Gorro-bufanda de Pilolos Kids i més

A Ingolstadt fa tant de fred ja que hem de sortir amb gorro, guants, bufanda, súper-abric i bon calçat. És això o no pots parar de queixar-te.

Al mig-guiri no li agrada gens això de portar el cap apretat, per tant, l'he d'enredar sempre per posar-li qualsevol gorro, i en té de divertits i variats, però no hi ha manera.

La setmana passada em va arribar el gorro-bufanda de Pilolos Kids, una monada que tenia pensada fa temps per al petit. De fet, aquest estiu vaig conèixer aquesta marca catalana al White Summer market, (on el Sander va fer-li de modelito), i em va enamorar:

Tenen molts productes, no només per a l'hivern: corones, pufs, pitets, organitzadors... Es poden veure al seu web, a facebook, Instagram i a Twitter.

He esperat al fred, i a comprovar que els gorros continuen fent-li mania, li fan nosa només posar-li, i he demanat un buf d'estrelletes blau-turquesa i el seu producte estrella, el gorro-bufanda en color verd, tot molt calentet:

Els productes

Al parc amb el buf

La mama m'emprova el gorro-bufanda

Sortim a passejar amb el buf

Tan feliç, tan ben abrigadet

De moment és el millor per a tapar-li el cap i les orelles, li fa molta gràcia portar aquest gorro amb orelles d'animalet. A més, està tan graciós, taaan comestible! A veure si aconseguim que continuï igual de feliç amb el cap i el coll ben tapats, i tan guapet!

Espero que segueixin tenint molt d'èxit; preciós Pilolos!

Així d'abrigats sortim els 3 al carrer

*

Novembre

Avui s'acaba novembre, un mes fred, molt fred aquí... Ja estem a -1, -2, quesaixò!!??!! Ens haurem d'acostumar perquè encara és tardor, quan arribi l'hivern ja em quixaré.

Per sort algun dia també ha fet sol, bé, un solet tímid, mandrós, cacós, feble... Però millor una miqueta que res. 

Ara quan anem al parc només ens podem quedar una estoneta perquè no s'està gens bé i a més el mig-guiri en pujar al gronxadors es queixa dient Està freeeeeed mamaaaaa!!

Els arbres s'han quedat sense fulles, els ànecs s'amaguen sovint i el parc encara està més solitari. 

Mode acostumantmealamalavida on.
Adéu, novembre!

*

Els iaios a Ingolstadt

La setmana passada van venir a Ingolstadt el iaio i la iaia, o sigui, mons pares. La seva primera vegada per terres bavares. Quina alegria el mig-guiri! Per fi menjar del bo! Tota la setmana que ens van cuinar ells: sopa, crema de carabassó, patates estofades, pasta... I a més ens van portar pernil, perniiiiil de veritat!! No més kartofen soses ni fruita congelada del Carib! Ha arribat el súper-pernil a cals Puttenstein-Casas!

 

Quan li pregunto al nen quina sopa està més bona diu, sense dubtar ni un segon, la de la iaia, quanta raó! La matèria primera alemanya és una merda de baixa qualitat.

Pel que fa al temps van tenir sort durant la setmana ja que només ens vam haver de quedar a casa 1 dia, perquè no va parar de ploure, i fins i tot va sortir el sol un parell de dies, fantàstic!

Per tant, vam poder anar a passejar, al parc, a fer compres per la ciutat...

Cal destacar que amb el mig-guiri poc es pot descansar i segur que el iaio i la iaia han tornat petats a casa doncs van estar dibuixant, pintant, tirats per terra amb els cotxes, corrents, amagats... Alguna prova del non-stop:

Dibuixant amb el iaio

Dibuixant amb la iaia

Passejant pel parc

Jugant amb un arbre molt alt

El iaio baixant, a tope!

La iaia, a tope també!

És que no saben dir-me que no ;)

També vam fer de guiris, el millor quan estàs porai, i vam anar a un museu de la I Guerra Mundial, impressionant. El guiri i el iaio es van quedar mil hores; la iaia, el mig-guiri i jo vam marxar cap a casa; els museus no són cosa de nens.

Els dies van passar de pressa, massa! Això és perquè ho vam passar molt bé, malgrat el fred, el fred que aquests dies ha augmentat, aix! On s'amaga el solet?!? A Vilanova, segur!

