Fent turisme

Que on estàvem, dius? De parranda!

Ara vénen totes les festes i ponts aquí a Bayern, així que hem aprofitat per fer turisme i diversions familiars variades, aquestes:

-Fa dues setmanes vam anar a veure el castell de de Neuschwanstein, preciós! El castillo del viento, diu el Sander per un capítol de Peppa Pig on visiten un castell. Els 3 dies ens va ploure:

Més a prop, i sobretot, més avall, n'hi havia un altre xuli també:

- El cap de setmana següent, ja sense cap dia de festa extra, vam anar a Legoland. Oi, oi, oi, el mig-guiri encara no s'ha recuperat de la impressió. Ni jo tampoc perquè el nen és tan finolis, o tan salvatge, no ho sé encara, que no volia pixar als lavabos, ell pixa en un arbre i punt. Així que cada vegada que volia evacuar, havíem de sortir fora i buscar un arbre, planta o paret per regar.

Ara, el lloc és espectacular. Encara em fan mal els malucs de pujar 3 cops seguits al lego-tren-del-meneo-guapo.

- Aquest cap de setmana va ser més llarg encara, 2 dies de festa extra, síííííí, 4 dies de finde, així que vam decidir anar a Praga. Jo hi he estat ja dues vegades més, una a l'hivern, una altra a l'estiu, em faltava primavera. Preciosa la ciutat al maig.

El mig-guiri també preciós, estirant-se pel terra dels millors monuments, convertint-ho ja en tradició familiar, i negant-se a pixar en lavabos estrangers. Ell pixa en arbres, per si no ens havia quedat clar. O sigui, que hem de sortir de restaurants o cafeteries i buscar un arbre o paret. Hem entrat en bucle, molt.

Ens va fer un temps boníssim i vam poder anar en vaixell, en bus, passejar molt, pixar en arbres, pixar en pàrkings, prendre cafès, prendre cerveses, pixar en carrerons, menjar gelats, menjar pastes típiques, pixar les plantes, beure més cerveses i passar de tornada per Plzen, ciutat on es va inventar la pilsen, esclar, i pixar els arbres d'allà també. 

Sembla mentida, però dilluns que ve és festiu un altre cop, em pixo! I crec que encara en queda un altre la setmana següent. A veure on anem a parar i a pixar.

*

Ciao, abril

Que es va acabar abril i jo a la parra!

Una més per al calendari cuqui. Aquesta vegada, el mig-guiri i jo de petoneig.

Ciao, abril!

*

Ensenya'm la poteta

Vull trepitjar una merda de gos, sí, sí, diuen que això porta sort; però aquí està tot massa net així que res, ni merda ni gos. Avui ha sigut un dia d'aquells de mátamecamión...

De bon matí han trucat a la porta i jo que sóc feliç de la vida sempre obro sense preguntar pensant que és el senyor Amazon amb un paquetet, però no, avui no, avui m'he trobat un espantall de dona parlant en arameu del sud, bé, en alemany que per al cas és el mateix. En veure-li la pinta de ionqui-de-la-plaça-de-la-Vila li he dit Ai, sorry, Aidontespikgermaaaan... Però la paia dalequetepego i jo dient-li que no, tia que no et pillo. Llavors m'ha fet una reverència com si jo fos la reina d'Espanya i m'ha ensenyat un carnet de vesasaberquingrupdemetadona. Li he repetit Ostres tia que no sé de quin pal vas, però m'ho imagino i estic sola amb el nen, mentre el mig-guiri cridava Mamaaaaa vineeeeee!! I m'he començat a estressar perquè no sabia com fer-la fora de davant la porta. Llavors m'ha fet un gest internacional amb la mà i li he dit, Ho sento, no money! Mira que encara vaig amb el pijama. I la semi-ionqui ha canviat l'estratègia i ha dit Bananen. Aaaah, bananen sí que en tinc. He agafat un plàtan de la cuina i li he donat, gairebé li he llançat com a un gos perquè s'allunyés de la porta per poder tancar-la. Ostres, he d'aprendre a dir Ensenya'm la poteta per sota la porta en alemany avui mateix.

El matí ha passat tranquil fins que tornàvem cap a casa. M'he aturat a un semàfor, però com no hi havia cap cotxe, ni de lluny, i el mig-guiri s'estava pixant a sobre he decidit passar en vermell. Abans d'arribar a la vorera he sentit un senyor parlant fort, massa, es dirigia a mi? Esclar! No m'he girat però el sentia despotricar. I m'ha seguit, m'ha avançat tot cridant encara, sí, sí, a mi, que em feia la reshulona. Només he entès "nen" i "vermell". He somrigut i el paio ha continuat dient-me el nom del porc davant la gent fins que m'ha avançat. Cotxet, nen i jo hem decidit ignorar-lo i me l'he seguit mirant amb cara de Quédisespaaaaio?? Me la sua tot!, però sense riure eh, que ja m'he imaginat allà la polizei per maleducada i creuadora txunga de semàfors en vermell. I encara es girava de tant en tant a mirar-nos...Vaja, sóc una anti-sistema, segur!

