Crema de carabassó a l'estil de la Mode

En dies de fred i neu com avui només ve de gust prendre begudes calentes i menjar sopa o crema. Una de les meves preferides és la crema de carabassó i jo la faig a l'estil de ma mare: crema de carabassó de la Mode; visca el iaia estail.

Fer cremes i sopes és molt senzill ja que bàsicament es tracta de posar els ingredients adequats, en la mesura correcta, i deixar-ho al foc el temps que toca.

1) Aquesta crema té els següents ingredients per a 4 persones (o per dinar i sopar dues):

- 4 carabassons (o 3 si són molt grossos). Aquí a Ingolstadt com la verdura no val res i és tota aigua, com va dir ma mare, n'he arribat a posar 5.

- 1 ceba

- 1 patata

- 2 formatgets (aquí són enormes, per tant, equivalen a 3 dels altres)

- una cullerada de mantega

- sal al gust

Els ingredients abans d'anar a l'olla

2) Elaboració:

Els carabassons es poden deixar amb la pell, rentant-los bé, però jo els hi trec. 

Es talla tota la pesca a trossos perquè així es fa abans i millor.

Es posa aigua, de la bona, però just que no acabi de cobrir-ho tot. Si ens en falta sempre en podrem afegir després. Si ens passem, quedarà com sopa i no com una crema.

A l'aigua li podem posar una mica de sal i un rajolí d'oli.

Ho tapem i ho posem al foc a bullir 30 minuts.

Amb la mesura exacta d'aigua

Al foc

Després dels 30 minuts, ho traiem del foc i afegim els formatgets i la cullerada de mantega. Després ho triturem tot amb la minipimer. Ja es pot servir.

Mega-formatgets i mantega

3) Resultat:

Al final la crema té aquesta pinta fantàstica:

Boníssima

Al mig-guiri li encanta amb trossets de pernil salat a dins, un complement ideal i que li dóna molt de gust. Jo me la menjo a pèl, com a la foto.

Una recepta deliciosa que no pot ser més fàcil de fer.

*

Vent, pluja, neu i un dia de sol

Aquesta última setmana el temps ha estat ben fred: vent, pluja i neu. Però un dia va sortir el sol, quina festassa! Vam poder anar al parc a jugar tranquil·lament més d'una hora, quin gust el solet al parc. 

No és un sol espaterrant el d'aquí, evidentment, però almenys escalfa i treu la fredor del cos. Sempre, quan sortim al carrer, anem encongits i jo vaig renegant sense parar... Asdfghjk!!!

Vent, pluja neu... Com pot estar tot tan gris? Això va per llarg, em temo.

El mig-guiri ha vist la neu, i nevar, per primera vegada. La seva primera reacció va ser totalment negativa: No m'agrada la neu; ara ja manifesta indiferència: Mira, neu; això promet!

La veritat és que les nostres cares canvien radicalment en veure un raig, com som!

Merda temps:

Mirem com cau la neu al carrer.

Avui ens quedem a casa.

Des del sofà miro com continua nevant

Quan surt el sol tot canvia i és molt més bonic:

El sol!

Un treballador fa pausa al sol.

Cap al parc.

Jugant feliç.

Al sol.

El parc amb sol.

Tots dos al tobogan. 

Estimant els arbres.

Avui toca fred, diumenge plujós i fred. A veure com acaba la setmana.

*

Sacs per dormir útils i originals

L'altre dia vaig demanar un sac per al mig-guiri per dormir que feia temps que tenia mirat. Com el que té ara se li està quedant curt i sovint es llença a terra i em posa dels nervis en veure'l reptar com un cuc, vaig decidir comprar un sac amb potes. Un sac amb poooteeeees? Doncs sí, un sac que té les cames separades per a nens/es que ja no són nadons i així es poden moure millor: són Saco pingüino, de The Penguinbag Company, i té aquesta pinta:

Ens va arribar ahir i el mig-guiri està encantat! Diu: Mira mama, puc caminar, sóc un pingüí cuak, cuak. Em pixo!

Sóc un pingüí!

Mirant com li queda.

Al matí, sofà i sac.