*

Llaminadures

Ahir, a la farmàcia, vaig veure un producte que em va sorprendre trobar allà: llaminadures. O sigui, xuxes, com diu el mig-guiri. També al costat hi havia xupa-xups i caramels variats. D'això ja n'havia vist, sense sucre i súper-sans que no li agraden gens al nen i aquest fet demostra que sí que són sense porqueries.

Vaig comprar una bossa d'aquestes llaminadures de goma per tastar-les:

Pel que vaig entendre, porten un 20% de fruita de les que hi ha anunciades: pera, taronja, poma, préssec, llimona i móra. I també vitamina C de no sé on de la cirera, o alguna cosa així (ho diu al costat del preu: 2,45. I també que són sense gluten i sense lactosa, vaja, sense gairebé res de res; tindran gust?).

Vaig fer la prova de com n'eren de sanes amb el mig-guiri allà mateix ensenyant-li el paquetet i dient-li Mira Sander, xuxes!..., i exacte, em va escopir la maduixeta a la cara dient Nooo! (per sort no em va dir Neeeeiiiin!). La veritat és que estan una mica àcides i es nota que no duen sucre, això està molt bé, per a mi, esclar. Avui ho he tornat a intentar, però diu que per a la meva boca, que ell vol shushes, mama, shushes això noooo home!

Així que aquí estic, escrivint aquesta entrada i menjant-me unes fruitetes molt cuquis i saludables, algú en vol?

*

Botiga bonica

Sempre que anem a comprar o a passejar passem per una botiga de joguines fetes de fusta, una botiga preciosa. Però com aquí els horaris són una merda diferents i tanquen tot molt aviat (a les 18h, els dissabtes a les 16.30h) doncs sempre la trobàvem tancada, així que avui hem anat al matí a comprar alguna cosa per al mig-guiri. La botiga es diu Hand in Hand i té aquest aspecte:

Entrada i aparadors

Jo havia vist a l'aparador un peix-puzle molt cuqui i vaig decidir que havia de ser meu, vull dir, del Sander. Em tenia enamorada. Però ha sigut entrar i enamorar-me de tot, absolutament de tot. Ara tenen també molta decoració per Nadal, a més de les fantàstiques joguines de fusta de la bona. Hi havia cuinetes i qualsevol objecte de la llar que puguis imaginar amb complements; vehicles, jocs molt variats, de taula, manuals, etc.

Al mig-guiri li hem agafat el puzle-peix, un altre d'animals i un tren de fusta (encara que ell demanava una grua gegant i caríssima). En sortir de la botiga ja no volia anar porai tot i que avui feia solet, sinó que desitjava anar a casa a jugar, a estrenar els regalets.

És tan cuqui!

Sembla fàcil però no.

Així s'ha entretingut jugant:

Non-stop!

Malgrat l'ànsia per anar a jugar, hem anat a fer un tomb i a comprar al mercat que posen els dissabtes i per un moment, amb els sol i les paradetes un dissabte al matí, m'he sentit com a casa.

De passeig, guiri, mig-guiri i un globus.

El mercat

*

Acaba octubre

Avui és divendres i acaba octubre; avui se celebra la Castanyada a Catalunya, però nosaltres estem a Ingolstadt així que res de viciar-me a tope menjar panellets ni castanyetes torrades (sobretot) de la paradeta de l'estació.

He preguntat què fan per aquí ja que són catòlics també al sud d'Alemanya i tenen la festa de Tots Sants demà. Però fan Halloween, per tant em quedo amb les ganes de descobrir alguna tradició nova i, evidentment, perdo la il·lusió de tastar alguna pasta típica i deliciosa de la festa.

Com és divendres estem feliços i animats esperant que el papa plegui aviat i preparar junts una visita turística a Munic que farem demà ja que estarà tot tancat; a veure com es comporta el merda de temps!

Però com acaba el mes, de nou toca una foto per al calendari cuqui i avui també una del mig-guiri amb cara d'emoció perquè estem a casa  molts avorrits i morts de fàstic per culpa del fred per celebrar el cap de setmana que comença JA.

*

Segon aniversari

Avui fa 2 anys que vaig començar a escriure aquí.

Fa 2 anys que aprenc i em sorprenc amb cada gest, amb cada paraula.

Fa 2 anys que em diuen mama, mami, mamita, i si no contesto a la velocitat de la llum escolto un Raqueeeeel que em fa riure i riure. 

Fa 2 anys tenia un nadó i ara descobreixo, cada cop que xerrem, que tinc un nen, un nen fantàstic.

Espero seguir gaudint i aprenent d'aquest mig-guiri meravellós.

