Forats

Una de les coses que més agrada als bitxets és llançar-ho tot a terra i quan caminen, llançar-ho tot als forats. El mig-guiri corre per tota la casa buscant forats on posar les seves joguines. I corre darrere meu com si endevinés que li obriré alguna escletxa màgica.

. El primer que va fer va ser llançar-ho tot des de dins del parc: quan està dins es distreu una mica amb totes les cosetes que li he anat posant, però arriba el minut X i la diversió està en llançar-m'ho tot a veure si li torno, com si jo fos un gosset, vaja. Escampall per tot el menjador.

. El segon pas va ser el contrari: quan és per fora jugant amb ninots, llibres i qualsevol objecte que pilla, decideix tirar-ho tot dins el parc, un forat magnífic! I ja el veieu amunt i avall agafant de tot i llançant-ho al parc que a poc a poc adquireix forma de muntanya.

. El tercer descobriment va ser el vàter: em segueix al lavabo i veu el vàter obert, error! La tapa ha d'estar sempre baixada perquè es va apropar, va mirar dins dos segons i com un impuls va llançar el que portava a la mà, un cocodril que afortunadament era més gros que el forat i no va tocar l'aigua. A continuació, després que la mama li tallés el rotllo va veure la dutxa oberta (error doble!) i evidentment es va posar a dins. I va sortit fora; i es va posar dins, i va sortir fora i... I així hauria estat mil hores si no l'agafo i me l'emporto i tanco la mampara, el vàter i la porta del lavabo.

. El quart descobriment va ser la nevera: no arriba a obrir-la però com sempre el tinc caminant i seguint-me, quan obro la nevera es posa davant, se la mira, mira què hi ha dins i seguidament llança qualsevol cosa dins: el xumet o el nino que porti a les mans, i allà es queden. Abans de tancar la nevera, sempre m'asseguro que no hi ha cap nou habitant.

. El cinquè i fins ara últim forat descobert és la finestra que hi ha al costat del seu bressol. Quan el llevo al matí obro la persiana i en veure aquell gran forat no pot evitar intentar llançar algun dels ossets que té per allà. O el xumet. Buf, quina màquina, és més ràpida la mà que els meus ulls! Per sort la finestra dóna al nostre pati i es pot recuperar qualsevol joguina.

L'altre dia el vaig estar observant amb la càmera i així el vaig enxampar:

- Mira la tele des de la trona fent-se el concentrat i el bon nen perquè em confiï.

- El baixo a jugar i va directe a buscar joguines.

- Troba una víctima perfecta i encantadora, en aquesta ocasió és una tortugueta, i s'emociona ensenyant-me-la.

- Passeja dissimulant i fixant-se en altres objectes...

- Continua dissimulant i llançant el globus que ha pillat de camí al forat...

- Finalment la tortugueta acaba dins el forat (el parc) i el mini-guiri em mira amb cara de... "ara vaig a buscar-ne un altre perquè mola llançar-ho tot a dins" (o fora).

- Però troba un xumet i el seu estimat Mic i s'oblida dels forats durant una estona i es dedica a passejar-lo, estimar-lo i xerrar amb ell. Un moment preciós.

*

Sobreviure a la festa d'aniversari

Sí, sí, sí, hem sobreviscut a la celebració del 1r aniversari del mig-guiri! Pensava que era l'acabóse, com diu ma mare, però estem tots potables.

No sabia que preparar una festa infantil era tant de caos, ara ja sé què m'espera cada any, només un cop l'any, afortunadament.

Ho vam celebrar a casa, van venir amics, família, amiguets del Sander i una onada de calor, que ja ho té això de fer anys a l'estiu, l'eterna convidada.

I no va faltar ni menjar ni beguda, en va sobrar, com passa a totes les festes. L'ambient va ser aquest més o menys durant tota la tarda: el Sander corrent i cridant tot estressat per tota la casa.

El pastís que li vaig comprar, caríssim i boníssim, li va encantar: la careta del seu amic preferit Pocoyo el va captivar. Ell i el Mic són els seus preferits.

Oi, oi..., en vam menjar 2 dies més el guiri i jo.

L'endemà vam descobrir que la casa estava plena de merda pertot arreu, de restes de tot el que puguis imaginar, i vam haver de fer neteja i descans; estàvem encara rebentats de la celebració i la calor tornava a castigar-nos. Però ells, que són així de guiris, es van posar a la mini-piscineta per recuperar-se d'allò més bé:

I així vam sobreviure a la calor i a la festassa. L'any que ve, més.