Jo li he agafat la talla més gran (de 4 a 6 anys -100/120 cm-) perquè el bitxet creix massa de pressa. De moment li sobra una mica, millor, així el podrem utilitzar l'hivern que ve també. I he aprofitat ara per comprar-lo ja que estan de rebaixes.

També m'agrada molt que tinguin 2 tipus de gruix per triar, segons el fred (1- 2,5) i molts dissenys preciosos: reina, astronauta, pirata, marieta, cavaller, abella..., per a tots els gustos, vaja. A més, a la botiga on line es poden trobar d'altres accessoris per dormir.

És una idea que van tenir dues mares per no passar fred amb un resultat genial. 

*

Tornem a la monotonia

S'han acabat les vacances: dues setmanes i mitja a casa, a Vilanova, al sol, a la platja, amb la família, amb els amics, amb el pernil, amb totes les festes nadalenques, amb tot l'amor.

Però ja estem de nou a Ingolstadt, ara una ciutat de color blanc per les nevades.

Ai, dos dies aquí i ja m'enyoro...

Deixo unes fotos per veure el fort contrast:

- Només arribar a Vilanova, tapetes, cerveseta, jugar a la plaça de la Vila i foto típica amb el tió:

Sóc happy

- Passeig en bici: anem a jugar a la platja. El Sander acaba fotut en un forat ple d'aigua. Cap a casa a canviar tota la roba.

Quin sol!

El port

- Anem al parc a jugar amb sol, massa sol, no estem acostumats i ens molesta als ulls. El mig-guiri s'embruta amb una caca de gos, se la intenta netejar i acaba empastifat pertot arreu! Mentre el netejo com puc, intentant no vomitar de la pudor, se'm caga un ocell al cap. Em rendeixo. Marxem a casa ben emmerdats, per dalt i per baix. Vaig oblidar comprar loteria, llàstima!

M'encanta el gronxador

- Quedo sovint amb la meva befa i compartim jocs i secrets:

Bla, bla, bla bla bla...

- Anem a veure el Retaule de Nadal on un senyor caga Sugus:

Tan atents...

- Més dies de sol, un temps tan fantàstic!

Agafo fulletes

- Fem una festa infantil per Cap d'any amb els amiguets:

Festa!

- Com el sol no s'acaba, jugo a la terrassa amb el papa:

Ens traiem la llengua

- Vam cagar el tió a cals iaios, però com era la primera vegada, primer li vaig donar cops al tio:

Regals!

- Per Reis, emoció màxima abans de tirar la carta:

La carta

- Al matí, el regals:

Més regals!

- I la corona de Rei:

Jugant amb el tito

En tornar, hem trobat aquest panorama:

Això és el que hi ha

La meva cara és un poema:

Fa rasca!

Han estat uns dies fantàstics!

Gràcies a tots els que ens heu acompanyat perquè heu fet encara més càlids aquests dies.

I per acabar, vull dedicar aquesta entrada al petitó que també ens ha fet companyia i que gairebé coneixem (només per 2 dies!). Benvingut! Un petó gegant, Andreu, avui és el teu dia!

*

Desembre

Ha acabat desembre i també l'any.

Última foto del calendari cuqui 2014: l'hivern i el mercat de Nadal a Ingolstadt.

*

És Nadal!

Avui és Nadal, fa sol: estem a casa!

Bones Festes i que el 2015 vingui carregat de Felicitat!!

*

Frases de nen

Fa unes setmanes que vaig escrivint algunes de les frases més originals i divertides que deixa anar el Sander a Twitter, però vull anar recollint-les també aquí. Algunes són per pixar-se, altres són tan tendres! 

De moment, algunes de les perles:

- Sander, explica-li a la Laerke que avui has vomitat. - Laerke, avui he vomitat. - Saps què és vomitar, Sander? - Sí, és un robot groc.

*

- La mamita amb aquests cabells és...una princesa!

*

(Practicant la R): - Com es diu la mama? Rrrrr... - Rrrrrr... Ràdio! Jajajaa!! - JAJAJAJAJA!!!

*

- Estàs molt callat, q no dius res avui? - No mama, jo no sap parlar, sóc un bebè.

*

Ajudant-me a posar la roba a la rentadora: 

- Mira, mama, la roba se'n va de viatge!

