Bones festes!!

Marxem a Holanda! Molt bones festes i moltíssima felicitat!!

Jinguen bel, jinguen bel, jinguem ol de guei.... nanana nanana na na na na na na naaaa aaaaa!!!!

*Fotos by Gemma Sivill

Temps de Nadal

Ui, tants dies sense escriure...

Final de trimestre, examens, avaluacions, notes... I no parar amb el mig-guiri.

I què ha fet aquests dies? Doncs ha fet 17 mesos i li ha sortit una altra dent, 6 mesos després de les 6 inicials, les úniques que tenia. No són dents punkis ja que el deixen dormir i no es queixa gaire, pobret, però són lentes i puntuals; que compleix mesos el nano, doncs vinga, avui toca una mínim.

També hem comprat un tió, el primer, i l'hem col·locat a la finestra: és temps de Nadal! I això m'agrada, m'agraden els anuncis de perfums, xampús, cremetes, bombons, torrons, cava, joguines..., les pelis nadalenques però sense nens ni gossos a la pantalla, sisplau; m'agraden les nadales, els menjars exagerats, les paradetes amb regals artesans, l'arbre gegant de la plaça de les Neus, els tions enormes escampats per la ciutat, els caganers que adornen les façanes, la pista de gel i sobretot les vacances.

Al mig-guiri també li agrada tot això (l'any passat era massa petit per adonar-se), sobretot la xocolata en forma de torró, de monedes o de qualsevol altre objecte, quin descobriment!

A veure què pensarà dels Reis i del Nadal a Holanda: en res marxem a passar els primers dies festius amb la família d'allà.

De moment, feliços 17 mesos petitó!

Sander i un mega-tió a la plaça de la Vila

Santa Claus de xocolata, que bo!

*

Dies de pluja

El cap de setmana va estar plovent i va continuar dilluns, tres dies de pluja i un bitxet a casa! SOS!

El primer dia que plou tenim paciència i ens entretenim pensant que l'endemà pararà i sortirem. El segon dia ens estirem dels cabells i aprofitem una petita pausa dels núvols per fer un tomb breu i comprar menjar per resistir. El tercer dia estem desesperats, se'ns inunda la casa perquè ha caigut massa aigua (pffff... brrrrr...), avisem uns senyors que ens arreglen el problema, netegem el desastre i a la tarda, per animar-nos, gran idea: i si fem alguna recepta cuqui?

Jo pensava que potser el mig-guiri podria ajudar-me, però no, no no, ell és destructor de mena així que em vaig posar a fer Rosquillas de la Reichel jo sola a la cuina mentre el guiri i el mig-guiri jugaven amb mil peces de Lego escampades per tot el menjador.

No m'apassiona la cuina però com que m'encanten els dolços sempre busco alguna recepta fàcil o original de coques, magdalenes, etc. I vaig buscar-ne una i la vaig adaptar al meu gust. Va quedar genial, el Sander no parava de dir "més més més!!" (Exactament diu "mé mé mé!!" amb una ànsia!). Delicioses:

Però la idea "anem a cuinar junts" encara no em funciona. Deixaré la cuina mama-fill per més endavant.

Per a la propera vegada que plogui tants dies seguits o faci vent o fred o asdfghjk, a veure què m'invento...

*

Escapada a Olocau

El cap de setmana passat, el llarg, el pont de Tots Sants, vam anar tots 3 a Olocau. Va ser la primera visita del mig-guiri al poble, el poble dels nostres avis, el poble de ma mare, el meu altre estimat poble.

Ens va fer un temps boníssim, em vaig equivocar dient l'últim cop que ja havia arribat el fred, no no, el sol i les temperatures altes (estranyament boges) ens han acompanyat fins avui. Perquè avui fa molt vent i crec que ja, per fi, ha arribat la tardor.

Només arribar es va dedicar a empaitar un gat que menjava feliçment al carrer i ja va ser un no parar en 3 dies intensos. En resum:

- El Sander empaita miaus, jo empaito el Sander.

- El Sander vol destruir tot el que troba per la casa nova, nosaltres posem tan alt i tan lligat com podem tot el que és al seu avast.

