Nadal 2016

Avui acaba l'any, adéu 2016!

Per acomiadar-lo he preparat un vídeo de les vacances nadalenques a Holanda. Acabem de tornar i estem esperant el 2017.

Feliç entrada d'any de part del mig-guiri ;)

*

Dinópolis

La setmana passada aprofitant el pont de Tots Sants vam anar a Dinópolis, a Terol. Al mig-guiri li encanten els dinosaures, el vici la dèria li va agafar l'any passat: amb 3 anys va començar a dir paraules estranyes com ara dicodoplus, velociraptor o triceratops. Primer el vaig ignorant pensant que parlava holandès amb el guiri. Però no, el nen estava explicant-me els diversos bitxos i les seves característiques; fins i tot el rotllo la teoria del meteorit. D'on haurà tret aquesta passió? Ni son pare ni jo tenim interès ni atracció pel tema... Crec que com la seva classe el curs passat era la dels dinosaures (van triar ells el nom) van tractar el tema i es va apassionar.

Així que en tenir 4 dies de festa vam fer una visita turística familiar a Terol i al famós parc de les bèsties. A més de bitxos hi ha un museu i una visita en barca per l'evolució de les espècies després de la desaparició dels dinosaures, passant per l'aparició del primers homínids i arribant fins als nostres dies. Va ser el més interessant per als no-amants dels dinos.

Tant la Serralada d'Albarracín com Dinópolis ens van encantar: bon menjar, molts animalets, sol, natura, gent amable i dinosaures.

Ens vam allotjar a Guadalaviar, un poble tranquil a 1600 m, o sigui, com les cabres estàvem allà dalt on vam poder desconnectar i descansar.

Per últim, un vídeo-resum de l'escapada:

*

Comença P4: el primer dia

Avui és el darrer dia de vacances del mig-guiri: se li ha acabat la vidorra i el catxondeo. Demà torna al cole, a P4, i té moltes ganes de veure als seus amics i a la professora.

Però des que jo vaig tornar a la feina cada dia quan torno se'm llança als braços i em diu que m'ha trobat molt a faltar, moltíssim. I jo li responc que també moltíssim.

L'any passat va ser més trist perquè era el seu 1r dia d'escola, un dia molt important que em vaig perdre. Tinc sort perquè la meva feina em permet gaudir de moltes vacances, gairebé les mateixes que té ell. Però em perdo tantes coses... Els professors tenim 2 mesos de vacances a l'estiu, sí, no deixen de recordar-nos-ho una i aaaaltra vegada. En canvi, jo no ho veig tan fantàstic perquè és veritat que en tenim força, de vacances, però no les podem canviar mai, sempre són les mateixes dates. I què vol dir per a un/a mare/pare profe?

- Que no podem acompanyar mai el 1r dia de cole als nostres fills perquè també és el primer dia dels nostres alumnes i els hem d'acompanyar a ells.

- Que mai no podem veure el festival/actuació/concert de Nadal dels fills perquè el mateix dia és el festival/actuació/concert dels nostres alumnes.

- Que mai no podem acompanyar a 1ª hora a l'escola als nens perquè les nostres classes comencen a les 8 i les seves a les 9. Potser algun dia entrem més tard o sortim abans i aquell dia és com una festa, és el fabulós dia de la mama o el papa. El mig-guiri em pregunta cada nit Qui em despertarà demà? I sempre espera que li digui Jo, demà és el dia de la mama.

- Que mai no els podem portar al bus quan marxen de colònies (o d'excursió) perquè els nostres alumnes ens esperen (a les 8, com sempre) o perquè estem també de colònies (o d'excursió) amb ells.

- Que mai no podem veure el festival de final de curs, sabeu per què, oi? Perquè estem preparant i mirant el festival de final de curs dels nostres alumnes.

- Que el meu fill em digui que la iaia sempre el porta al cole i que el pentina millor.

Si tingués una altra feina podria combinar-me algunes entrades, sortides, algunes vacances, i potser anar a veure concerts, o excursions, o tallers, o autobusos que s'acomiaden.

I així em sento en una roda estranya on deixo el meu fill amb unes educadores i jo me'n vaig a ensenyar llengua a uns altres fills.

