Adéu vacances

Ja s'han acabat les vacances, ha començat setembre i els pares del mig-guiri hem tornat tristons a la feina. S'han acabat les migdiades i la gresca a qualsevol hora. Ens hem de posar seriosos i agafar el ritme de nou, tots. I escriure una mica més als blocs, també, que entre la calor, les sortides, endreçar la casa després d'una mudança i la mandra..., doncs he passat per aquí poc. Però tinc unes quantes cosetes per explicar.

Avui faig una entrada per parlar dels darrers productes que li he comprat al bitxo: la capseta Nonabox de juny, l'última que tenia demanada, i la Sophie.

- Capseta Nonabox:

Tot això duia: 

1. Babé: sabó (gel) pediàtric. M'agrada molt aquesta marca, tots els seus productes són suaus i respectuosos amb la pell dels més petits. Venia en format petit, ideal per a emportar-se de viatge.

2. Ovelleta Cloud B: un peluix gran i suau que a més té un mecanisme amb diferents sons relaxants, que es pot treure, per ajudar als petits a dormir.

3. Lactacyd: sabó íntim. Un regalet per a les mamis.

4. Aquakids de Moltex: un paquet amb 3 bolquers-banyadors. Estrenats a la platja.

5. Calmatopic: és una barreta "màgica" com la que li vaig comprar fa temps al Sander. Molt útil. Ara porto aquesta a la bossa i l'altra la tinc a casa. El mig-guiri sap perfectament què és i quan la veu l'agafa i se la refrega, amb el tap i tot, per tot el front. Ais, quants cops...

6. Crema Oriflame: és un producte universal, serveix per a tot, picades de mosquits, cremades, irritacions del culet, del nas, etc. És una crema que existeix dels dels anys '70 i és un dels producte més venuts a Suècia. Jo no la coneixia però m'ha encantat.

7. Cereals: un altre regalet per a la mama o papa. Són d'aquests que fan anar a lavabo, i de xocolata.

Els 3 productes que més m'han agradat són:

El sabó, perquè és de molt bona qualitat i en un format que em va genial quan anem porai; la crema perquè no la coneixia i em sembla molt útil per a qualsevol problema lleu de la pell, i l'ovelleta perquè és molt gran, molt suau i fa sorolls de balenes, de mar i de batecs. De fet, crec que m'ha agradat més a mi que al mig-guiri.

- I La Sophie:

La vaig demanar per internet a la botiga infantil Le petit baobab (em va arribar rapidíssim, en 2 dies a casa) perquè m'ha semblat simpàtica, útil i amb molta història. Serveix per a tot això, a més de per fer llançament a distància, com fa el Sander:

Aquí la seva història:

Al Sander li ha agradat, com li agrada tot, poca estona, però quan està rabiós perquè li fan mal les dents l'agafa i la mossega amb ganes. A més la reconeix, i quan està jugant i corrent per la casa i li dic, on és la Sophie, va, l'agafa i me l'ensenya. Deu ser perquè des del primer dia li he estat dient mira la Sophie que maca, que suau, i fa mec-mec... Però el que més li agrada quan li pregunto per ella és trepitjar-la fort perquè xiscli moc-moc!! A veure si a partir d'ara quan vegi qualsevol girafa dirà soooofiiiii..., ja m'ho veig.

Res més, vaig a mirar com plou per la finestra i a gaudir d'aquest dia de festa. Feliç Diada.

*

Agost, Festes Majors

Es nota que estem tots de vacances perquè és la primera entrada d'agost. Que bones són sempre les vacances... Encara fa moltíssima calor però no importa quan no treballes.

El mig-guiri ens està deixant dormir i tot, es lleva cap a les 9 ja que a partir dels 11 mesos va deixar de fer la dormideta del matí-migdia; amb la calor va començar a despertar-se més tard, fantàstic! Ara només fa migdiada després de dinar.