- El Sander es menja totes les olives, totes les vegades que prenem alguna cosa.

- El Sander es menja les pedres de la muntanya.

- El Sander es menja les pedres de la Carrasca (on els gronxadors).

- El Sander es menja les pedres de la Font de la Penya.

- El Sander es menja tot el que troba per terra, per exemple, trossos de garrofes.

- Després de tot el dia corrent i menjant pedres, cau rendit i nosaltres darrere.

Ha estat una escapada fantàstica. El resum en imatges:

Vine un moment que ens fem una foto a la Font!

Excursioneta per la muntanya

Una i altra vegada al tobogan!

Menjo pedres

Menjo pedres de nou

Torno a menjar pedres

La mama riu perquè no ha vist que menjo una pedra

*

1r aniversari del bloc

Definitivament estic a la parra, per què? Perquè se m'ha passat el 1r aniversari del bloc!! Sí, només 6 dies, però és que ja se'm va oblidar el segon aniversari del meu altre bloc, oi oi oi...

Per sentir-me millor vaig a buscar possibles culpables, que no sóc jo, evidentment, encara que de vegades tingui tendències mala-mare i doni a llepar xocolata al mini-guiri o el deixi passejant i jugant pel carrer fins que es faci fosc... Segurament ha estat per culpa de la calor exagerada que ha fet exactament fins ahir, on estem, al Carib o què? Ni panellets ni castanyes he tastat encara, embafen només de mirar-los; això afecta al cervell i directament a la memòria, sí sí. Avui han començat a baixar les temperatures, afortunadament: el cos em diu que oficialment és tardor.

També  pot ser a causa del canvi d'hora i l'adaptació que comporta aquest fet. Però el mig-guiri ni ho ha notat; dissabte el volíem posar a dormir una mica més tard perquè així dormís una mica més, però estava rebentat i va anar a dormir com sempre, a les 9.30. I diumenge es va llevar a les 9, hora nova, o sigui, les 10 per a nosaltres, oh, que bé!!! És igual, a mi sí que m'afecta endarrerir l'hora, ho veig clarament.

Per últim he pensat que pot ser pel cansament (feina, nen, asdfhghj...) o per l'edat (oh noooo!!) per tant, millor que vagi a comprar-me unes vitamines i comenci a menjar cues de panses, ja sabeu per què.

Malgrat tot, felicíssim 1r any petit lekker ding!!

*

Triturats: trucs

Els bitxets a partir dels 6 mesos comencen a menjar triturats, o sigui, menjar de debò en forma de puré.

Primer mengen verduretes i poc després s'afegeix carn i peix.

El mig-guiri sempre ha estat un bon cruspidor, però cal remarcar que ells també es cansen de menjar sempre el mateix i gairebé sense gust ja que es cuina sense sal i només s'afegeix una mica d'oli d'oliva a qualsevol plat exquisit.

Recomanacions:

1. No introduir la mongeta verda els primers dies. En general no els agrada, fa un gust bastant fort i peculiar: tendeixen a escopir i girar la cara. Millor deixar passar uns dies i tornar a intentar-ho. El que té més èxit és la pastanaga, carabassa, ceba i patata.

2. Quan es cansen de la sosa de la patata es pot substituir per moniato (vermell). Al meu bitxet li encanta el gustet dolç que té.

Això sí, les patates fregides encanten a tots, per tant quan més tard les tastin millor perquè tenen una memòria prodigiosa i quan en veuen en demanen desesperadament i aprenen a dir "patateta" abans que "mama".

 

3. Un altre truc per quan els menjars no acaben de matar és afegir un "quesito" al trirurat. Jo primer en posava mig i vaig anar augmentat fins a 1 sencer. El formatget deixa un gustet perfecte per enamorar als més tossuts.

