi.

4. Triem un llibre amb rodes, El camió i els seus amics, i sembla que li agrada: el mira, li dóna tombs, el llepa, l'obre el tanca i quan es cansa el llença al terra. Sí, li ha encantat.

5. També comprem una galeta decorada amb un drac. A casa, quan estem els dos sols i el nen dorm, ens la cruspim. Boníssima. Preciós 1r Sant Jordi.

*

Sopars

Aquesta nit li he fet sopar al mig-guiri per primera vegada, i què vol dir això?, que no sopava fins ara? Sí, fins ara sopava farinetes de cereals, però a partir dels 9 mesos (segons pediatra) ja poden menjar plats de sòlids com al migdia. S'introdueix a poc a poc, es prova amb sopa o verdures, i després la llet que encara és l'aliment bàsic.

Jo avui li he fet crema de carabassa, i després llet amb cereals amb el bibe:

Quina pinta! Slurp!

Com el nano és un fartó doncs s'ho ha cruspit tot en 5 segons i a sobre em remugava mentre li feia el bibe com volent dir, vinga mama que tinc una gaaaana!

A veure com passa la nit, suposo que bé perquè ha caigut rendit amb la panxa ben plena. 

Ara li aniré alternant els cereals amb els sòlids fins a l'any. Un altre dia m'esplaiaré amb el tema del menjar, ara me'n vaig a descansar que avui m'he passat el dia a la cuina fent dinars i sopars, després de treballar, esclar. Ja sabeu, mama súper-lerda.

*Nota mental: recordar que demà, en algun moment del dia, farà caca taronja, molt. No m'he de sorprendre.

*

Tornar a la feina

Ja fa 2 setmanes que he tornat a la feina, és la primera vegada que treballo des que sóc mare. El primer dia va ser una mica estrany, llevar-me més d'hora, marxar sense el mig-guiri i començar en un Institut nou. Estava a la feina i tenia el cap a casa, però quan vaig arribar a casa tenia el cap a la feina. *Nota mental: aprendre a posar la ment en blanc.

Quan va acabar la jornada vaig anar volant cap a casa com una gasela enamorada per petonejar el nen. Però oh sorpresa, quan el petitó em va veure em va girar la cara i em va estar ignorant (castigant) més de mitja hora. Fins i tot el vaig agafar en braços amb el meu millor somriure i res, es va posar a plorar deixant-me ben clar el seu rebuig i cabreig per haver desaparegut tantes hores... *Nota mental: aprendre a subornar.

El segon dia ja em va perdonar, segurament perquè quan es va despertar encara estava a casa ja que entrava més tard i vaig estar fent-li la pilota com una boja. 

El tercer da vaig trucar a l'hora del pati a veure com anava tot i oh gran error, ma mare va apropar-li el mòbil perquè em sentís la veu i es va posar a plorar com un animal. *Nota mental: no trucar.

Ara em rep tan feliç i content com sempre, ja s'ha acostumat a les meves "escapades" i els avis el cuiden perfectament. *Nota mental: intentar gaudir de la feina.

He de dir que no vaig plorar el primer dia, moltes mares em deien que em passaria, però ja tenia molt assumit que tornava a la feina, de fet vaig estar fent compte enrere durant uns quants dies. Em feia una mandra infinita deixar el mini-guiri i tornar a agafar el ritme en un centre nou, aprendre els noms dels companys, dels alumnes, on és tot, les normes... Ara que ja ho tinc controlat la mandra ha marxat però em sembla que el nen amb 9 mesos acabats de fer és molt petit per estar tantes hores sense els pares. Alguns diuen que és bo tornar a la feina per desconnectar i relacionar-te amb d'altres adults. I jo dic que això també ho pots fer al gimnàs o sopant porai amb els amics; com ens han enganyat amb això dels fills i treballar alhora, superwomans, diuen; supertontes, opino.

Ah, torno a portar rellotge després d'un any. Fins ara el ritme me'l marcava el Sander.

Mama, vine!

*

Barreta màgica

Fa poc he descobert un producte molt útil, es diu barreta màgica i és fantàstica per als cops.

El Sander ja gateja i no para d'agafar-se a tot arreu per aixecar-se, després es deixa anar i cau de cul, gairebé sempre. De vegades el cap és pres per la força de la gravetat i toca abans a terra. Llavors toca plorar una mica. I si hi ha alguna banya al front és el moment de treure i aplicar la barreta màgica:

Té aquest aspecte, un stick suau fet d'arnica. El nom és Arnidol i el vaig comprar a la farmàcia fa unes setmanes, exactament el darrer dia que el mini-guiri va utilitzar l'hamaca: estava lligat i com li encanta llançar-ho tot i anar-hi darrere doncs va llançar un tros de bastonet de pa i en voler agafar-lo de terra, tossut ell perquè estava massa lluny, va caure de cap i l'hamaca al darrera, o sigui, al damunt. Jo, tota ignorant, vaig anar a la farmàcia i vaig demanar alguna-cosa-per-la-banya-aquesta-de-color-blau-que-li-està-florint-al-front. I em van donar això. L'hamaca va passar a millor vida, en un contenidor.