Una foto per al blog amb la mami, li dic, però de vegades és taaaan difícil fer-li'n...!! Una foto a la mà, em contesta, i després es pixa de riure.

Per sort sóc previsora i ja en tenia alguna recent i més o menys decent de tots dos :)

Una foto a la mà, mami!

Mira què tinc a la boca, nyammm!

*

Pèls i mosquits

De tots és sabut que al mig-guiri el cabell li tallo jo.

I per què si hi ha perruqueries molt mones i fashions? Doncs perquè l'última vegada que vam anar-hi va muntar tal sarau que va passar més vergonya la perruquera que nosaltres. 

El bitxo no parava de moure's, cridar i plorar com si  li estiguessin arrencant en lloc de tallant... Ni xupa-xups ni hòsties, el nen va decidir actuar com si l'haguessin posseït! A sobre va sortir amb el cabell ple de trasquilons, tan evidents que la noia va proposar que el portéssim l'endemà per arreglar-li. Demà un altre cop al poltre de tortura?? Impossible! Així vaig tornar a la rutina de tallar-li jo, i li tallo tan cuqui com els hi tallava a les meves nines quan era petita.

Com que a mi tampoc em deixa apropar-me amb unes tisores a la mà, el tema va així:

1. Mig-guiri, vols viciar-te amb la tablet? La resposta és sempre positiva.

2. Agafo unes tisores, les primeres que trobo, de la cuina, de les ungles del peu, dels pèls del nas, de retallar paperets...

3. Em col·loco rere el bitxet i faig veure que flipo amb el Pocoyó o la Peppa Pig dient Oh, Ah, mira, que xulu...!!

4. Començo a tallar i quan em descobreix i diu No toca mama!!, torno al punt 3: Ooooh, Aaaah, miraaaa, quesaixò?, que guapuuu no??!!

5. Acabo la feina, reviso que estigui igualat per davant i per darrere, recullo els pèls que hi ha escampats pertot arreu i admiro la meva obra.

Pot passar perfectament 1h perquè el mig-guiri sempre es mou, es gira i va repetint No toca cada 2 minuts.

L'altre dia tocava de nou perruqueria a cals guiris ja que al nen li creix el cabell tan de pressa com a mi. Primera vegada que li tallo en un altre país i tot va anar igual, excepte al final quan el nen, ple de pèls, va començar a rascar-se i a cridar Mama mosquits!! Vaig caure de cul del riure!!

Entre llàgrimes perquè em moria del riure i els seus crits de Mosquits, Mosquits li vaig treure tota la roba com vaig poder i el vaig netejar bé.

Ara a veure si la propera vegada no oblido posar-li alguna cosa per sobre perquè no tornin els "mosquits".

Abans:

Em mola portar grenyes

El resultat: (sóc una artista jiji)

La mama m'ha tornat a tallar els cabells

*

Pertisau, Tirol

El cap de setmana passat vam tenir 3 dies de festa així que ens vam escapar al Tirol, als Alps austríacs, a un poblet preciós  que es diu Pertisau. Hi ha llocs, com aquest, on sempre hauria de ser tardor.

I ara que les agulletes mortals em deixen ser persona, he fet un resum dels dies de muntanya fent de Heidi feliç. 

Sí, agulletes perquè vam pujar una muntanya cuqui de 2500 m en funicular, però quan el vertigen ja era tremendo si miraves avall i faltava poc per arribar, el guiri es gira i em diu aprofitant que la cabina estava plena i no podia protestar a gust: una cosa..., solo he comprado billete de ida (riure fals). 

Matamecamión, vaig dir per dins...

La resta va ser preciós, solet, bon menjar, mig-guiri feliç amb les vaques, gallines, ànecs, etc. Haurem de tornar!

*

Acaba Setembre

Avui comença octubre! Això vol dir que per fi porto al dia el calendari cuqui.

He triat una foto de les que li he fet aquí com a resum, encara que hem passat mig mes allà, mig a Ingolstadt.

El mig-guiri ja té molt clar on estem, de tant en tant diu Aquí és Dochlan, i quan juga amb l'avió diu Anem a Vonova amb el drac, gegant i mulassaaaaaa!!

El tema futbol també li ha robat el cor i de tant en tant deixa anar un Baaaaaien, Baaaaaaaien (o sigui Bayern, Bayern). És que els colors són gairebé iguals que els del Barça...

A veure què ens espera aquest mes que encetem avui :)

La mama em vol fer una foto en aquesta paret cuqui; m'estaré exactament 2 segons quiet i prou.

*