divendres, 26 de setembre de 2014

Una temporada a Ingolstadt

Rathaus, Ajuntament


Ja portem a Ingolstadt setmana i mitja. És una ciutat molt bonica. Els primers dies van ser de compres i endreçar el mega-pis que ens hem pillat. El mig-guiri s'adapta bé encara que quan sortim als matins porai a fer un tomb es pensa que anem a fer la rutina estiuenca i deixa anar sí o sí Anem a la Rita. Li dic que estem a Ingolstadt, que no hi és aquí, llavors diu Oh, se n'ha anat, i li insisteixo en què no ha marxat ella, sinó nosaltres... Cada matí (o tarda) el mateix ritual. Per sort ahir van parlar per telèfon i es van trobar menys a faltar:
R: Hola Sander 
S: Hola Rita
R: Què fas a Alemanya?
S: Vine aquí Rita, homeeeee!!
(...)
I molts petonets per acomiadar-se.

Comiat dolç


A més de notar la falta dels amiguets també s'ha adonat del mal temps. Pel carrer diu sovint Mami fred, mami és de nit, Sander té soneta...
Li explico que NO és de nit, que està fosc perquè està núvol. Sí, fred a finals de setembre i calefacció a casa JA. Llavors se sorprèn, com ara fa una estona, quan veu el sol per la finestra i fins i tot m'avisa: Mama mira solet!!

Fa rasca aquí!


I la darrera novetat (de moment) és l'idioma. El perla ja ha notat que aquí ni català ni holandès, aquí parlen ingoltat, diu. Jo estic ben farteta de tot el dia el Disney Channel, i similars, en alemany pfffff... El problema és que de tant en tant el mig-guiri es bloqueja i crida amb tota l'ànima Catalàààààà!! El guiri diu Este niño nos ha salido independentista. Aix, criatures!


catalàààààà!!



*


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...