4. També hi ha un moment que els bitxets tanquen la boca davant la cullera perquè s'han cansat d'ella, de la cullera. Jo n'he comprat de diferents fins comprovar que era ella mateixa en essència la que l'avorria. Llavors vaig descobrir que el mig-guiri el que volia era menjar trossos, encara que no tenia ni una dent encara, i agafar-ho tot amb les mans. Perfecte començar a menjar trossets aviat, encara que acaba guarríssim tot, esclar. En aquest moment cal vigilar-los de ben a prop perquè quan es cansen de ficar-se menjar a la boca l'acaben llançat contra tot.

Fins aquí els trucs d'avui.

*

En bicicleta

Una nova activitat que hem practicat amb el mig-guiri és passejar en bicicleta. 

Feia temps que ho teníem pendent i tota l'equipació preparada ja que els amics de la feina del guiri li van regalar la cadireta per a la bici i el casc. Però fins que no hem tingut una mica de descans no ho hem provat, i això va ser fa dues setmanes.

Primer vam estar al pati comprovant que tot ajustava bé i vam muntar al bitxet:

Li va encantar! El següent pas: al carrer amb el casc i tota la pesca.

Perfecte! Li fa molta gràcia portar casc i juga amb el seient de la bici del papa. Llestos, a rodar.

El passeig va ser fins la platja i ens vam aturar a prop del Port a fer una paradeta i unes fotos. I com que jo sóc com sóc no vaig poder evitar anar taral·lejant, i també de tant en tant xiulant, la cançoneta de Verano Azul. Aix..., quina records...

Ho vam passar molt bé tora tres i hem repetit la sortida. 

Per acabar només vull afegir que a Vilanova tenim bastant carril-bici però ens falta cultura o educació de bicicleta, per què ho dic? Perquè cada dia vaig a treballar en bicicleta i encara que gairebé tot el trajecte el faig en carril-bici he d'anar esquivant obstacles i pujant i baixant de la vorera. Que quins obstacles? Cotxes aparcats travessats enmig del carril, homes amb bastó, dones amb carros de la compra, nens en patinet, motos aparcades, gent aturada xerrant, algú en cadira de rodes, persones que passegen amb molta calma, homes que empenyen carros del supermercat, nens asseguts, cadires d'alguna taula d'algun bar, gossos amb propietari passejador, etc.

Ja sé que el carril és planet i es s'hi camina genial, però algun dia, algun ciclista despistat com ara jo, s'estamparà contra un fanal, en el millor cas.

Com diu el guiri, m'hauria d'haver comprat una fixed que és més urban.

*

Pelakos

El mig-guiri té una cosa idèntica a la mama (que no són moltes ja que és un mini-Henrico): li creix el cabell a la velocitat de la llum. Això vol dir que o em deixo una pasta en perruqueria, fet que no m'agrada gaire perquè jo ja em gasto prou diners en tota mena de productes i perruqueres per posar decents els meus cabells caòtics, o que faig de súper-mama-estilista i de tant en tant li vaig arreglant jo. Aquesta opció m'encanta i ja ho he fet unes quantes vegades (explicat aquí també), per això aquest cap de setmana he tornat a agafar les estisores i he deixat al Sander com un model del Llongueras.

Ara em costa moltíssim arreglar-li els cabells perquè no para ni un segon i perquè té un munt de cabell. Però com que les mares som súpers, doncs m'ha tocat fer d'estilista. I com va ser el procés? Vaig asseure al bitxet a la trona, el vaig subornar amb una galeta i vaig començar a tallar. Tant es va moure que els pèls van anar a parar pertot arreu. I per si no n'hi havia prou amb l'escampamenta dels moviments del caparró, el senyoret es va dedicar a llançar a terra tots els pelets que li queien a prop. Encara em pica tot quan ho recordo. Tanmateix ha valgut la pena: el mini-guiri torna a veure i està molt mono. Sóc una artista.

El resultat:

  

*

Adéu vacances

Ja s'han acabat les vacances, ha començat setembre i els pares del mig-guiri hem tornat tristons a la feina. S'han acabat les migdiades i la gresca a qualsevol hora. Ens hem de posar seriosos i agafar el ritme de nou, tots. I escriure una mica més als blocs, també, que entre la calor, les sortides, endreçar la casa després d'una mudança i la mandra..., doncs he passat per aquí poc. Però tinc unes quantes cosetes per explicar.