Aquest mes d'agost hem fet el típic de les vacances: platja, festa major, piscina, passejar i suar, suar molt. Per sort a casa tenim aire condicionat...

- La primera festa que ha arribat és Festa Major de Vilanova. Vam posar el domàs de la Geganta grossa al pati de davant, ens vam vestir de blanc (com toca), i vam anar a veure el cercavila, però el mini-guiri, fent de guiri totaaal, va estar plorant sense parar: no li agraden el focs i trons dels diables, ni tampoc els dels dracs.

Blancs, blanquets

La Geganta mola

Papa, tinc por...

Després ens vam trobar els amiguets i vam veure la Mulassa, els gegants i els balls que sí que van tenir èxit i li van agradar amb les musiquetes i les ballarungues . Al final, cap a casa que estava rendit després de tantes emocions noves:

Sander i Rita

Tots els gegants

Mama, entrem ja a casa

- Pocs dies després va venir la Festa Major de la Geltrú, la del barri familiar, i ho vam tornar a intentar. No calia insistir, desastre total: al mig-guiri no li agrada gens el foc i menys el sorollàs dels petards.

Estic plorant...

Els gegants de la Geltrú

El padrinet mola

Diuen que els nens canvien i que segurament més endavant ja no li faran por. Ja veurem perquè és veure els Trabucaires i recordar el terror que em feien a mi durant molts anys, hehe...

*

Forats

Una de les coses que més agrada als bitxets és llançar-ho tot a terra i quan caminen, llançar-ho tot als forats. El mig-guiri corre per tota la casa buscant forats on posar les seves joguines. I corre darrere meu com si endevinés que li obriré alguna escletxa màgica.

. El primer que va fer va ser llançar-ho tot des de dins del parc: quan està dins es distreu una mica amb totes les cosetes que li he anat posant, però arriba el minut X i la diversió està en llançar-m'ho tot a veure si li torno, com si jo fos un gosset, vaja. Escampall per tot el menjador.

. El segon pas va ser el contrari: quan és per fora jugant amb ninots, llibres i qualsevol objecte que pilla, decideix tirar-ho tot dins el parc, un forat magnífic! I ja el veieu amunt i avall agafant de tot i llançant-ho al parc que a poc a poc adquireix forma de muntanya.

. El tercer descobriment va ser el vàter: em segueix al lavabo i veu el vàter obert, error! La tapa ha d'estar sempre baixada perquè es va apropar, va mirar dins dos segons i com un impuls va llançar el que portava a la mà, un cocodril que afortunadament era més gros que el forat i no va tocar l'aigua. A continuació, després que la mama li tallés el rotllo va veure la dutxa oberta (error doble!) i evidentment es va posar a dins. I va sortit fora; i es va posar dins, i va sortir fora i... I així hauria estat mil hores si no l'agafo i me l'emporto i tanco la mampara, el vàter i la porta del lavabo.

. El quart descobriment va ser la nevera: no arriba a obrir-la però com sempre el tinc caminant i seguint-me, quan obro la nevera es posa davant, se la mira, mira què hi ha dins i seguidament llança qualsevol cosa dins: el xumet o el nino que porti a les mans, i allà es queden. Abans de tancar la nevera, sempre m'asseguro que no hi ha cap nou habitant.

. El cinquè i fins ara últim forat descobert és la finestra que hi ha al costat del seu bressol. Quan el llevo al matí obro la persiana i en veure aquell gran forat no pot evitar intentar llançar algun dels ossets que té per allà. O el xumet. Buf, quina màquina, és més ràpida la mà que els meus ulls! Per sort la finestra dóna al nostre pati i es pot recuperar qualsevol joguina.

L'altre dia el vaig estar observant amb la càmera i així el vaig enxampar:

- Mira la tele des de la trona fent-se el concentrat i el bon nen perquè em confiï.

- El baixo a jugar i va directe a buscar joguines.

