Oficis

Aquesta setmana li he tallat els cabells al petit lekker ding per tercera vegada, buf, els cabells li creixen a la velocitat de la llum! Com a la mama. Té 6 mesos, per tant la mitjana és de tall cada 2 mesos.

No és una feina fàcil ja que el petitó es mou contínuament, paciència infinita, com en tot amb els nadons. Ho faig prou bé i el nen va tot fashion.

I pensant en els talls de cabells i d'ungles m'he adonat que això de ser mare a poc a poc desemboca en nous oficis que has d'aprendre i dominar, com el de perruquera. I ara que el nen comença amb les farinetes (de verdures, de fruites, de cereals...) també he de ser cuinera i de les bones. Per què ningú no t'avisa? Podrien fer cursos... Perquè també sóc estilista (aquest jersei i aquest pantalons no combinen, no no), i cantant, massagista, actriu, metge (ui, el nen està calent, vacuna dolentaaaa...), malabarista, sergent, ballarina, pallassa...

Em temo que no acaben aquí els múltiples oficis que hauré de controlar i que a mida que el nen creixi m'aniré transformant en futbolista o karateka, pintora o pianista, informàtica, xef, logopeda, atleta, psicòloga, economista, boxejadora, ciclista, ... astronauta! S'ha acabat ser només professora. 

*