Avui faig una entrada per parlar dels darrers productes que li he comprat al bitxo: la capseta Nonabox de juny, l'última que tenia demanada, i la Sophie.

- Capseta Nonabox:

Tot això duia: 

1. Babé: sabó (gel) pediàtric. M'agrada molt aquesta marca, tots els seus productes són suaus i respectuosos amb la pell dels més petits. Venia en format petit, ideal per a emportar-se de viatge.

2. Ovelleta Cloud B: un peluix gran i suau que a més té un mecanisme amb diferents sons relaxants, que es pot treure, per ajudar als petits a dormir.

3. Lactacyd: sabó íntim. Un regalet per a les mamis.

4. Aquakids de Moltex: un paquet amb 3 bolquers-banyadors. Estrenats a la platja.

5. Calmatopic: és una barreta "màgica" com la que li vaig comprar fa temps al Sander. Molt útil. Ara porto aquesta a la bossa i l'altra la tinc a casa. El mig-guiri sap perfectament què és i quan la veu l'agafa i se la refrega, amb el tap i tot, per tot el front. Ais, quants cops...

6. Crema Oriflame: és un producte universal, serveix per a tot, picades de mosquits, cremades, irritacions del culet, del nas, etc. És una crema que existeix dels dels anys '70 i és un dels producte més venuts a Suècia. Jo no la coneixia però m'ha encantat.

7. Cereals: un altre regalet per a la mama o papa. Són d'aquests que fan anar a lavabo, i de xocolata.

Els 3 productes que més m'han agradat són:

El sabó, perquè és de molt bona qualitat i en un format que em va genial quan anem porai; la crema perquè no la coneixia i em sembla molt útil per a qualsevol problema lleu de la pell, i l'ovelleta perquè és molt gran, molt suau i fa sorolls de balenes, de mar i de batecs. De fet, crec que m'ha agradat més a mi que al mig-guiri.

- I La Sophie:

La vaig demanar per internet a la botiga infantil Le petit baobab (em va arribar rapidíssim, en 2 dies a casa) perquè m'ha semblat simpàtica, útil i amb molta història. Serveix per a tot això, a més de per fer llançament a distància, com fa el Sander:

Aquí la seva història:

Al Sander li ha agradat, com li agrada tot, poca estona, però quan està rabiós perquè li fan mal les dents l'agafa i la mossega amb ganes. A més la reconeix, i quan està jugant i corrent per la casa i li dic, on és la Sophie, va, l'agafa i me l'ensenya. Deu ser perquè des del primer dia li he estat dient mira la Sophie que maca, que suau, i fa mec-mec... Però el que més li agrada quan li pregunto per ella és trepitjar-la fort perquè xiscli moc-moc!! A veure si a partir d'ara quan vegi qualsevol girafa dirà soooofiiiii..., ja m'ho veig.

Res més, vaig a mirar com plou per la finestra i a gaudir d'aquest dia de festa. Feliç Diada.

*

Agost, Festes Majors

Es nota que estem tots de vacances perquè és la primera entrada d'agost. Que bones són sempre les vacances... Encara fa moltíssima calor però no importa quan no treballes.

El mig-guiri ens està deixant dormir i tot, es lleva cap a les 9 ja que a partir dels 11 mesos va deixar de fer la dormideta del matí-migdia; amb la calor va començar a despertar-se més tard, fantàstic! Ara només fa migdiada després de dinar.

Aquest mes d'agost hem fet el típic de les vacances: platja, festa major, piscina, passejar i suar, suar molt. Per sort a casa tenim aire condicionat...

- La primera festa que ha arribat és Festa Major de Vilanova. Vam posar el domàs de la Geganta grossa al pati de davant, ens vam vestir de blanc (com toca), i vam anar a veure el cercavila, però el mini-guiri, fent de guiri totaaal, va estar plorant sense parar: no li agraden el focs i trons dels diables, ni tampoc els dels dracs.

Blancs, blanquets

La Geganta mola

Papa, tinc por...