Malgrat tot, demà sí que podré acompanyar al mig-guiri, podré despertar-lo, pentinar-lo, fer-li l'esmorzar, preparar-li la motxilla  i fer-li molts petons a la porta del l'escola tot desitjant-li un fantàstic inici de curs perquè els meus alumnes comencen dimecres i al meu Institut ens han deixat arribar més tard si volem anar caminant al cole amb els nostres nens el primer dia.

*

Pintar-se molt els llavis

Wow, quines vacances m'he fotut per aquí! Bé, no, la veritat és que he estat molt enfeinada i ara sí que per fi estem tots de relax...

I he triat, per tornar-hi, una anècdota simpàtica del mig-guiri:

Com que acaba de fer 4 anys i diu que ÉS gran, doncs sempre va al lavabo sol a fer les seves cosetes; vol intimitat el nen. L'altre dia em va semblar que trigava massa i que estava el tema molt silenciós, així que el crido i m'apareix amb els morros vermells dient "Estic guapo, mama?"

Primer vaig obrir molt els ulls, esparverada, preguntant-me per què s'havia pintat tan bé els llavis i quin hauria destrossat agafat... En lloc de córrer a netejar-li la boca,o sigui, el que hauria fet qualsevol bona mare, vaig córrer cap al bany a controlar les pintures. Quin descans en descobrir que havia agafat un pinta-llavis d'Essence i no de Chanel, que encara que sigui regalat m'hauria fet mal a l'ànima i se m'hauria escapat la llagrimeta perquè encara que la seva pinta era magnífica, la barra va quedar bastant inútil. No sé si és que primer li va fotre alguna queixalada o què.

Un cop alleujada en comprovar la perfecció dels meus chanels, vaig tornar al menjador, li vaig fer una foto i vaig deixar que em fes un petó per marca-me. Quin riure el nen embrutant-me la cara!

No, no li vaig netejar els morros; si es vol pintar que es pinti i em besi, estem de vacances!

*Nota mental: he d'amagar les pinturetes cares.

**Nota mental 2: abans de sortir de casa cal mirar sempre, sempre, sempre com portem de netes les cares.

*

Sobre pètals de rosa

Bé, com els virus van i vénen i estem una setmana molt bé i a la següent tornem al cole i arrepleguem el que sigui que estigui de moda aquells dies, doncs ara ens ha vingut a visitar..., tatxan tatxan..., la senyora varicel·la! Oeoeoeeee!! Així que des d'ahir a la tarda, oficialment estem malalts i a casa.

Per això avui torno a rescatar les frases del Sander, les frases de nen, però abans no vull deixar escapar la que em va escriure ahir la pediatra quan li vaig preguntar per whats per confirmar que aquells puntets eren granets de varicel·la; com que ella és, com jo, poeta, va dir-me: "¿Son como gotas de rocío sobre pétalos de rosa?"

Em va estabornir en segon i mig i seduir amb aquesta comparació;llavors li vaig dir a tot que sí, sóc una dona fàcil. Però, per si de cas m'havia deixat endur per les figures retòriques, li vaig enviar una foto. Visca les pediatres poetes, coi!

I ara, algunes perles que m'ha anat deixant el mig-guiri:

–Mama, li vull dir a la Rita que l'estime.

*

–Mama, vull un altre Danonino. –Una altre no que et farà mal la panxa. – Sí, sisplau, i no li diem a la iaia.
*

–Mama, quin soroll fan els núvols?
*

–Mama, et dono una sorpresa! Tanca els ulls, la boca i el nas.
*

-Ets la màquina de petons, mama?
*

–Mama, no he vist cap dinosaure a la botiga d'animals.
*

–Si bec aigua no puc parlar.
*

–La mama té tot: cames, peus, rinrín...
*

-Tranquil·la, mama, no estàs perfecta. (Em treu la pinça del cabell) -Ara, sí, perfecta.
*

-Les marietes són bitxos. -Però són bitxos macos, no? -No, són marranos.
*

-Fa vent mama! M'encanta el vent! Vull anar a mirar el vent.
*

-Mama, tapa't el nas! -Per què? -Perquè m'he tirat un petorro.
*

Passa una velleta a poc a poc: -Mama, aquesta senyora té poca pila.
*

Veiem com una noia aparca la moto i es treu el casc. Sander: -Mira, mama, un power ranger!

