Superman, Spider-man i d'altres

Molts matins, el mig-guiri no vol sortir de casa perquè fa molt fred i s'inventa excuses estranyes: 

- Anem al parc, Sander?

1) - No, mama, plou. (Ho diu convençut, però no cau ni gota).

2) - No, mama, és de nit. (Està fosc, però no tant... O sí?).

3) - No, mama, estic mirant Pocoyó.

4) - No, mama, ja hem sortit.

5) - No, mama, el parc està fred.

I així fins a l'infinit.

Però ahir, després de dir-me que era de nit, va començar a explicar-me que li agradaria posar-se una roba de Superman (que en realitat és Spider-man però ell anomena a tots els súper-herois igual: superman) i fer pam pam i volar. Llavors li vaig proposar anar a comprar una roba de super-superman i es va emocionar tant que gairebé es vesteix ell sol.

I amb un vent gelat que em va posar de mala llet despertar de cop, vam anar a H&M a comprar un fantàstic vestit d'Spider-man amb músculs i tot per 19.90€ (i com que aquí ja estan de rebaixes vaig aprofitar per comprar-li un parell de pantalons més que no paro de llençar-ne foradats dels genolls). Que bé viure al centre, al costat de totes les botigues, o m'hauria agafat una pulmonia. 
No és una roba fantàstica, és de qualitat carnavalera, però és suficient per al mig-guiri que va flipant per tota la casa.

És la primera vegada que té una roba d'aquestes i està tan content que contínuament me la demana. Ahir es va passar el matí i part de la tarda fent de superspider-man amb aquestes pintes:

Sóc superman!

Pam, pam!

M'agrada flipar com el tito quan era petit

Explicant-me tot el que pot fer amb aquesta roba

Quan va arribar el guiri de treballar es va trobar el percal i encara s'està rient a hores d'ara.
Avui, en llevar-se i abans de prendre's la llet, ja m'estava dient Mama, vull la roba de supermaaaan!! Però la màscara ja no se la vol posar, ja ho sabia que això de portar el cap cobert no ho aconseguiria ni Spider-man.

Així són alguns matins a cals guiris.

*