*Nota mental: He de comprar una piscineta més gran per posar-me jo també.

*

Infinit

Avui, felicitats papa, felicitats Laerke, i felicitats mig-guiri, avui és el teu primer aniversari, wow!!

Sander, avui, ara fas 1 any, i per això t'he escrit un poema d'amor infinit.

INFINIT

Endins d'endins de la pell

creix, s'escampa i bull

un batec infinit.

Amor sense fi

i un tacte sedós.

Amb l'instint del dit

et ressegueixo nu: perfil,

mugrons transparents,

melic, nas, panxell.

Laberint exquisit i perfecció.

Et menjo amb els ulls

si t'arriba la meva veu.

Tu i jo

*

Noves experiències

Des que ha arribat el bon temps el mig-guiri ha pogut fer a l'aire lliure un munt d'activitats que no havia fet mai, noves experiències que l'han fascinat.

El primer que va descobrir és la platja:

La sorra mola

La sorra li va encantar, deu estar boníssima perquè se'n va posar a la boca una i altra vegada... En canvi, l'aigua estava freda i en posar-li els peuets a dins va començar a plorar. Doncs res, ja ens banyarem un altre dia! Va estar caminant, jugant i robant joguines dels altres nens again perquè ja se sap que els trastos dels altres sempre són més atractius que els nostres.

Vam tornar a casa cansats i divertits, sobretot ell, cansadíssim, ja sabem que la platja esgota.

Un altre dia vam anar al parc, va caminar, investigar, agafar joguines dels altres nens i va pujar al gronxador:

Volo!

El gronxador és una mena d'objecte màgic, té un súper-poder: atreure els nens com un imant. I un cop hi pugen ja no volen baixar! El Sander reia, cridava i fins i tot cantava de tant com li agradava gronxar-se. Tant li ha agradat que pel seu aniversari li hem comprat un per posar-lo a la terrassa.

Al parc hi hem anat un parell de cops i només veure la cadireta ja va corrents cap a ella com un petit enamorat. Un altre invent fantàstic.

Perquè el mig-guiri es vagi acostumant a la temperatura de l'aigua, que no a la de la seva banyera, li hem comprat una piscineta i l'hi hem posat al pati:

Xip-xap, xip-xap!

En veure-la, primer va posar cara de quesaixòòòòò??? I no volia entrar, potser recordant les petites onades gelades. Però un cop dins va començar el festival: amunt, avall, i vinga a esquitxar. Li ha encantat també! I també va acabar ben cansat, com amb totes aquestes novetats estiuenques, així que el nen dorm com una marmota fins les 9 del matí i fa unes migdiades de professional, quin gust! Algunes les comença amb mi:

I ara que ja té 6 dents, sí sí, li han sortit 2 per setmana, i sap dir 1 amb el ditet ja està llest per a celebrar el seu primer aniversari en un parell de dies:

Jiji!!

*

Viatge de tornada amb dent

Oi, oi, oi, quants dies sense escriure! És que fa 3 setmanes estàvem a Holanda, vam anar-hi 4 dies al casament del Marco i la Christa. Ens va fer molt bon temps per sort, així vaig poder portar el vestit sense mitges. El vestit, quin estrès... No vaig trobar res per les botigues d'aquí i me'l vaig comprar a l'aeroport, ja hi comptava que tenien botiguetes cuquis. De seguida vaig triar-ne un però quan arribo a cals sogres oh sorpresa, la sogra em diu que es va comprar el mateix doncs es va enamorar d'ell quan van estar aquí l'últim cop; va a l'armari a buscar-lo i jo creuava els dits perquè fos d'un altre color ja que estava en 3 estampats diferents, i no, ella va triar el mateix, el blavet, en la mateixa talla i tot; sóc tan original...

El Sander no va parar de caminar, jugar amb el cosinet i liar-la amb tot el que va trobar per allà. També es va fer amic de la Nuska:

El casament molt bonic, romàntic i llarg, tot el dia amunt i avall. Els meus peus van morir a mitjanit, com la Ventafocs:

El més curiós va ser el viatge de tornada, el mig-guiri estava molt actiu i no va dormir gens a l'avió així que vam estar entretenint-lo les dues hores del vol. En un dels jocs li vaig veure una cosa blanca a la geniva de baix, li poso el dit dins la boca i... per fi, una dent! Sí, sí, sí! Fins als 11 mesos cap senyals de vida a les genives i ara, avui, ja en té 4! Dues a baix i les dues pales; pobret, té un festival muntat a la boca...