- Troba una víctima perfecta i encantadora, en aquesta ocasió és una tortugueta, i s'emociona ensenyant-me-la.

- Passeja dissimulant i fixant-se en altres objectes...

- Continua dissimulant i llançant el globus que ha pillat de camí al forat...

- Finalment la tortugueta acaba dins el forat (el parc) i el mini-guiri em mira amb cara de... "ara vaig a buscar-ne un altre perquè mola llançar-ho tot a dins" (o fora).

- Però troba un xumet i el seu estimat Mic i s'oblida dels forats durant una estona i es dedica a passejar-lo, estimar-lo i xerrar amb ell. Un moment preciós.

*

Sobreviure a la festa d'aniversari

Sí, sí, sí, hem sobreviscut a la celebració del 1r aniversari del mig-guiri! Pensava que era l'acabóse, com diu ma mare, però estem tots potables.

No sabia que preparar una festa infantil era tant de caos, ara ja sé què m'espera cada any, només un cop l'any, afortunadament.

Ho vam celebrar a casa, van venir amics, família, amiguets del Sander i una onada de calor, que ja ho té això de fer anys a l'estiu, l'eterna convidada.

I no va faltar ni menjar ni beguda, en va sobrar, com passa a totes les festes. L'ambient va ser aquest més o menys durant tota la tarda: el Sander corrent i cridant tot estressat per tota la casa.

El pastís que li vaig comprar, caríssim i boníssim, li va encantar: la careta del seu amic preferit Pocoyo el va captivar. Ell i el Mic són els seus preferits.

Oi, oi..., en vam menjar 2 dies més el guiri i jo.

L'endemà vam descobrir que la casa estava plena de merda pertot arreu, de restes de tot el que puguis imaginar, i vam haver de fer neteja i descans; estàvem encara rebentats de la celebració i la calor tornava a castigar-nos. Però ells, que són així de guiris, es van posar a la mini-piscineta per recuperar-se d'allò més bé:

I així vam sobreviure a la calor i a la festassa. L'any que ve, més.

*Nota mental: He de comprar una piscineta més gran per posar-me jo també.

*

Infinit

Avui, felicitats papa, felicitats Laerke, i felicitats mig-guiri, avui és el teu primer aniversari, wow!!

Sander, avui, ara fas 1 any, i per això t'he escrit un poema d'amor infinit.

INFINIT

Endins d'endins de la pell

creix, s'escampa i bull

un batec infinit.

Amor sense fi

i un tacte sedós.

Amb l'instint del dit

et ressegueixo nu: perfil,

mugrons transparents,

melic, nas, panxell.

Laberint exquisit i perfecció.

Et menjo amb els ulls

si t'arriba la meva veu.

Tu i jo

*

Noves experiències

Des que ha arribat el bon temps el mig-guiri ha pogut fer a l'aire lliure un munt d'activitats que no havia fet mai, noves experiències que l'han fascinat.

El primer que va descobrir és la platja:

La sorra mola

La sorra li va encantar, deu estar boníssima perquè se'n va posar a la boca una i altra vegada... En canvi, l'aigua estava freda i en posar-li els peuets a dins va començar a plorar. Doncs res, ja ens banyarem un altre dia! Va estar caminant, jugant i robant joguines dels altres nens again perquè ja se sap que els trastos dels altres sempre són més atractius que els nostres.

Vam tornar a casa cansats i divertits, sobretot ell, cansadíssim, ja sabem que la platja esgota.

Un altre dia vam anar al parc, va caminar, investigar, agafar joguines dels altres nens i va pujar al gronxador:

Volo!

El gronxador és una mena d'objecte màgic, té un súper-poder: atreure els nens com un imant. I un cop hi pugen ja no volen baixar! El Sander reia, cridava i fins i tot cantava de tant com li agradava gronxar-se. Tant li ha agradat que pel seu aniversari li hem comprat un per posar-lo a la terrassa.

