Gatejar

Ja és oficial: el mig-guiri gateja com una bala. Fa uns dies que ho va fer perfectament per primera vegada. Per tant, ha après a gatejar amb 8 mesos i mig. 

Cada nen té el seu ritme i gategen a diferents edats, fins i tot n'hi ha que no ho fan mai i directament caminen.  En el nostre cas ha estat un procés molt curiós, primer el posàvem boca avall a veure si aguantava el cap sol, a poc a poc es va anar posant fort i es va començar a moure de diferents maneres fins arribar a gatejar:

1. Moviment nerviós de braços i cames sense tocar el terra: ho feia en un intent de desplaçar-se, encara que semblava que estigués nedant sense aigua o a punt d'aixecar el vol. Feia moltíssima gràcia. De fet, fins fa uns dies encara ho feia quan el deixàvem a terra. Tothom que el veia es posava a riure sense parar.

2. Després va començar a desplaçar-se, a arrossegar-se, però cap enrere, com un cranc. I es posava sota les taules i cadires en quatre moviments simpàtics, però no sabia sortir dels forats on es posava, tenia una única direcció. Per molt que li posàvem joguines al davant, ell ben tossut cap enrere.

3. De sobte un dia va fer el mateix però cap endavant: ara s'arrossegava com una serp, sense aixecar les cames ni el cul, només utilitzava els braços. Vaja, esquivant-nos com una cobra.

4. A poc a poc va anar aixecant el culet i els genolls, i mentre es reia de la gràcia que es feia a ell mateix es va començar a moure. Però gatejava només amb una cama, l'altra la deixava quieta com si fos un soldat ferit intentant arribar a la trinxera. Divertidíssim també aquest moviment.

5. Finalment ha après a coordinar totes les parts del cos i mou les cametes i el culet alhora fent pim pam, pim pam. Fa moltíssima gràcia, i gateja molt ràpid! A més té alguna mena de radar amagat que li diu on estan els cables i cap allà que es dirigeix sempre a arrencar-los. Quina obsessió... 

A partir d'aquí ja se sap, a tapar-ho tot i no treure-li un ull de sobre perquè els petits gatejadors són més veloços que l'Speedy Gonsales.

*

Viatge a Andorra

El cap de setmana a Andorra ha estat molt bé, vam tenir bon temps, sol i tot, el mini-guiri es va portar genial, no es va queixar durant el viatge, va dormir i observar el paisatge, quina gràcia, i va gaudir del paisatge i de les botigues. També de l'hotel, com un homenet.

Aquí un resum en imatges d'Andorra La Vella i els guiris:

Create a Free Slideshow

- Al cotxe amb la cadira nova; primer dia que l'estrenem i li ha encantat.

- Paisatge del camí.

- L'habitació de l'hotel, el Sander jugant al terra, esclar. I mirant-se al mirall.

- Carrers de la ciutat.

- Berenem creps amb Nutella, delicioses!

- Més carres, plens de botigues.

- Ens aturem en una terrasseta decorada de Nadal, encara. Ens fem fotos amb les llumetes.

- Sopem. Al mig-guri li agrada la trona que li posen.

- Passadís. Anem a dormir. 

- Al matí ens retrobem amb la trona molona.

- Esmorzem.

- Tornem a passejar i visitar botigues. Els ametllers estan florits i fan molt de goig.

*

Primavera i vacances i...

Ja és primavera, ja comencen les vacances de setmana santa i la família mig-guiri marxem a Andorra el cap de setmana, per anar obrint boca.

I comprarem bolquers, tovalloletes, etc, vaja, el típic que es fa a Andorra, passejar i comprar tot allò que és més barat, a més d'aprofitar els darrers dies lliures ja que en tornar m'incorporo a la feina.

Han estat exactament 122 dies de baixa per maternitat, les 16 setmanes de rigor més la compactació. Molta gent diu que és una sort aquesta opció que tenim els funcionaris, però jo m'estaré 1 any, 12 mesos sencers (de desembre passat fins al proper desembre) cobrant un 20% menys de sou per haver triat dedicar-li al meu fill 4 mesos més. És una de les tantes retallades que ha fet el Govern; fins ara existia l'opció sense restar-ne res del salari. Jo he arribat tard... En el meu cas, professora de secundària, representa 400€ menys cada mes, pfffff... Ni una llar d'infants de luxe cobra això al mes, vaja, és que ni la Mary Poppins! Doncs és així des fa ara un any, quan va entrar en vigor.

Però és primavera i tenim uns dies de descans, ja no em queixo més, vaig a aprofitar-los!

*

Dia del pare

Avui és Sant Josep, dia del pare. A la meva família hi ha mil Joseps (mon pare, germà, tiet, cosí, avi...) però mai hem fet una gran celebració santeril ni de papis, som més d'aniversaris. Tanmateix aquest any ha canviat alguna cosa: és el dia del guiri, el seu primer dia del pare!

