Caquetes

Avui m'he adonat que les mares estem parlant sempre de caquetes, de pipis, mocs, vòmits, erupcions, entre d'altres delícies, amb total normalitat. Som una mica escatològiques, sí. Podem dir "- Ei, hola, què tal M? - Millor amb allò que va prendre, avui m'ha deixat un regalet que s'ha tacat tota la roba. - Oh, que bé!"

És tan típic parlar d'aquests temes que quan en un grup del whats s'han queixat les no-mares per una mini-descripció dels bolquers del petit lekker ding m'he posat a pensar en com han canviat també elles, les caques, des que va néixer.

-La 1ª caqueta que fan els nadons, uns dies després de néixer es diu Meconi: és negra, sembla petroli i surt sense control. Recordo  perfectament el moment de l'atac; estava estirada al llit de l'hospital recuperant-me de la cesària i el guiri i ma mare canviant al mini-guiri que fins llavors només havia fet pipis. Llavors li comença a sortir un xurro negre i interminable del culet. Ni 4 braços podien netejar-lo decentment, una aixecant-li les cametes, l'altre desesperat utilitzant mil tovalloletes. Jo reia moltíssim del xou i em feia un mal la panxa dels punts que vaig veure les estrelles.

Punt a favor: no fa pudor. Punt en contra: té molt mala pinta.

petroli-meconi

- El 2n tipus de caqueta és de textura cremosa ja que només prenen llet, i de color mostassa. Molt semblant a iogurt. La tenen durant mesos, fins que introdueixen els primers sòlids.

Punt a favor: no fa massa pudor. Punt en contra: s'escampa molt i costa de netejar.

caqueta-iogurt

- El 3r tipus és la caqueta pastís, de textura com de plastilina. Sembla que la criatura et faci un regal, uns pastisset ben mono de diferents formes. Són aquelles que expulsen quan ja mengen verdura, fruita i cereals (a partir dels 6 mesos). Varien sovint de color en funció del que han menjat, per exemple, pastís taronja=pastanaga per dinar.

S'enganxen al culet i adapten formes diverses.

Punt a favor: es neteja molt bé perquè és compacta. Punt en contra: fa molta pudor.

caqueta-plastilina

I més endavant, quan ja mengi de tot, seran sempre marrons amb forma clàssica, és a dir, les de tota la vida.

*