Nadal 2016

Avui acaba l'any, adéu 2016!

Per acomiadar-lo he preparat un vídeo de les vacances nadalenques a Holanda. Acabem de tornar i estem esperant el 2017.

Feliç entrada d'any de part del mig-guiri ;)

*

Dinópolis

La setmana passada aprofitant el pont de Tots Sants vam anar a Dinópolis, a Terol. Al mig-guiri li encanten els dinosaures, el vici la dèria li va agafar l'any passat: amb 3 anys va començar a dir paraules estranyes com ara dicodoplus, velociraptor o triceratops. Primer el vaig ignorant pensant que parlava holandès amb el guiri. Però no, el nen estava explicant-me els diversos bitxos i les seves característiques; fins i tot el rotllo la teoria del meteorit. D'on haurà tret aquesta passió? Ni son pare ni jo tenim interès ni atracció pel tema... Crec que com la seva classe el curs passat era la dels dinosaures (van triar ells el nom) van tractar el tema i es va apassionar.

Així que en tenir 4 dies de festa vam fer una visita turística familiar a Terol i al famós parc de les bèsties. A més de bitxos hi ha un museu i una visita en barca per l'evolució de les espècies després de la desaparició dels dinosaures, passant per l'aparició del primers homínids i arribant fins als nostres dies. Va ser el més interessant per als no-amants dels dinos.

Tant la Serralada d'Albarracín com Dinópolis ens van encantar: bon menjar, molts animalets, sol, natura, gent amable i dinosaures.

Ens vam allotjar a Guadalaviar, un poble tranquil a 1600 m, o sigui, com les cabres estàvem allà dalt on vam poder desconnectar i descansar.

Per últim, un vídeo-resum de l'escapada:

*

Comença P4: el primer dia

Avui és el darrer dia de vacances del mig-guiri: se li ha acabat la vidorra i el catxondeo. Demà torna al cole, a P4, i té moltes ganes de veure als seus amics i a la professora.

Però des que jo vaig tornar a la feina cada dia quan torno se'm llança als braços i em diu que m'ha trobat molt a faltar, moltíssim. I jo li responc que també moltíssim.

L'any passat va ser més trist perquè era el seu 1r dia d'escola, un dia molt important que em vaig perdre. Tinc sort perquè la meva feina em permet gaudir de moltes vacances, gairebé les mateixes que té ell. Però em perdo tantes coses... Els professors tenim 2 mesos de vacances a l'estiu, sí, no deixen de recordar-nos-ho una i aaaaltra vegada. En canvi, jo no ho veig tan fantàstic perquè és veritat que en tenim força, de vacances, però no les podem canviar mai, sempre són les mateixes dates. I què vol dir per a un/a mare/pare profe?

- Que no podem acompanyar mai el 1r dia de cole als nostres fills perquè també és el primer dia dels nostres alumnes i els hem d'acompanyar a ells.

- Que mai no podem veure el festival/actuació/concert de Nadal dels fills perquè el mateix dia és el festival/actuació/concert dels nostres alumnes.

- Que mai no podem acompanyar a 1ª hora a l'escola als nens perquè les nostres classes comencen a les 8 i les seves a les 9. Potser algun dia entrem més tard o sortim abans i aquell dia és com una festa, és el fabulós dia de la mama o el papa. El mig-guiri em pregunta cada nit Qui em despertarà demà? I sempre espera que li digui Jo, demà és el dia de la mama.

- Que mai no els podem portar al bus quan marxen de colònies (o d'excursió) perquè els nostres alumnes ens esperen (a les 8, com sempre) o perquè estem també de colònies (o d'excursió) amb ells.

- Que mai no podem veure el festival de final de curs, sabeu per què, oi? Perquè estem preparant i mirant el festival de final de curs dels nostres alumnes.

- Que el meu fill em digui que la iaia sempre el porta al cole i que el pentina millor.

Si tingués una altra feina podria combinar-me algunes entrades, sortides, algunes vacances, i potser anar a veure concerts, o excursions, o tallers, o autobusos que s'acomiaden.

I així em sento en una roda estranya on deixo el meu fill amb unes educadores i jo me'n vaig a ensenyar llengua a uns altres fills.

Malgrat tot, demà sí que podré acompanyar al mig-guiri, podré despertar-lo, pentinar-lo, fer-li l'esmorzar, preparar-li la motxilla  i fer-li molts petons a la porta del l'escola tot desitjant-li un fantàstic inici de curs perquè els meus alumnes comencen dimecres i al meu Institut ens han deixat arribar més tard si volem anar caminant al cole amb els nostres nens el primer dia.

*

Pintar-se molt els llavis

Wow, quines vacances m'he fotut per aquí! Bé, no, la veritat és que he estat molt enfeinada i ara sí que per fi estem tots de relax...