*

I desembre

Que ja estem al 2016, m'han recordat en veure el ritme caribeny que porto amb el calendari cuqui. Ho sé! Però encara vaig per desembre, mes dels virus, de poc fred encara, d'entrada a l'hivern, de vacances, de relax, de viatges...

El millor la trobada i els jocs dels cosinets. Tenien moltes ganes de jugar plegats. Són tan guiris ells!

Desembre fred i divertit a Holanda.

*

I novembre

Són molts dies sense passar per aquí: virus, feina, viatges, més virus, virus per a tots non-stop. És per l'hivern i sobretot per començar l'escola, així que toca tenir més pacièèèènnnciaaaaa...

Segueixo amb el calendari cuqui i aquesta foto d'un passeig per la platja una tarda de novembre. Va ser molt suau novembre i l'hivern, fins ara, també.

Una tarda qualsevol el mig-guiri jugant a la platja.

*

Octubre càlid

Ai que acaba novembre i encara no havia fet la foto del mes per octubre!

Entre feina i virus no hem parat.

Però octubre va ser càlid i actiu: aquí una mostra del non-stop del mig-guiri, tan amant dels tractors que no en deixa escapar ni un!

És la festa sorpresa del tio Kankel, encara que la sorpresa se la van endur els nens en veure aquesta bèstia parda aparcada al pati. Tots a dins!

*

Setembre s'endú l'estiu

Setembre va entrar ple de novetats: 1. Tornada a la feina després d'un any porai, 2. Fi de la vidorra-vacacional-quasi-infinita del mig-guiri, doncs ha començat el cole, 3. Descobriment fantàstic d'un llit elàstic a la platja que ens està costant un ronyó (2,5 euracos el salt, vull dir, els minutets de salts).

Ja ha passat octubre i ens estem acostumant a una nova rutina. Encara se'm fa estrany tornar a casa i no veure'l jugant per terra o córrer cap a mi per rebre'm de la feina amb una abraçada gegant. Per sort algun dia tinc poques classes i encara ho puc gaudir.

Octubre ja és aquí fa dies i s'ha endut l'estiu. D'aquí res canviaran l'hora i asdfghjk...!!

Adéu estiu, adéu setembre!

*

Una nova etapa

Acaba setembre, el mes on comença un nou curs, una nova dieta, una nova col·lecció de fascicles i una nova estació amb refredats inclosos.

El mig-guiri ha començat una nova etapa: el cole, oioioi!! És la primera vegada que hi va, no ha trepitjat cap llar d'infants ni ludoteca perquè ell és així com natural i de tobogans i sempre demana anar al parc. Li ha agradat molt anar-hi; de fet és quelcom semblant a l'ideal infantil: joguines i amics. Llàstima que la segona setmana ja han atacat els virus i s'ha quedat a casa uns dies. Previsible. Típic. 

Jo m'imaginava que li agradaria però després d'estar un any tot happy amb la mama a Ingolstadt, podria haver reaccionat diferent. Espero que segueixi tan animat i feliç durant molt i molt de temps.

Ja ets tot un homenet, Sander. Estem molt orgullosos de tu.

*

Adéu, agost

El mes més típic de les vacances ens va passar volant! Va tornar el guiri, el mig-guiri va tornar a dormir bé, ens vam escapar una setmana al Delta, a la caseta del fusa, com diu el nen, vam suar, vam jugar, ens vam banyar, vam fer castells de sorra i en acabar el mes va acabar el relax.

Per què ets tant curt, agost?

Per al calendari cuqui, he triat una imatge d'una tarda a la platja al Delta que resumeix molt bé tot allò que hem fet: descansar.

Fins aviat, mes estimat!

*

Petons vermells

Al mig-guiri li encanten els petons. Sempre l'estic petonejant, muaks muaks muaks, més mama.

De vegades li'n faig amb els llavis pintats, muaks muaks i més muaks.

Tot són riures i felicitat.

Fins que es veu al mirall....

Al meu nen no li agraden els petons vermells ;)

*

Juliol

Vaig tard amb el calendari! Vaig taaaaaaard publicant!!

