Ja estem a Vilanova i després d'uns dies de pausa necessària mentre esperem que torni el guiri, unes frases del mig-guiri:
Al parc una àvia avisa al nét dient-li Ojo, Ojo! El Sander juga amb ell i quan marxa em diu: On està Ojo?
Em cau el mòbil i s'esquerda mil la pantalla. Petons i:
-No et preocupis mama, no passa res. Demà anem a comprar un altre.
Mirant l'ovella Shaun:
-Mira, aquest no porta roba, porta pelitos.
-Mama, avui és el meu cumple i farem una festa.
-Sander, avui no és.
-Sí és, fem aquella festa que m'agrada?
-Vinga, Sander!
-Un moment que estic pensant una cosa.
-El sofà és un tonto! M'ha fet un cop!
-Encara plou, no podrem anar al parc avui.
-Tranquil·la, mama, no passa res.
-Aaaaii, mama, una aranya!
-No passa res, mira, ho veus? Com és l'aranya?
-És amiga de la papallona.
-És impossible aquest casco!
Sander posant-se sol el casc de la bici. Em pixo!
-És de nit! No és de dia!
M'agafa els cabells, me'ls posa sota el nas i diu: -Ara la mama és un senyor.
-Per què fa soroll el rinrín de la mama?
-Ironman té uns ullets guapos.
-La mama és una princesa. I la mama també és mama.
-On estàs, Sander??
-Aquí!
-Mama, està guapo Ingolstadt.
-Mama, el dinar no va al cul, va al Rin-Rin!
-Tinc fred, tinc calor!
-Què tens, fred o calor?
-Estic bé, mama.
-Mama, vaig a salvar el planeta.
-Ok, no vinguis tard.
-Spider-man té una roba xuli i la Masa té uns pantalons trencats.
-Mama, pinta't la boca blau.
-Mama, balla més fort!
-Mama, jo vull dinar porai.
-Som amics, mami?
-La mama és un listo!
La màgia de pensar que els pares ho saben tot.
Surt un anunci de la Barbie amb un vestit ample que s'infla com una capa:
-Mira mama, Supermanbarbie!
*