I he triat, per tornar-hi, una anècdota simpàtica del mig-guiri:

Com que acaba de fer 4 anys i diu que ÉS gran, doncs sempre va al lavabo sol a fer les seves cosetes; vol intimitat el nen. L'altre dia em va semblar que trigava massa i que estava el tema molt silenciós, així que el crido i m'apareix amb els morros vermells dient "Estic guapo, mama?"

Primer vaig obrir molt els ulls, esparverada, preguntant-me per què s'havia pintat tan bé els llavis i quin hauria destrossat agafat... En lloc de córrer a netejar-li la boca,o sigui, el que hauria fet qualsevol bona mare, vaig córrer cap al bany a controlar les pintures. Quin descans en descobrir que havia agafat un pinta-llavis d'Essence i no de Chanel, que encara que sigui regalat m'hauria fet mal a l'ànima i se m'hauria escapat la llagrimeta perquè encara que la seva pinta era magnífica, la barra va quedar bastant inútil. No sé si és que primer li va fotre alguna queixalada o què.

Un cop alleujada en comprovar la perfecció dels meus chanels, vaig tornar al menjador, li vaig fer una foto i vaig deixar que em fes un petó per marca-me. Quin riure el nen embrutant-me la cara!

No, no li vaig netejar els morros; si es vol pintar que es pinti i em besi, estem de vacances!

*Nota mental: he d'amagar les pinturetes cares.

**Nota mental 2: abans de sortir de casa cal mirar sempre, sempre, sempre com portem de netes les cares.

*

Sobre pètals de rosa

Bé, com els virus van i vénen i estem una setmana molt bé i a la següent tornem al cole i arrepleguem el que sigui que estigui de moda aquells dies, doncs ara ens ha vingut a visitar..., tatxan tatxan..., la senyora varicel·la! Oeoeoeeee!! Així que des d'ahir a la tarda, oficialment estem malalts i a casa.

Per això avui torno a rescatar les frases del Sander, les frases de nen, però abans no vull deixar escapar la que em va escriure ahir la pediatra quan li vaig preguntar per whats per confirmar que aquells puntets eren granets de varicel·la; com que ella és, com jo, poeta, va dir-me: "¿Son como gotas de rocío sobre pétalos de rosa?"

Em va estabornir en segon i mig i seduir amb aquesta comparació;llavors li vaig dir a tot que sí, sóc una dona fàcil. Però, per si de cas m'havia deixat endur per les figures retòriques, li vaig enviar una foto. Visca les pediatres poetes, coi!

I ara, algunes perles que m'ha anat deixant el mig-guiri:

–Mama, li vull dir a la Rita que l'estime.

*

–Mama, vull un altre Danonino. –Una altre no que et farà mal la panxa. – Sí, sisplau, i no li diem a la iaia.
*

–Mama, quin soroll fan els núvols?
*

–Mama, et dono una sorpresa! Tanca els ulls, la boca i el nas.
*

-Ets la màquina de petons, mama?
*

–Mama, no he vist cap dinosaure a la botiga d'animals.
*

–Si bec aigua no puc parlar.
*

–La mama té tot: cames, peus, rinrín...
*

-Tranquil·la, mama, no estàs perfecta. (Em treu la pinça del cabell) -Ara, sí, perfecta.
*

-Les marietes són bitxos. -Però són bitxos macos, no? -No, són marranos.
*

-Fa vent mama! M'encanta el vent! Vull anar a mirar el vent.
*

-Mama, tapa't el nas! -Per què? -Perquè m'he tirat un petorro.
*

Passa una velleta a poc a poc: -Mama, aquesta senyora té poca pila.
*

Veiem com una noia aparca la moto i es treu el casc. Sander: -Mira, mama, un power ranger!

*

I desembre

Que ja estem al 2016, m'han recordat en veure el ritme caribeny que porto amb el calendari cuqui. Ho sé! Però encara vaig per desembre, mes dels virus, de poc fred encara, d'entrada a l'hivern, de vacances, de relax, de viatges...

El millor la trobada i els jocs dels cosinets. Tenien moltes ganes de jugar plegats. Són tan guiris ells!

Desembre fred i divertit a Holanda.

*

I novembre

Són molts dies sense passar per aquí: virus, feina, viatges, més virus, virus per a tots non-stop. És per l'hivern i sobretot per començar l'escola, així que toca tenir més pacièèèènnnciaaaaa...

Segueixo amb el calendari cuqui i aquesta foto d'un passeig per la platja una tarda de novembre. Va ser molt suau novembre i l'hivern, fins ara, també.

Una tarda qualsevol el mig-guiri jugant a la platja.

*