Com és dimarts i ha de treballar massa no farem res d'especial avui, ho deixem per al cap de setmana i anirem porai els 3, sí sí!

I mentrestant li he enviat un detallet simpàtic per animar-li el dia:

Papa (ui, que estrany dir-li papa al guiri...) que tinguis un dia fantàstic! La mama i jo t'estem esperant per fer-te un petó grandíssim!

*

Cremes

Una de les preocupacions quan estem embarassades és: em sortiran estries, estries lletges i horribles?? La resposta és que no se sap fins que la panxa va agafant dimensions considerables, ja que la genètica i la qualitat de la pell és la clau. Primer et diuen que preguntis a la teva mare a veure si li'n van sortir, factor important. Jo li vaig preguntar  a la meva i em va dir, ah no nena, ni amb tu ni amb ton germà i mira que amb ell vaig agafar moltíssim pes doncs només tenia desig d'entrepans, entrepans farcits de tot!, i mira quina pell encara, perfecta.

Em vaig alegrar de l'elasticitat de la pell de ma mare, encara que jo sóc igualeta que mon pare i no em va quedar clar què em passaria...

Al principi no em posava res, la panxa va trigar en presentar-se, que no els pits els quals anaven per lliure i les amigues em comentaven on era la panxa i d'on havien sortit aquells pits. Cap al 5è més vaig fer cas dels consells que em donaven i em vaig posar crema hidratant de les que tenia per casa:

És una crema d'avena molt fluida que s'absorbeix de seguida, perfecta per a gent mandrosa i amb presses com jo.

Després, cap al 6 mesos, vaig comprar una més nutritiva ja que la pell em començava a picar:

És una crema més pastosa que l'anterior, per tant t'has de fregar més, però fa una olor boníssima, m'encantava posar-me-la. 

Però la pell em picava igualment i anava tot el dia aixecant-me els jerseis i rasca que rasca com si tingués polls a la panxa. Li vaig comentar a la ginecòloga i em va dir que era perquè la pell s'estava tibant i que m'havia de posar una crema especial anti-estries. Vaig anar a la farmàcia i em van recomanar aquesta:

Vaig descobrir que les cremes anti-estries són caríssimes. Aquesta venia amb un altre tub de regal de la mateixa quantitat i em vaig estalviar diners, tot i així, crec que em vaig gastar uns 40€ pffff... La vaig començar a utilitzar cada dia, de vegades 2 cops, i em va durar tot l'embaràs, de fet encara en queda en aquest envàs.

La crema és molt pastosa, deixa una capa blanca si no te la refregues bé, però bé bé, i no fa gens de bona olor, en canvi va ser posar-me-la i es va acabar rascar-me la panxa a totes hores, fantàstic; així que la recomano molt, malgrat el preu, la fregamenta i la pudoreta.

Gràcies a la genètica i a les cremes no em va sortir ni una estria, genial, i la panxa va  arribar a ser grandota ja que el mig-guiri va fer 4 k en néixer, ufff!

Aquí una foto de la meva panxa durant els darrers dies:

I sense estries! ;)

*

Caquetes

Avui m'he adonat que les mares estem parlant sempre de caquetes, de pipis, mocs, vòmits, erupcions, entre d'altres delícies, amb total normalitat. Som una mica escatològiques, sí. Podem dir "- Ei, hola, què tal M? - Millor amb allò que va prendre, avui m'ha deixat un regalet que s'ha tacat tota la roba. - Oh, que bé!"

És tan típic parlar d'aquests temes que quan en un grup del whats s'han queixat les no-mares per una mini-descripció dels bolquers del petit lekker ding m'he posat a pensar en com han canviat també elles, les caques, des que va néixer.

-La 1ª caqueta que fan els nadons, uns dies després de néixer es diu Meconi: és negra, sembla petroli i surt sense control. Recordo  perfectament el moment de l'atac; estava estirada al llit de l'hospital recuperant-me de la cesària i el guiri i ma mare canviant al mini-guiri que fins llavors només havia fet pipis. Llavors li comença a sortir un xurro negre i interminable del culet. Ni 4 braços podien netejar-lo decentment, una aixecant-li les cametes, l'altre desesperat utilitzant mil tovalloletes. Jo reia moltíssim del xou i em feia un mal la panxa dels punts que vaig veure les estrelles.

Punt a favor: no fa pudor. Punt en contra: té molt mala pinta.

petroli-meconi

- El 2n tipus de caqueta és de textura cremosa ja que només prenen llet, i de color mostassa. Molt semblant a iogurt. La tenen durant mesos, fins que introdueixen els primers sòlids.

Punt a favor: no fa massa pudor. Punt en contra: s'escampa molt i costa de netejar.

caqueta-iogurt

- El 3r tipus és la caqueta pastís, de textura com de plastilina. Sembla que la criatura et faci un regal, uns pastisset ben mono de diferents formes. Són aquelles que expulsen quan ja mengen verdura, fruita i cereals (a partir dels 6 mesos). Varien sovint de color en funció del que han menjat, per exemple, pastís taronja=pastanaga per dinar.