Normalment la primera surt abans (bé, a mi ja em van sortir tardet, als 9 mesos diu ma mare) i van més a poc a poc apareixent, però sembla que les del Sander són més punkys, han trigat però ara ataquen totes de cop. De tant en tant es queixa i es posa tot a la boca, quant més merdós millor, i hem d'estar contínuament cridant Noooooo, caca, pupa i caguntamareitunpare! És així la vida amb un bitxet d'onze mesos que només vol córrer per totes bandes. Persecució. 

*

Sol solet

Per fi ha arribat la calor! De cop, com sempre. Ja podem portar els babys amb màniga curta, fins i tot amb pantalonets curts. També hem de posar-los gorres i crema protectora solar. Jo en vaig comprar una fa temps (quan vam anar a Andorra) perquè el mig-guiri és molt blanquet, com jo, i és importantíssim protegir-los del sol. De moment té les manetes morenes, el primer dia que em vaig adonar pensava que les duia brutes! Però no, és l'efecte de tants passejos rambla amunt, rambla avall..., el sol escalfa tot l'any:

Maneta agitanada

Aprofitant que les farmàcies andorranes són més barates vaig comprar unes quantes cosetes per al petit. Vaig veure un munt de cremes solars per a nens i no sabia quina triar, per tant, li vaig preguntar a la mestressa i em va recomanar aquesta de la marca Mustela perquè segons ella per a nadons és la millor marca, quan els nens ja tenen 2 anys es pot triar qualsevol que totes són bones, va afegir.

Crema potent

Aquesta crema té protecció molt alta, 50+, aquests dies li he posat i s'estén molt bé encara que en aplicar-la sembla que el bitxo quedarà blanc per sempre més; cobreix molt i no embruta, perfecta per a la platja i per a passejar.

Sembla que avui no li'n farà falta, està núvol un altre cop i han caigut 4 gotes. Primavera primaveral esclar.

*

A la perruqueria

Ahir vaig portar al petit lekker ding a la perruqueria per primera vegada. Fins ara li he anat arreglant els cabells jo, com he pogut; li he retallat 6 vegades però li creix molt ràpid, com a mi, i ja necessitava la mà d'una professional. Cal recordar que al bitxet no li ha caigut el cabell de naixement, ja va venir de fàbrica amb una bona meleneta i el tema ha anat augmentant. La veritat és que ja semblava un gitanet; aquí es pot observar l'abans on sembla que diu "quesaixò que tinc al cap mama?? ":

Vam arribar a la perruqueria on ens tallem els cabells el papa i la mama i em van donar les instruccions: te l'asseuràs tu al damunt. Clarament per controlar-lo. Però es va portar molt bé, és un nadó, així que va estar movent el cap i mirant-ho tot, evidentment, però com les perruqueres són uns éssers especials ja saben com tallar els pèls d'un cap en moviment i fer-ho a més perfectament. Jo portava una capa per a protegir-me dels cabellets i el nen una altra molt divertida de gossets que ni es va mirar.

Va ser ràpid i eficaç; tots contents! 

També va ser el primer dia que li posava màniga curta en aquesta primavera tan primaveral que està fent (amb tantes retallades ja començava a pensar que fins i tot ens havien retallat l'estiu), i va quedar així de modern amb un tall fresquet i fashion i la seva samarreta xula de la selecció holandesa:

*

Caminar

El petit lekker ding fa uns dies que s'ha llançat a caminar tot sol; com en una aventura camina cap a tot arreu amb els braços amunt per investigar el seu voltant. I jo li vaig al darrere esperant la trompada. I també el segueixo per gravar-lo amb aquesta pinta tan graciosa:

Des que va gatejar perfectament han passat 2 mesos i ja s'atreveix a deixar-se anar de la maneta. La veritat és que és un nen molt actiu, s'aixeca i cau mil vegades i encara que estigui tot suat hi torna; li encanta el terra! Cada nen va al seu ritme i sembla que ell ha decidit anar de pressa i caminar amb 10 mesos i mig. Però encara no té ni una dent.

El procés ha estat el següent:

- Gatejo sense parar, pim-pam, pim-pam.

- M'aixeco agafant-me al primer que pillo, una porta, una paret, una cadira, les cames de la mama, una tauleta, el sofà.

