Bé, com els virus van i vénen i estem una setmana molt bé i a la següent tornem al cole i arrepleguem el que sigui que estigui de moda aquells dies, doncs ara ens ha vingut a visitar..., tatxan tatxan..., la senyora varicel·la! Oeoeoeeee!! Així que des d'ahir a la tarda, oficialment estem malalts i a casa.
Per això avui torno a rescatar les frases del Sander, les frases de nen, però abans no vull deixar escapar la que em va escriure ahir la pediatra quan li vaig preguntar per whats per confirmar que aquells puntets eren granets de varicel·la; com que ella és, com jo, poeta, va dir-me: "¿Son como gotas de rocío sobre pétalos de rosa?"
Em va estabornir en segon i mig i seduir amb aquesta comparació;llavors li vaig dir a tot que sí, sóc una dona fàcil. Però, per si de cas m'havia deixat endur per les figures retòriques, li vaig enviar una foto. Visca les pediatres poetes, coi!
I ara, algunes perles que m'ha anat deixant el mig-guiri:
–Mama, li vull dir a la Rita que l'estime.
*
–Mama, vull un altre Danonino.
–Una altre no que et farà mal la panxa.
– Sí, sisplau, i no li diem a la iaia.
*
*
–Mama, quin soroll fan els núvols?
*
*
–Mama, et dono una sorpresa! Tanca els ulls, la boca i el nas.
*
*
-Ets la màquina de petons, mama?
*
*
–Mama, no he vist cap dinosaure a la botiga d'animals.
*
*
–Si bec aigua no puc parlar.
*
*
–La mama té tot: cames, peus, rinrín...
*
*
-Tranquil·la, mama, no estàs perfecta.
(Em treu la pinça del cabell)
-Ara, sí, perfecta.
*
*
-Les marietes són bitxos.
-Però són bitxos macos, no?
-No, són marranos.
*
*
-Fa vent mama! M'encanta el vent! Vull anar a mirar el vent.
*
*
-Mama, tapa't el nas!
-Per què?
-Perquè m'he tirat un petorro.
*
*
Passa una velleta a poc a poc:
-Mama, aquesta senyora té poca pila.
*
*
Veiem com una noia aparca la moto i es treu el casc. Sander:
-Mira, mama, un power ranger!
*