Una de les coses que més agrada als bitxets és llançar-ho tot a terra i quan caminen, llançar-ho tot als forats. El mig-guiri corre per tota la casa buscant forats on posar les seves joguines. I corre darrere meu com si endevinés que li obriré alguna escletxa màgica.
. El primer que va fer va ser llançar-ho tot des de dins del parc: quan està dins es distreu una mica amb totes les cosetes que li he anat posant, però arriba el minut X i la diversió està en llançar-m'ho tot a veure si li torno, com si jo fos un gosset, vaja. Escampall per tot el menjador.
. El segon pas va ser el contrari: quan és per fora jugant amb ninots, llibres i qualsevol objecte que pilla, decideix tirar-ho tot dins el parc, un forat magnífic! I ja el veieu amunt i avall agafant de tot i llançant-ho al parc que a poc a poc adquireix forma de muntanya.
. El tercer descobriment va ser el vàter: em segueix al lavabo i veu el vàter obert, error! La tapa ha d'estar sempre baixada perquè es va apropar, va mirar dins dos segons i com un impuls va llançar el que portava a la mà, un cocodril que afortunadament era més gros que el forat i no va tocar l'aigua. A continuació, després que la mama li tallés el rotllo va veure la dutxa oberta (error doble!) i evidentment es va posar a dins. I va sortit fora; i es va posar dins, i va sortir fora i... I així hauria estat mil hores si no l'agafo i me l'emporto i tanco la mampara, el vàter i la porta del lavabo.
. El quart descobriment va ser la nevera: no arriba a obrir-la però com sempre el tinc caminant i seguint-me, quan obro la nevera es posa davant, se la mira, mira què hi ha dins i seguidament llança qualsevol cosa dins: el xumet o el nino que porti a les mans, i allà es queden. Abans de tancar la nevera, sempre m'asseguro que no hi ha cap nou habitant.
. El cinquè i fins ara últim forat descobert és la finestra que hi ha al costat del seu bressol. Quan el llevo al matí obro la persiana i en veure aquell gran forat no pot evitar intentar llançar algun dels ossets que té per allà. O el xumet. Buf, quina màquina, és més ràpida la mà que els meus ulls! Per sort la finestra dóna al nostre pati i es pot recuperar qualsevol joguina.
L'altre dia el vaig estar observant amb la càmera i així el vaig enxampar:
- Mira la tele des de la trona fent-se el concentrat i el bon nen perquè em confiï.
- El baixo a jugar i va directe a buscar joguines.
- Troba una víctima perfecta i encantadora, en aquesta ocasió és una tortugueta, i s'emociona ensenyant-me-la.
- Passeja dissimulant i fixant-se en altres objectes...
- Continua dissimulant i llançant el globus que ha pillat de camí al forat...
- Finalment la tortugueta acaba dins el forat (el parc) i el mini-guiri em mira amb cara de... "ara vaig a buscar-ne un altre perquè mola llançar-ho tot a dins" (o fora).
- Però troba un xumet i el seu estimat Mic i s'oblida dels forats durant una estona i es dedica a passejar-lo, estimar-lo i xerrar amb ell. Un moment preciós.
*