*

- On vas vestit tan guapo, a buscar nòvia? - Sí, i la mamita no ve.

*

*

Superman, Spider-man i d'altres

Molts matins, el mig-guiri no vol sortir de casa perquè fa molt fred i s'inventa excuses estranyes: 

- Anem al parc, Sander?

1) - No, mama, plou. (Ho diu convençut, però no cau ni gota).

2) - No, mama, és de nit. (Està fosc, però no tant... O sí?).

3) - No, mama, estic mirant Pocoyó.

4) - No, mama, ja hem sortit.

5) - No, mama, el parc està fred.

I així fins a l'infinit.

Però ahir, després de dir-me que era de nit, va començar a explicar-me que li agradaria posar-se una roba de Superman (que en realitat és Spider-man però ell anomena a tots els súper-herois igual: superman) i fer pam pam i volar. Llavors li vaig proposar anar a comprar una roba de super-superman i es va emocionar tant que gairebé es vesteix ell sol.

I amb un vent gelat que em va posar de mala llet despertar de cop, vam anar a H&M a comprar un fantàstic vestit d'Spider-man amb músculs i tot per 19.90€ (i com que aquí ja estan de rebaixes vaig aprofitar per comprar-li un parell de pantalons més que no paro de llençar-ne foradats dels genolls). Que bé viure al centre, al costat de totes les botigues, o m'hauria agafat una pulmonia. 
No és una roba fantàstica, és de qualitat carnavalera, però és suficient per al mig-guiri que va flipant per tota la casa.

És la primera vegada que té una roba d'aquestes i està tan content que contínuament me la demana. Ahir es va passar el matí i part de la tarda fent de superspider-man amb aquestes pintes:

Sóc superman!

Pam, pam!

M'agrada flipar com el tito quan era petit

Explicant-me tot el que pot fer amb aquesta roba

Quan va arribar el guiri de treballar es va trobar el percal i encara s'està rient a hores d'ara.
Avui, en llevar-se i abans de prendre's la llet, ja m'estava dient Mama, vull la roba de supermaaaan!! Però la màscara ja no se la vol posar, ja ho sabia que això de portar el cap cobert no ho aconseguiria ni Spider-man.

Així són alguns matins a cals guiris.

*

Al fred, glühwein

A Ingolstadt i a sota zero poques coses es poden fer fora de casa amb nens, o poca estona es poden fer activitats al carrer. Però tampoc ens podem quedar cada dia a casa ni tampoc fer visites o rebre'n (això ho deixem per al cap de setmana).

Una de les sortides que més ens ha agradat és anar al Wonnemar, una mena de parc d'atraccions d'aigua calenteta, amb zona per als petits i també amb diferents zones per als adults: sauna, piscines diverses, bar, tobogans... Ho vam passar genial, sobretot perquè si hi anem en horari vilanoví allò comença a estar buit.

Ara que ja estan les paradetes del mercat de Nadal muntades amb moltes llums càlides per fer ambient també han posat una pista de gel, per tant, també hem anat a passar fred a patinar un parell de tardes. 

Que bonic!

El paisatge de la ciutat d'aquesta manera és molt bonic i per fi hi ha llum als carrers i no ensopego a cada pas (encara no entenc aquesta dèria estalviadora de tancar els semàfors a les 21h i només posar un fanal cada 2 km). Hi ha façanes decorades, tots els carrers del centre, els arbres, les portes, les finestres..., tot. Quin caliu!

Al mig-guiri li encanta tot el que fem: nedar, patinar, muntar a les atraccions nadalenques fins a l'infinit, així que ja l'hem portat un parell de cops a patinar i que bé ho ha passat! Li ha sortit el gen guiri a tope!

Patiná ná ná, patiná na ná...

Són tan guiris...

Més diners! Non-stop

Jo em prenia un glühwein (vi calent) per necessitat de no morir congelada mentre esperava als guiris, però ells vinga amunt i avall sense pietat per la seva pobra vilanovina solitària, enganxada a una tassa, tota encarcarada. El mig-guiri no volia sortir de la pista, ni fred ni res tenia... Aix, nens, tan monos quan dormen... 

Glühwein, quin invent!

S'està acabant, ups!

Què faig aquí? M'estic gelant!

*