De cabells

Ho sabia, havia de passar tard o d'hora i ha passat aquesta setmana: al meu bitxet li ha sortit una rasta! La vaig descobrir fa un parell de dies i encara no sé si tallar-li o fer-li un monument. De moment, foto:

Si el miro de cara, és a dir, d'esquena, no es nota tant..:

I per què ho sabia que li sortiria? Perquè va néixer amb els cabells més llargs que la Rapunzel.

Els nadons neixen amb el cap de diferents maneres:

- Cap com una bola de billar: és a dir, sense ni un pèl. Són els típics nadons que ens imaginem i els que surten per la tele-

- Cap pelut i generalment negre: és un pèl abundant però no massa llarg. Sovint ocupa el territori frontal i sembla que vagi a unir-se amb les celles.

- Cap amb pèl extra-llarg: aquest és el del meu petitó. No és tan abundant però sí kilomètric. Si fos una nena ja li hauria fet trenes.

Cal recordar que aquests pelets són fins, suaus, i que van caient per donar pas a l'autèntic cabell. Però a S sembla que no li cau ni un i li continuen creixent fins a l'infinit. D'aquí la rasta, dic jo, ja que el rento i el pentino més que quan jugava amb nines.

El Sander, a més de néixer amb els cabells dignes d'un anunci de xampú, també tenia les ungles llarguíssimes! Arggggh!! Al principi et diuen que no li tallis, que t'esperis unes 6 setmanes perquè són molt toves i li podríem fer mal. Jo li vaig haver de llimar perquè portava la cara com un cristu d'esgarrapades i em feia por que es tragués un ull. Llimar sí que es pot fer amb unes llimetes molt mones per a nadons. Aquí el meu kit de tortura:

De tortura perquè no té les mans quietes ni un segon i és una tortura per a nosaltres tallar-les-hi cada setmana.

I l'altre element llarguíssim que té S són les pestanyes:

Crec que cada cop que parpelleja es produeix un tsunami en alguna part del planeta. Tant se val, està moníssim així.

Fins aquí sobre pèls i d'altres accessoris creixents.

*