Ja estem tots a casa, toca centrar-nos ;)

Juliol ha estat ple de tardes al parc. Li encanta!!

Juliol és el seu mes.

*

Frases de nens (IV)

Ja estem a Vilanova i després d'uns dies de pausa necessària mentre esperem que torni el guiri, unes frases del mig-guiri:

Al parc una àvia avisa al nét dient-li Ojo, Ojo! El Sander juga amb ell i quan marxa em diu: On està Ojo?

Em cau el mòbil i s'esquerda mil la pantalla. Petons i: -No et preocupis mama, no passa res. Demà anem a comprar un altre.

Mirant l'ovella Shaun: -Mira, aquest no porta roba, porta pelitos.

-Mama, avui és el meu cumple i farem una festa. -Sander, avui no és. -Sí és, fem aquella festa que m'agrada?

-Vinga, Sander! -Un moment que estic pensant una cosa.

-El sofà és un tonto! M'ha fet un cop!

-Encara plou, no podrem anar al parc avui. -Tranquil·la, mama, no passa res.

-Aaaaii, mama, una aranya! -No passa res, mira, ho veus? Com és l'aranya? -És amiga de la papallona.

-És impossible aquest casco! Sander posant-se sol el casc de la bici. Em pixo!

-És de nit! No és de dia!

M'agafa els cabells, me'ls posa sota el nas i diu: -Ara la mama és un senyor.

-Per què fa soroll el rinrín de la mama?

-Ironman té uns ullets guapos.

-La mama és una princesa. I la mama també és mama.

-On estàs, Sander?? -Aquí!

-Mama, està guapo Ingolstadt.

-Mama, el dinar no va al cul, va al Rin-Rin!

-Tinc fred, tinc calor! -Què tens, fred o calor? -Estic bé, mama.

-Mama, vaig a salvar el planeta. -Ok, no vinguis tard.

-Spider-man té una roba xuli i la Masa té uns pantalons trencats.

-Mama, pinta't la boca blau.

-Mama, balla més fort!

-Mama, jo vull dinar porai.

-Som amics, mami?

-La mama és un listo! La màgia de pensar que els pares ho saben tot.

Surt un anunci de la Barbie amb un vestit ample que s'infla com una capa: -Mira mama, Supermanbarbie!

*

Resultat sorteig

Acabo de fer el sorteig de Lego i Playmobil. No ha estat fàcil aquest cop perquè el mig-guiri deia que és el cumpleaños de Peppa Pig i vinga a escriure damunt el nom afortunat, no me'l deixava veure! I això sense tenir en compte que primer me n'agafava un grapat de paperets!

Aquest cop he pujat el vídeo a Youtube perquè la qualitat és dolentíssima en passar-lo a Blogger, es queda com tallat.
Bé, aquí el resultat, l'afortunada és...:



           

Enhorabona, Eva!!! 

Envia'm la teva adreça per privat al Face o per mail aquí (llenguadegat@gmail.com).

I, com sempre, el primer comentari té recompensa. La Júlia S. s'emporta aquesta preciositat:

Júlia, el mateix: envia'm la teva adreça per xarxes socials o mail, demà vaig a correus :)

I de pas podeu apreciar com ha acabat el nom de l'afortunada, jiji!!

Gràcies per participar!


*

Maig ha acabat

M'encanta juny! Adéu maig!

Un mes més per al calendari cuqui :)

*

Sorteig!

Estem molt contents i de molt bon humor, per la primavera?, no!, perquè aviat marxem cap a casa! Per celebrar-ho el mig-guiri i jo hem decidit fer un sorteig molt cuqui amb regalets perfectes per a qualsevol membre de la família; així de contents estem :)

Què sortegem?

1. Carmanyola de Lego:

És maca i pràctica. Nosaltres en tenim una d'igual que portem sempre al parc amb la fruita o l'entrepà. El millor? És perfecta tant per a nens ja que s'obre de forma senzilla, com per a pares/ tiets/ noies/ Fans de Lego.

La nostra:

2. Capseta Lego:

Una mini-capseta per desar, per exemple els anells o arracades, com faig jo amb la meva. També es poden guardar les primeres dents quan cauen als nens. O qualsevol cosa petita: clips, xinxetes, missatges d'amor, floretes, etc.
No és massa útil però és súper-cuqui.