- Quan estic dret miro al meu voltant i faig algun passet. Encara no em sento segur.

- Camino agafat de les mans del papa, de la mama o dels avis.

- Sóc un valent, em deixo anar una maneta.

- Sóc súper-valent, em deixo anar les dues manetes

- Em pesa el cap, li faig un petó al terra.

En aquest dies he notat que el mig-guiri camina més còmode descalç, però hi ha alguns mitjons que rellisquen; barreta màgica per al cop.

També camina més i millor en llocs coneguts que al carrer, massa distraccions a fora.

Un altre consell és no canviar-li massa les sabates perquè quan se sent segur amb unes camina més que si li'n poso de noves, llavors nota que els peus estan diferents, es trepitja l'un amb l'altre, es mira les sabates contínuament, se les intenta menjar, les intenta deslligar i al final camina però amb menys confiança.

Ara toca vigilar-lo de ben a prop i gaudir de passos cada cop més llargs.

Felicitats!

*

Mudar-se

Mudar-se és una feinada i molt desagraïda. A sobre, fer-ho amb un nen petit és un no-s'acaba-mai-aquest-caos. 

Diumenge passat va ser el dia, per fi; obres acabades, tot pintadet, caixes plenes, anem cap a la casa nova, sí! Vam fer viatges durant tot el dia i no ens vam acabar la mudança perquè ara som 3 i els trastos s'han multiplicat: bressol, parc, trona, joguines, plats, menjar de nadó, màquina per fer el menjar del nadó, roba del nadó, cotxet, banyera, xampú, colònia, esponja, crema per al culet, pitets... Una llista inacabable...

Al matí, després d'esmorzar el nen va marxar amb ma mare perquè nosaltres poguéssim buidar el pis. I no el vam recollir fins la tarda, tots dos cansats, rendits, destrossats i encara amb coses per traslladar. Ja ho farem a poc a poc.

La primera nit el mig-guiri es va despertar plorant a quarts de 3...Uf quina soooon..., va trigar mitja hora en calmar-se i tornar a adormir-se. Amb 10 mesos és petit per entendre el que se li diu, però ja comprèn tot el que passa al seu voltant i se n'adona dels canvis: aquella no era la seva habitació. La segona nit va dormir millor, sense despertar-se; la tercera va "cantar" a quarts de cinc i avui ha tornat a dormir sense plorar. Afortunadament els nens petits s'acostumen de seguida als canvis.

El que li ha encantat de la casa nova és que té un munt d'espai per gatejar i fer passets. I l'hem pogut gravar explorant els nous espais:

Els propers dies estarem amunt i avall amb les caixes que ens falten, netejant, omplint armaris, buscant, buscant molt perquè misteriosament desapareixen coses, i gaudint de la casa que tant ens ha costat. Estic baldada, ja no em mudo mai més!

*

Comprar amb nen

Anar al súper sola amb el nen dins el cotxet i agafar un dels cistells per omplir amb el que necessites no és cosa fàcil. Ho he fet unes quantes vegades, encara que intento només agafar allò imprescindible, allò que pugui portar a la mà o el nen pugui aguantar amb les seves manetes, com jugant, per no desesperar-me. Però l'altre dia vaig apurar amb el menjar i necessitava comprar més, per tant, carret, cotxet, nen i una servidora vam estar maniobrant pel súper. I esclar vaig ensopegar amb tot de complicacions: vaig topar amb un senyor gran que anava a pas de tortuga i no deixava avançar-se pels passadissos, una nena empanada amb el mòbil enmig dels estands de fruita i verdura, dues amigues xerrant de la vida i tapant qualsevol forat per on colar-me, i evidentment més cotxets que vaig haver d'esquivar amb una mà al meu cotxet i l'altra al carret. Increïble, vaig estar dient cada 2 segons, perdona, em deixes passar?, perdona, et pots apartar?, perdona, que t'he donat un cop, disculpi que quasi l'atropello... No és gens fàcil conduir 2 carrets alhora! I entre els múltiples obstacles i la calor que ha fet ja aquests dies, vaig començar a suar i a pensar que si trobava una altra persona barrant-me el pas me l'emportava pel davant. Però vaig poder arribar a la caixa sense cap incident i a punt de posar-me a cridar per què cony no poseu JA l'aire condicionat!

I avui ens mudem, per fi, i amb tants trastos i trastets i una criatura serà més complicat que conduir amb les dues mans ocupades pel súper. Relax.

El lavabo vermell

*