La propera vegada que el mig-guiri s'estigui pixant li baixo els pantalons enmig del carrer i que regui alguna planta primaveral que hi ha per aquí, a veure què em diuen.

Bé, per sort el dilluns ja s'acaba, a més en tota la tarda no he sortit de casa ni he obert la porta, per si de cas.

*

Alguns llibres

Després de la ressaca de Sant Jordi, avui uns quants llibres que tenim per casa. Alguns els vam portar cap aquí, d'altres els he comprat molt baratets a Ingolstadt. Això em va sorprendre, els llibres infantils no tenen un preu elevat i sempre n'hi ha d'oferta a les llibreries. Suposo que fan igual amb la resta de llibres, però com no llegeixo alemany no m'hi he fixat.

1. Llibres que hem portat. Alguns del que ronden per casa són aquests:

- Les primeres paraules. Li van regalar pel seu 1r aniversari i encara és el seu preferit. Molt variat amb moltes imatges, algunes amb relleu per tocar. Està ben desgastat!

- Quin munt de vehicles! Amb tot de transports, com diu el títol. Li encanta, típic de nens. Juguem a que jo li dic un vehicle i ell el busca.

- La doctora juguetes. Li vaig comprar per veure si deixava de fer el show al metge. També una figureta de la mateixa doctora. No va funcionar, però el llibre li agrada. Ens inventem el que hi passa, mola més que llegir o explicar.

- Dieren. En holandès sobre animalets variats. Són uns dibuixets d'uns nens molts famosos a Holanda; es diuen Jip i Janneke. A mi m'agraden més que a ell, em sembla. Són genials aquest parell!

En tenim bastants més, però aquests són els que més mirem i que han sobreviscut ;)

2. Llibres que he comprat aquí:

- No sé que de Nadal. El vaig comprar per 3 euros i poc per explicar-li el rotllo del Pare Noel, molt celebrat aquí. No li emociona, però quan el veu diu Mira, mama, Papa Noel! Així que l'objectiu s'ha aconseguit.

- L'ós i el koala (traducció lliure i inventada). M'encanta aquest llibre que vaig comprar per 2.99 euros. Té uns dibuixos preciosos de la Petra Brown i una història senzilla. De nou ens inventem què passa i el mig-guiri diu que jo sóc l'ós i ell el koala jugant al parc. Exactament.

- L'ovella Shaun. El petit príncep. Són llibres magnètics, és a dir, tenen personatges i formes que són imants i es poden anar posant aquí i allà. Són els preferits del mig-guiri ja que es pot jugar amb els ninotets, doblegar-los, mossegar-los, trepitjar-los, llençar-los contra el terra i cremar-los si cal que no es trenquen. El millor és el preu: 3,99 euros cadascun.

I per acabar, una mica de catxondeo que hem estat fent avui:

*

Març

Març va acabar enmig de vacances i gairebé se'm passa el calendari cuqui.

Adéu, març!

*

Vacances de setmana santa

Ja estem a la rutina ingolstalera de nou. Sembla mentida però hem tingut 4 dies seguits de sol i bones temperatures, així que els hem aprofitat bé. Però el millor ha estat la setmana santa, les vacances a casa. Sol i calor de debò. Abans, però, van venir a visitar-nos la Iolanda i la Cinta, i la pluja i el vent. El que vam fer, a més de visitar Munic i ser guiris cuquis és fumar xixa i beure cóctels mentre ens posàvem al dia de xafarderies top secret per decret llei.

El que vam fer a Vilanova es pot escriure:

- El primer i més important que vam fer va ser anar a comprar perquè la nevera feia pena i eco, i veure a la família i els amics per jugar sense pausa.

- Després vam prendre el sol al pati de casa, a la terrassa, a l'altre pati, al carrer, a les places, a la platja...

- Llavors ens vam escapar a fer coses de grans: teatre, Mar i cel (resum de com va anar AQUÍ), passeig per Barcelona i sopar a la plaça Reial, com dos guiris, vaja.

- Vam portar al Sander a fer el drama de l'any, l'espectacle del nen de l'exorcista, és a dir, a la pelu. Ja li tocava fa mesos, de fet li arreglo jo quan puc i com puc; sé que el porta massa llarg quan la gent pel carrer em diu, en tots els idiomes, quina nena més maca.

- Després de la pelu va venir un dia dolcet, la mona! Súper-padrinet li'n va fer una de xocolata que entre el guiri i el mig-guiri va durar un sospir. Sort que jo també en tenia una perquè la de xocolata només la vaig ensumar.

- Dilluns de Pasqua vam fer calçotada a casa amb els amics. Més sol, més de tot.

- El Sander i la Rita s'ho van passar pipa menjant patates i jugant dalt i baix.

- L'endemà vam fer una altra calçotada amb els sogres, per què? Perquè ens va sobrar de tot! Vinga, non-stop!

Aix, que bé ho vam passar!

I ara què? Doncs ara està plovent i pedregant a Ingolstadt. Primavera ingolstalera.

*