La meva:

3. Clauer Playmobil:

Perquè també hi ha fans d'aquesta marca i perquè és un ninotet entranyable.

Es pot fer servir com a clauer o també penjar-lo porai.

Imatge de tot plegat:

- Com participar?

Heu de deixar una missatge aquí o, els qui no poden entrar, etc,  a les xarxes socials.

- Quan serà el sorteig?

La setmana que ve, a mitjans.

- De qui serà la mà innocent?

Del mig-guiri, com sempre.

- Observacions:

Recordeu que m'agrada premiar també la velocitat i l'originalitat ;)

Espero que us agradin els regalets i molta sort!

*

Més petons

Ho he tornat a fer: he petonejat 2 alemanys contra la seva voluntat!

Sí, sí, no tinc perdó.

Ahir a la tarda van venir els propers que viuran al pis i jo, en entrar la parelleta em vaig llançar al damunt amb un simpàtic Hallo!, i dos petonarros.

La primera víctima va ser ella; va fer uns moviments estranys, com retorçant-se o intentant desfer-se de mi inútilment. Ven pacá sosaina, semblava que li deia jo. Ell, en veure el percal, es va preparar i es va posar tot eixerit, com un torero que entra a la plaça i veu davant seu un vitorino (servidora) imparable. 

Un cop passat el tràngol, el guiri, veient com són d'inútils els seus avisos repetitius de "besitos noooo", em va justificar una altra vegada, Spanisch, yatusabeh.

La visita no va ser gaire tranqui, no; el mig-guiri, en plena no-siesta es va dedicar a cantar, ballar, rebolcar-se per terra, atacar-los amb cotxes i arrossegar-se com un cuc fins tocar-los les cames. És així de tendre ell quan no fa la migdiada, com vam comprovar l'altre dia de visita per Praga.

No faré més petons als desconeguts, ho juro.

*

Fent turisme

Que on estàvem, dius? De parranda!

Ara vénen totes les festes i ponts aquí a Bayern, així que hem aprofitat per fer turisme i diversions familiars variades, aquestes:

-Fa dues setmanes vam anar a veure el castell de de Neuschwanstein, preciós! El castillo del viento, diu el Sander per un capítol de Peppa Pig on visiten un castell. Els 3 dies ens va ploure:

Més a prop, i sobretot, més avall, n'hi havia un altre xuli també:

- El cap de setmana següent, ja sense cap dia de festa extra, vam anar a Legoland. Oi, oi, oi, el mig-guiri encara no s'ha recuperat de la impressió. Ni jo tampoc perquè el nen és tan finolis, o tan salvatge, no ho sé encara, que no volia pixar als lavabos, ell pixa en un arbre i punt. Així que cada vegada que volia evacuar, havíem de sortir fora i buscar un arbre, planta o paret per regar.

Ara, el lloc és espectacular. Encara em fan mal els malucs de pujar 3 cops seguits al lego-tren-del-meneo-guapo.

- Aquest cap de setmana va ser més llarg encara, 2 dies de festa extra, síííííí, 4 dies de finde, així que vam decidir anar a Praga. Jo hi he estat ja dues vegades més, una a l'hivern, una altra a l'estiu, em faltava primavera. Preciosa la ciutat al maig.

El mig-guiri també preciós, estirant-se pel terra dels millors monuments, convertint-ho ja en tradició familiar, i negant-se a pixar en lavabos estrangers. Ell pixa en arbres, per si no ens havia quedat clar. O sigui, que hem de sortir de restaurants o cafeteries i buscar un arbre o paret. Hem entrat en bucle, molt.

Ens va fer un temps boníssim i vam poder anar en vaixell, en bus, passejar molt, pixar en arbres, pixar en pàrkings, prendre cafès, prendre cerveses, pixar en carrerons, menjar gelats, menjar pastes típiques, pixar les plantes, beure més cerveses i passar de tornada per Plzen, ciutat on es va inventar la pilsen, esclar, i pixar els arbres d'allà també. 

Sembla mentida, però dilluns que ve és festiu un altre cop, em pixo! I crec que encara en queda un altre la setmana següent. A veure on anem a parar i a pixar.

*