dissabte, 27 de setembre de 2014

Llets

M'encanta la llet i des que el mig-guiri també pren llet de vaca (a partir de l'any i mig) a casa en gastem molta. Jo me la prenc amb una mica de cafè o amb té (el guiri també) i el Sander amb xocolata, esclar.
Aquí a Ingolstadt van ben servits de llets. Cada cop que vaig al Edeka, al súper, passo una estoneta mirant l'assortiment de llets. Aquí no posen això de sencera, semi, desnatada, aquí va amb percentatges: 3,8% 3,5% 1,6%... Per tant, la sencera és la que té el número més alt, fàcil quan no parles alemany.
Com que sóc una viciada de les llets, en menys de dues setmanes ja n'he tinguts diverses i totes m'han agradat. Aquí la prova:

Lletetes

La de l'osset és molt cuqui (la que li agrada al Sander perquè té un os molt xuli) i la del senyor amb la vaca en unes muntanyes ideals és molt catxonda.
Estic segura que aquí no acaba la gran varietat que passarà per casa nostra ja que en trobaré d'altres i a més encara no m'he aturat a observar les llets de les neveres, les fresques.


*

2 comentaris:

  1. esrknfòwnerfoianfopienw LLET! Per curiositat, mira si de fresca hi ha llet "Arla" :)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...