Es veu que és molt conegut aquest producte, però jo no pensava que els cops arribarien tan aviat, per tant no tenia ni idea de com curar-li. M'ha agradat molt perquè de seguida li va desaparèixer el cop. Em van dir que li'n posés 3 cops al dia; ho vaig usar menys i perfecte igualment. El mini-guiri va poder lluir front l'endemà.

La capsa és així i hi diu "la barrita màgica natural", "refrescan y reconfortan rápidamente":

Quan jo era petita ens posaven una mica d'aigua als cops, i a les ferides Mercromina, però ara aquesta està prohibidíssima perquè porta mercuri, ja veus la quantitat que et deu entrar a l'organisme...mortaaaaaal!!  Eren els '80 i a mi m'encantava portar els genolls amb crostes vermelles.

Ara tenim tota mena de productes sans, naturals i eficaços com aquest. Fins que d'aquí 30 anys potser descobreixin que l'arnica és una planta tòxica. 

*

La mona

Diumenge passat el petit lekker ding va tenir la seva primera mona. Al matí va venir el padrí (mon germà) amb una sara fantàstica. Com el mig-guiri encara no pot menjar pastissos, aquest any l'ha triat una servidora, i va ser una sara, la meva preferida.

A més jo també vaig tenir la meva, per tant no em puc queixar: he estat menjant pastís cada dia per esmorzar, sara per berenar, sara de postres, sara per picar, pastís per al meu body serrà fins que s'han acabat totes dues...el cel existeix! Crec que aquesta setmana no he rebentat de miracle.

Al Sander li va encantar, va potinejar les plomes, els ous de xocolata, tot el que se li va posar a l'abast.

I nosaltres vam riure molt, vam fer-li fotos de la seva primera mona amb el padrinet, i li vam deixar llepar-ho tot una mica:

Què és això?!?!                      

Vull destruir la ploma aquesta

*

Què em dónes papa?

Gràcies tiet! Ara anem a jugar!

Nonabox de març

Ja tinc una altra capsa Nonabox, la del mes de març. Com sempre em va arribar puntualment a finals de mes. Aquesta vegada va venir així de plena:

Els productes són aquests:

1- Llet hidratant de la marca Babé. És molt lleugera, calmant i suavitzant; perfecta. Té un format petit, ideal per portar a la bossa o per quan anem porai.

2- Capseta blava amb làmines de sabó de la marca Ejove. Em va sorprendre molt trobar sabó en aquesta forma i també em va semblar molt útil per netejar-te les mans quan estàs fora de casa, o netejar-les-hi al peque. Originalíssim.

3- Bolquers Moltex. En venien 3. No els he pogut utilitzar perquè són de la talla 3 i el mig-guiri fa molt que utilitza la talla 4. Els regalaré.

4- Porta-xumets Hevea. És ecològic, de cotó i estampat amb tinta de soja. Bonic, pràctic i ultra-natural.

5- Burpybib de la marca Aden+Anais. És una mena de pitet però més ample, de muselina, que pots utilitzar com a pitet o per posar-te'l a l'espatlla quan fan el rotet. Té un estampat preciós. No n'havia vist mai de burpybibs.

6- Mossegador de Chicco. Té forma de papallona, fa sorollet i es pot congelar. Moníssim.

7- Pitet lleva-baves. En forma de mocador fashion, és perfecte per quan estan sortint les dents i bavegen tot el dia. És de color lila amb uns mussols simpàtics.

8- Enganxina. Una enganxina de de Pegatinas de familia per decorar qualsevol racó.

9- Bolquers Bio-Baby. També 3 de la talla 3, per tant, per regalar.

10- Un altre xumet anatòmic Ico baby de cautxú. No és rodó sinó que té la forma típica i li ha encantat.

Els que més m'han agradat:

- El lleva-baves: anirà ben modern quan comenci a bavejar a dojo per culpa de les dents,

- El mossegador: es passa el dia agitant-lo i llançant-lo al terra,

- El burpybib: té un nom raríssim però és gran, suau, bonic i molt útil.

Fins aquí el contingut d'aquest mes.

*

Gatejar

Ja és oficial: el mig-guiri gateja com una bala. Fa uns dies que ho va fer perfectament per primera vegada. Per tant, ha après a gatejar amb 8 mesos i mig. 