Al parc hi hem anat un parell de cops i només veure la cadireta ja va corrents cap a ella com un petit enamorat. Un altre invent fantàstic.

Perquè el mig-guiri es vagi acostumant a la temperatura de l'aigua, que no a la de la seva banyera, li hem comprat una piscineta i l'hi hem posat al pati:

Xip-xap, xip-xap!

En veure-la, primer va posar cara de quesaixòòòòò??? I no volia entrar, potser recordant les petites onades gelades. Però un cop dins va començar el festival: amunt, avall, i vinga a esquitxar. Li ha encantat també! I també va acabar ben cansat, com amb totes aquestes novetats estiuenques, així que el nen dorm com una marmota fins les 9 del matí i fa unes migdiades de professional, quin gust! Algunes les comença amb mi:

I ara que ja té 6 dents, sí sí, li han sortit 2 per setmana, i sap dir 1 amb el ditet ja està llest per a celebrar el seu primer aniversari en un parell de dies:

Jiji!!

*

Viatge de tornada amb dent

Oi, oi, oi, quants dies sense escriure! És que fa 3 setmanes estàvem a Holanda, vam anar-hi 4 dies al casament del Marco i la Christa. Ens va fer molt bon temps per sort, així vaig poder portar el vestit sense mitges. El vestit, quin estrès... No vaig trobar res per les botigues d'aquí i me'l vaig comprar a l'aeroport, ja hi comptava que tenien botiguetes cuquis. De seguida vaig triar-ne un però quan arribo a cals sogres oh sorpresa, la sogra em diu que es va comprar el mateix doncs es va enamorar d'ell quan van estar aquí l'últim cop; va a l'armari a buscar-lo i jo creuava els dits perquè fos d'un altre color ja que estava en 3 estampats diferents, i no, ella va triar el mateix, el blavet, en la mateixa talla i tot; sóc tan original...

El Sander no va parar de caminar, jugar amb el cosinet i liar-la amb tot el que va trobar per allà. També es va fer amic de la Nuska:

El casament molt bonic, romàntic i llarg, tot el dia amunt i avall. Els meus peus van morir a mitjanit, com la Ventafocs:

El més curiós va ser el viatge de tornada, el mig-guiri estava molt actiu i no va dormir gens a l'avió així que vam estar entretenint-lo les dues hores del vol. En un dels jocs li vaig veure una cosa blanca a la geniva de baix, li poso el dit dins la boca i... per fi, una dent! Sí, sí, sí! Fins als 11 mesos cap senyals de vida a les genives i ara, avui, ja en té 4! Dues a baix i les dues pales; pobret, té un festival muntat a la boca...

Normalment la primera surt abans (bé, a mi ja em van sortir tardet, als 9 mesos diu ma mare) i van més a poc a poc apareixent, però sembla que les del Sander són més punkys, han trigat però ara ataquen totes de cop. De tant en tant es queixa i es posa tot a la boca, quant més merdós millor, i hem d'estar contínuament cridant Noooooo, caca, pupa i caguntamareitunpare! És així la vida amb un bitxet d'onze mesos que només vol córrer per totes bandes. Persecució. 

*

Sol solet

Per fi ha arribat la calor! De cop, com sempre. Ja podem portar els babys amb màniga curta, fins i tot amb pantalonets curts. També hem de posar-los gorres i crema protectora solar. Jo en vaig comprar una fa temps (quan vam anar a Andorra) perquè el mig-guiri és molt blanquet, com jo, i és importantíssim protegir-los del sol. De moment té les manetes morenes, el primer dia que em vaig adonar pensava que les duia brutes! Però no, és l'efecte de tants passejos rambla amunt, rambla avall..., el sol escalfa tot l'any:

Maneta agitanada

Aprofitant que les farmàcies andorranes són més barates vaig comprar unes quantes cosetes per al petit. Vaig veure un munt de cremes solars per a nens i no sabia quina triar, per tant, li vaig preguntar a la mestressa i em va recomanar aquesta de la marca Mustela perquè segons ella per a nadons és la millor marca, quan els nens ja tenen 2 anys es pot triar qualsevol que totes són bones, va afegir.