Després ens vam trobar els amiguets i vam veure la Mulassa, els gegants i els balls que sí que van tenir èxit i li van agradar amb les musiquetes i les ballarungues . Al final, cap a casa que estava rendit després de tantes emocions noves:

Sander i Rita

Tots els gegants

Mama, entrem ja a casa

- Pocs dies després va venir la Festa Major de la Geltrú, la del barri familiar, i ho vam tornar a intentar. No calia insistir, desastre total: al mig-guiri no li agrada gens el foc i menys el sorollàs dels petards.

Estic plorant...

Els gegants de la Geltrú

El padrinet mola

Diuen que els nens canvien i que segurament més endavant ja no li faran por. Ja veurem perquè és veure els Trabucaires i recordar el terror que em feien a mi durant molts anys, hehe...

*

Forats

Una de les coses que més agrada als bitxets és llançar-ho tot a terra i quan caminen, llançar-ho tot als forats. El mig-guiri corre per tota la casa buscant forats on posar les seves joguines. I corre darrere meu com si endevinés que li obriré alguna escletxa màgica.

. El primer que va fer va ser llançar-ho tot des de dins del parc: quan està dins es distreu una mica amb totes les cosetes que li he anat posant, però arriba el minut X i la diversió està en llançar-m'ho tot a veure si li torno, com si jo fos un gosset, vaja. Escampall per tot el menjador.

. El segon pas va ser el contrari: quan és per fora jugant amb ninots, llibres i qualsevol objecte que pilla, decideix tirar-ho tot dins el parc, un forat magnífic! I ja el veieu amunt i avall agafant de tot i llançant-ho al parc que a poc a poc adquireix forma de muntanya.

. El tercer descobriment va ser el vàter: em segueix al lavabo i veu el vàter obert, error! La tapa ha d'estar sempre baixada perquè es va apropar, va mirar dins dos segons i com un impuls va llançar el que portava a la mà, un cocodril que afortunadament era més gros que el forat i no va tocar l'aigua. A continuació, després que la mama li tallés el rotllo va veure la dutxa oberta (error doble!) i evidentment es va posar a dins. I va sortit fora; i es va posar dins, i va sortir fora i... I així hauria estat mil hores si no l'agafo i me l'emporto i tanco la mampara, el vàter i la porta del lavabo.

. El quart descobriment va ser la nevera: no arriba a obrir-la però com sempre el tinc caminant i seguint-me, quan obro la nevera es posa davant, se la mira, mira què hi ha dins i seguidament llança qualsevol cosa dins: el xumet o el nino que porti a les mans, i allà es queden. Abans de tancar la nevera, sempre m'asseguro que no hi ha cap nou habitant.

. El cinquè i fins ara últim forat descobert és la finestra que hi ha al costat del seu bressol. Quan el llevo al matí obro la persiana i en veure aquell gran forat no pot evitar intentar llançar algun dels ossets que té per allà. O el xumet. Buf, quina màquina, és més ràpida la mà que els meus ulls! Per sort la finestra dóna al nostre pati i es pot recuperar qualsevol joguina.

L'altre dia el vaig estar observant amb la càmera i així el vaig enxampar:

- Mira la tele des de la trona fent-se el concentrat i el bon nen perquè em confiï.

- El baixo a jugar i va directe a buscar joguines.

- Troba una víctima perfecta i encantadora, en aquesta ocasió és una tortugueta, i s'emociona ensenyant-me-la.

- Passeja dissimulant i fixant-se en altres objectes...

- Continua dissimulant i llançant el globus que ha pillat de camí al forat...

- Finalment la tortugueta acaba dins el forat (el parc) i el mini-guiri em mira amb cara de... "ara vaig a buscar-ne un altre perquè mola llançar-ho tot a dins" (o fora).

- Però troba un xumet i el seu estimat Mic i s'oblida dels forats durant una estona i es dedica a passejar-lo, estimar-lo i xerrar amb ell. Un moment preciós.

*

Sobreviure a la festa d'aniversari

Sí, sí, sí, hem sobreviscut a la celebració del 1r aniversari del mig-guiri! Pensava que era l'acabóse, com diu ma mare, però estem tots potables.