S'enganxen al culet i adapten formes diverses.

Punt a favor: es neteja molt bé perquè és compacta. Punt en contra: fa molta pudor.

caqueta-plastilina

I més endavant, quan ja mengi de tot, seran sempre marrons amb forma clàssica, és a dir, les de tota la vida.

*

Ninots

Els nadons s'entretenen amb qualsevol cosa, tot els serveix per jugar, per llançar, per picar, per destruir... Però també agafen afecte a algun nino en particular. Al mig-guiri això encara no li ha passat, està en la fase dóna'm-això-allò-tot-que-em-mola-molt i després acaba volant i esclafat contra el terra en caiguda lliure. A veure quan se centra en algun dels bitxos que té. Perquè això fem els pares i familiars, comprar, regalar un munt de tonteries a veure quina li fa més gràcia. I quan són tan petits no els dura la curiositat en els objectes més de 10 segons. I vinga a gastar diners a veure si allò altre li agradarà més...

Aquesta setmana he descobert 2 objectes senzills que li han encantat:

Una ampolla d'aigua buida i gran, ben gran que fa més soroll. Es va passar una bona estona investigant-la per totes bandes fins que va començar a picar amb ella, a fer veure que bevia. Finalment, quan es va cansar, me la va llançar al cap.

I una pedreta minúscula que va descobrir diumenge quan estàvem fent un vermut al passeig. Es va estar una bona estona agafant-la, passant-se-la d'una mà a l'altra fins que li queia, i un altre cop a agafar-la i de maneta en maneta. Que fàcil...

Per tant ja no em preocupo per endevinar quins ninots o d'altres joguines modernes li faran més goig i avui que fa 8 mesos li regalaré una pedreta dins d'una ampolla ;)

*

Capseta Nonabox

Aquesta setmana m'ha arribat la capseta Nonabox de febrer, i direu, quesaixò?? És una subscripció on t'envien una capsa amb productes molt útils per a nadons i nens fins a 2 anys. Hi ha diferents modalitats de subscripció (1 mes, 3, 6 o 1 any) i també la pots regalar. 

Jo em vaig apuntar per 3 mesos l'any passat i ara he renovat per 3 mesos més. Hi ha revistes, webs i blocs que ofereixen descomptes del 10, 20 o 30%, està moooolt bé aprofitar-los, com he fet jo.

No coneixia les capses abans, però em sembla molt bona idea comprar-la quan estàs embarassada i no tens ni idea què necessitaràs amb el nadó, així t'envien tot allò que utilitzaràs. A més empre hi ha alguna coseta perquè es cuidin les mamis (protectors labials, cremetes...). Jo he descobert marques molt bones i productes utilíssims com aquests:

Gel per ajudar a respirar millor.
Fresc i molt fàcil d'aplicar.

Biberó de transició a la tassa.
Tinc el negre i al mini-guiri li encanta. 

Pitets de paper. Perfectes quan vas fora.

Conte adequat a l'edat. Li encanta i el té tot rosegat.

A més tot bé en una capsa molt cuqui que pots reutilitzar per desar de tot. 

Com a aspecte menys positiu és que alguna vegada he rebut algun producte que ja tenia, com per exemple un termòmetre digital, encara que al final va bé tenir coses per duplicat per endur-te-les de viatge, per quan les perds o les trenques (com em va passar l'altre dia amb la llimeta de vidre, esclar, de vidre i em va anar directa a terra...) o desapareixen misteriosament ;)

Aquest mes m'ha arribat aquesta capsa:

1. Un porta-xumets de Chicco (l'ou groc de la dreta)

2. Bolquers ecològics Bio Baby, elegits producte de l'any en higiene infantil. Venien 3 i ja no existeixen ;)

3. Crema antiestries Bepanthol (ja no la necessito, la regalaré a algú)

4. Pitet de Pasito a pasito

5. Muselina Aden+Anais

6. Xumet anatòmic 100% de cautxú

7. Gel íntim Melagyn Junior

8. 1 euro per a donar al projecte que vulguis (des del web)

Aquest són els productes que més m'han agradat:

- El pitet perquè és gran, suau (de tovallola, com es pot observar) i molt bonic. A més, sempre fan falta pitets, com es taquen els nens menjant!!

- La muselina perquè ja en tenia una de la mateixa marca que em va regalar la Vero, amb unes girafes molt gracioses. Ara ja en tinc 2 i les utilitzaré molt, segur. A més, són de cotó 100% i quan més les rentes més suaus estan.

- El xumet perquè justament faig el post sobre els xumets i m'arriba aquest que no tenia ni havia provat.

Fins aquí l'entrada d'avui. 

*