Crema potent

Aquesta crema té protecció molt alta, 50+, aquests dies li he posat i s'estén molt bé encara que en aplicar-la sembla que el bitxo quedarà blanc per sempre més; cobreix molt i no embruta, perfecta per a la platja i per a passejar.

Sembla que avui no li'n farà falta, està núvol un altre cop i han caigut 4 gotes. Primavera primaveral esclar.

*

A la perruqueria

Ahir vaig portar al petit lekker ding a la perruqueria per primera vegada. Fins ara li he anat arreglant els cabells jo, com he pogut; li he retallat 6 vegades però li creix molt ràpid, com a mi, i ja necessitava la mà d'una professional. Cal recordar que al bitxet no li ha caigut el cabell de naixement, ja va venir de fàbrica amb una bona meleneta i el tema ha anat augmentant. La veritat és que ja semblava un gitanet; aquí es pot observar l'abans on sembla que diu "quesaixò que tinc al cap mama?? ":

Vam arribar a la perruqueria on ens tallem els cabells el papa i la mama i em van donar les instruccions: te l'asseuràs tu al damunt. Clarament per controlar-lo. Però es va portar molt bé, és un nadó, així que va estar movent el cap i mirant-ho tot, evidentment, però com les perruqueres són uns éssers especials ja saben com tallar els pèls d'un cap en moviment i fer-ho a més perfectament. Jo portava una capa per a protegir-me dels cabellets i el nen una altra molt divertida de gossets que ni es va mirar.

Va ser ràpid i eficaç; tots contents! 

També va ser el primer dia que li posava màniga curta en aquesta primavera tan primaveral que està fent (amb tantes retallades ja començava a pensar que fins i tot ens havien retallat l'estiu), i va quedar així de modern amb un tall fresquet i fashion i la seva samarreta xula de la selecció holandesa:

*

Caminar

El petit lekker ding fa uns dies que s'ha llançat a caminar tot sol; com en una aventura camina cap a tot arreu amb els braços amunt per investigar el seu voltant. I jo li vaig al darrere esperant la trompada. I també el segueixo per gravar-lo amb aquesta pinta tan graciosa:

Des que va gatejar perfectament han passat 2 mesos i ja s'atreveix a deixar-se anar de la maneta. La veritat és que és un nen molt actiu, s'aixeca i cau mil vegades i encara que estigui tot suat hi torna; li encanta el terra! Cada nen va al seu ritme i sembla que ell ha decidit anar de pressa i caminar amb 10 mesos i mig. Però encara no té ni una dent.

El procés ha estat el següent:

- Gatejo sense parar, pim-pam, pim-pam.

- M'aixeco agafant-me al primer que pillo, una porta, una paret, una cadira, les cames de la mama, una tauleta, el sofà.

- Quan estic dret miro al meu voltant i faig algun passet. Encara no em sento segur.

- Camino agafat de les mans del papa, de la mama o dels avis.

- Sóc un valent, em deixo anar una maneta.

- Sóc súper-valent, em deixo anar les dues manetes

- Em pesa el cap, li faig un petó al terra.

En aquest dies he notat que el mig-guiri camina més còmode descalç, però hi ha alguns mitjons que rellisquen; barreta màgica per al cop.

També camina més i millor en llocs coneguts que al carrer, massa distraccions a fora.

Un altre consell és no canviar-li massa les sabates perquè quan se sent segur amb unes camina més que si li'n poso de noves, llavors nota que els peus estan diferents, es trepitja l'un amb l'altre, es mira les sabates contínuament, se les intenta menjar, les intenta deslligar i al final camina però amb menys confiança.

Ara toca vigilar-lo de ben a prop i gaudir de passos cada cop més llargs.

Felicitats!

*