No sabia que preparar una festa infantil era tant de caos, ara ja sé què m'espera cada any, només un cop l'any, afortunadament.

Ho vam celebrar a casa, van venir amics, família, amiguets del Sander i una onada de calor, que ja ho té això de fer anys a l'estiu, l'eterna convidada.

I no va faltar ni menjar ni beguda, en va sobrar, com passa a totes les festes. L'ambient va ser aquest més o menys durant tota la tarda: el Sander corrent i cridant tot estressat per tota la casa.

El pastís que li vaig comprar, caríssim i boníssim, li va encantar: la careta del seu amic preferit Pocoyo el va captivar. Ell i el Mic són els seus preferits.

Oi, oi..., en vam menjar 2 dies més el guiri i jo.

L'endemà vam descobrir que la casa estava plena de merda pertot arreu, de restes de tot el que puguis imaginar, i vam haver de fer neteja i descans; estàvem encara rebentats de la celebració i la calor tornava a castigar-nos. Però ells, que són així de guiris, es van posar a la mini-piscineta per recuperar-se d'allò més bé:

I així vam sobreviure a la calor i a la festassa. L'any que ve, més.

*Nota mental: He de comprar una piscineta més gran per posar-me jo també.

*

Infinit

Avui, felicitats papa, felicitats Laerke, i felicitats mig-guiri, avui és el teu primer aniversari, wow!!

Sander, avui, ara fas 1 any, i per això t'he escrit un poema d'amor infinit.

INFINIT

Endins d'endins de la pell

creix, s'escampa i bull

un batec infinit.

Amor sense fi

i un tacte sedós.

Amb l'instint del dit

et ressegueixo nu: perfil,

mugrons transparents,

melic, nas, panxell.

Laberint exquisit i perfecció.

Et menjo amb els ulls

si t'arriba la meva veu.

Tu i jo

*

Noves experiències

Des que ha arribat el bon temps el mig-guiri ha pogut fer a l'aire lliure un munt d'activitats que no havia fet mai, noves experiències que l'han fascinat.

El primer que va descobrir és la platja:

La sorra mola

La sorra li va encantar, deu estar boníssima perquè se'n va posar a la boca una i altra vegada... En canvi, l'aigua estava freda i en posar-li els peuets a dins va començar a plorar. Doncs res, ja ens banyarem un altre dia! Va estar caminant, jugant i robant joguines dels altres nens again perquè ja se sap que els trastos dels altres sempre són més atractius que els nostres.

Vam tornar a casa cansats i divertits, sobretot ell, cansadíssim, ja sabem que la platja esgota.

Un altre dia vam anar al parc, va caminar, investigar, agafar joguines dels altres nens i va pujar al gronxador:

Volo!

El gronxador és una mena d'objecte màgic, té un súper-poder: atreure els nens com un imant. I un cop hi pugen ja no volen baixar! El Sander reia, cridava i fins i tot cantava de tant com li agradava gronxar-se. Tant li ha agradat que pel seu aniversari li hem comprat un per posar-lo a la terrassa.

Al parc hi hem anat un parell de cops i només veure la cadireta ja va corrents cap a ella com un petit enamorat. Un altre invent fantàstic.

Perquè el mig-guiri es vagi acostumant a la temperatura de l'aigua, que no a la de la seva banyera, li hem comprat una piscineta i l'hi hem posat al pati:

Xip-xap, xip-xap!

En veure-la, primer va posar cara de quesaixòòòòò??? I no volia entrar, potser recordant les petites onades gelades. Però un cop dins va començar el festival: amunt, avall, i vinga a esquitxar. Li ha encantat també! I també va acabar ben cansat, com amb totes aquestes novetats estiuenques, així que el nen dorm com una marmota fins les 9 del matí i fa unes migdiades de professional, quin gust! Algunes les comença amb mi:

I ara que ja té 6 dents, sí sí, li han sortit 2 per setmana, i sap dir 1 amb el ditet ja està llest per a celebrar el seu primer aniversari en un parell de dies:

Jiji!!

*