Ja està, ja ho he fet per primera, i segur que no última vegada. I això que havia promès que no ho faria ja que em feia molta ràbia quan ho feia ma mare. I m'he adonat que totes les mares ho fan: totes les mares en un rampell velocíssim netegen alguna part de les caretes dels seus fills amb SALIVA. Sí, i tots ho hem odiat profundament, sobretot perquè la majoria de salivades passen a l'exterior, és a dir, enmig del carrer i amb públic.
Explico com ha anat la meva primera saliva.
Aquesta tarda se m'ha acudit donar-li al mig guiri un tros de plàtan a veure què tal se'l menjava. No té ni una dent encara però se l'ha cruspit encantat de la vida. Al final el nen ha quedat ben empastifat: cara, pitet, mans, trona i terra. Més mono ell:
Ho he netejat tot rebé amb tovalloletes humides i adéu al caos platanil.
Una estona després hem sortit a passejar i fer unes compres amb el pare de la criatura també. Dins una botiga molt ben il·luminada he vist un puntet a la cella. L'he tocat per treure-li pensant en una borrissol però no he pogut, estava sec i dur, horroooor!! Un mini trosset de plàtaaaaan!! I en un moviment de braç ultra-biònic m'he llepat el dit gros i li he passat diverses vegades per la cella fins que ha quedat neta, suaveta i mullada... Oh no, ho he fet... *7%$&*ç$$$¡"//=%%% grrrrr!! No m'ha vist ningú, ni el papa.
Suposo que és una acció inevitable que fan totes les mares sense pensar-s'ho ni un segon. És automàtic. A partir d'ara em fixaré més, a veure si també se'ls hi escapa el dit llepat a les altres.
*