Cada nen té el seu ritme i gategen a diferents edats, fins i tot n'hi ha que no ho fan mai i directament caminen.  En el nostre cas ha estat un procés molt curiós, primer el posàvem boca avall a veure si aguantava el cap sol, a poc a poc es va anar posant fort i es va començar a moure de diferents maneres fins arribar a gatejar:

1. Moviment nerviós de braços i cames sense tocar el terra: ho feia en un intent de desplaçar-se, encara que semblava que estigués nedant sense aigua o a punt d'aixecar el vol. Feia moltíssima gràcia. De fet, fins fa uns dies encara ho feia quan el deixàvem a terra. Tothom que el veia es posava a riure sense parar.

2. Després va començar a desplaçar-se, a arrossegar-se, però cap enrere, com un cranc. I es posava sota les taules i cadires en quatre moviments simpàtics, però no sabia sortir dels forats on es posava, tenia una única direcció. Per molt que li posàvem joguines al davant, ell ben tossut cap enrere.

3. De sobte un dia va fer el mateix però cap endavant: ara s'arrossegava com una serp, sense aixecar les cames ni el cul, només utilitzava els braços. Vaja, esquivant-nos com una cobra.

4. A poc a poc va anar aixecant el culet i els genolls, i mentre es reia de la gràcia que es feia a ell mateix es va començar a moure. Però gatejava només amb una cama, l'altra la deixava quieta com si fos un soldat ferit intentant arribar a la trinxera. Divertidíssim també aquest moviment.

5. Finalment ha après a coordinar totes les parts del cos i mou les cametes i el culet alhora fent pim pam, pim pam. Fa moltíssima gràcia, i gateja molt ràpid! A més té alguna mena de radar amagat que li diu on estan els cables i cap allà que es dirigeix sempre a arrencar-los. Quina obsessió... 

A partir d'aquí ja se sap, a tapar-ho tot i no treure-li un ull de sobre perquè els petits gatejadors són més veloços que l'Speedy Gonsales.

*

Viatge a Andorra

El cap de setmana a Andorra ha estat molt bé, vam tenir bon temps, sol i tot, el mini-guiri es va portar genial, no es va queixar durant el viatge, va dormir i observar el paisatge, quina gràcia, i va gaudir del paisatge i de les botigues. També de l'hotel, com un homenet.

Aquí un resum en imatges d'Andorra La Vella i els guiris:

Create a Free Slideshow

- Al cotxe amb la cadira nova; primer dia que l'estrenem i li ha encantat.

- Paisatge del camí.

- L'habitació de l'hotel, el Sander jugant al terra, esclar. I mirant-se al mirall.

- Carrers de la ciutat.

- Berenem creps amb Nutella, delicioses!

- Més carres, plens de botigues.

- Ens aturem en una terrasseta decorada de Nadal, encara. Ens fem fotos amb les llumetes.

- Sopem. Al mig-guri li agrada la trona que li posen.

- Passadís. Anem a dormir. 

- Al matí ens retrobem amb la trona molona.

- Esmorzem.

- Tornem a passejar i visitar botigues. Els ametllers estan florits i fan molt de goig.

*

Primavera i vacances i...

Ja és primavera, ja comencen les vacances de setmana santa i la família mig-guiri marxem a Andorra el cap de setmana, per anar obrint boca.

I comprarem bolquers, tovalloletes, etc, vaja, el típic que es fa a Andorra, passejar i comprar tot allò que és més barat, a més d'aprofitar els darrers dies lliures ja que en tornar m'incorporo a la feina.

Han estat exactament 122 dies de baixa per maternitat, les 16 setmanes de rigor més la compactació. Molta gent diu que és una sort aquesta opció que tenim els funcionaris, però jo m'estaré 1 any, 12 mesos sencers (de desembre passat fins al proper desembre) cobrant un 20% menys de sou per haver triat dedicar-li al meu fill 4 mesos més. És una de les tantes retallades que ha fet el Govern; fins ara existia l'opció sense restar-ne res del salari. Jo he arribat tard... En el meu cas, professora de secundària, representa 400€ menys cada mes, pfffff... Ni una llar d'infants de luxe cobra això al mes, vaja, és que ni la Mary Poppins! Doncs és així des fa ara un any, quan va entrar en vigor.

Però és primavera i tenim uns dies de descans, ja no em queixo més, vaig a aprofitar-los!

*

Dia del pare

Avui és Sant Josep, dia del pare. A la meva família hi ha mil Joseps (mon pare, germà, tiet, cosí, avi...) però mai hem fet una gran celebració santeril ni de papis, som més d'aniversaris. Tanmateix aquest any ha canviat alguna cosa: és el dia del guiri, el seu primer dia del pare!

Com és dimarts i ha de treballar massa no farem res d'especial avui, ho deixem per al cap de setmana i anirem porai els 3, sí sí!

I mentrestant li he enviat un detallet simpàtic per animar-li el dia:

Papa (ui, que estrany dir-li papa al guiri...) que tinguis un dia fantàstic! La mama i jo t'estem esperant per fer-te un petó grandíssim!

*