Novembre

Avui s'acaba novembre, un mes fred, molt fred aquí... Ja estem a -1, -2, quesaixò!!??!! Ens haurem d'acostumar perquè encara és tardor, quan arribi l'hivern ja em quixaré.

Per sort algun dia també ha fet sol, bé, un solet tímid, mandrós, cacós, feble... Però millor una miqueta que res. 

Ara quan anem al parc només ens podem quedar una estoneta perquè no s'està gens bé i a més el mig-guiri en pujar al gronxadors es queixa dient Està freeeeeed mamaaaaa!!

Els arbres s'han quedat sense fulles, els ànecs s'amaguen sovint i el parc encara està més solitari. 

Mode acostumantmealamalavida on.
Adéu, novembre!

*

Els iaios a Ingolstadt

La setmana passada van venir a Ingolstadt el iaio i la iaia, o sigui, mons pares. La seva primera vegada per terres bavares. Quina alegria el mig-guiri! Per fi menjar del bo! Tota la setmana que ens van cuinar ells: sopa, crema de carabassó, patates estofades, pasta... I a més ens van portar pernil, perniiiiil de veritat!! No més kartofen soses ni fruita congelada del Carib! Ha arribat el súper-pernil a cals Puttenstein-Casas!

 

Quan li pregunto al nen quina sopa està més bona diu, sense dubtar ni un segon, la de la iaia, quanta raó! La matèria primera alemanya és una merda de baixa qualitat.

Pel que fa al temps van tenir sort durant la setmana ja que només ens vam haver de quedar a casa 1 dia, perquè no va parar de ploure, i fins i tot va sortir el sol un parell de dies, fantàstic!

Per tant, vam poder anar a passejar, al parc, a fer compres per la ciutat...

Cal destacar que amb el mig-guiri poc es pot descansar i segur que el iaio i la iaia han tornat petats a casa doncs van estar dibuixant, pintant, tirats per terra amb els cotxes, corrents, amagats... Alguna prova del non-stop:

Dibuixant amb el iaio

Dibuixant amb la iaia

Passejant pel parc

Jugant amb un arbre molt alt

El iaio baixant, a tope!

La iaia, a tope també!

És que no saben dir-me que no ;)

També vam fer de guiris, el millor quan estàs porai, i vam anar a un museu de la I Guerra Mundial, impressionant. El guiri i el iaio es van quedar mil hores; la iaia, el mig-guiri i jo vam marxar cap a casa; els museus no són cosa de nens.

Els dies van passar de pressa, massa! Això és perquè ho vam passar molt bé, malgrat el fred, el fred que aquests dies ha augmentat, aix! On s'amaga el solet?!? A Vilanova, segur!

*

Llaminadures

Ahir, a la farmàcia, vaig veure un producte que em va sorprendre trobar allà: llaminadures. O sigui, xuxes, com diu el mig-guiri. També al costat hi havia xupa-xups i caramels variats. D'això ja n'havia vist, sense sucre i súper-sans que no li agraden gens al nen i aquest fet demostra que sí que són sense porqueries.

Vaig comprar una bossa d'aquestes llaminadures de goma per tastar-les:

Pel que vaig entendre, porten un 20% de fruita de les que hi ha anunciades: pera, taronja, poma, préssec, llimona i móra. I també vitamina C de no sé on de la cirera, o alguna cosa així (ho diu al costat del preu: 2,45. I també que són sense gluten i sense lactosa, vaja, sense gairebé res de res; tindran gust?).

Vaig fer la prova de com n'eren de sanes amb el mig-guiri allà mateix ensenyant-li el paquetet i dient-li Mira Sander, xuxes!..., i exacte, em va escopir la maduixeta a la cara dient Nooo! (per sort no em va dir Neeeeiiiin!). La veritat és que estan una mica àcides i es nota que no duen sucre, això està molt bé, per a mi, esclar. Avui ho he tornat a intentar, però diu que per a la meva boca, que ell vol shushes, mama, shushes això noooo home!

Així que aquí estic, escrivint aquesta entrada i menjant-me unes fruitetes molt cuquis i saludables, algú en vol?

*

Botiga bonica

Sempre que anem a comprar o a passejar passem per una botiga de joguines fetes de fusta, una botiga preciosa. Però com aquí els horaris són una merda diferents i tanquen tot molt aviat (a les 18h, els dissabtes a les 16.30h) doncs sempre la trobàvem tancada, així que avui hem anat al matí a comprar alguna cosa per al mig-guiri. La botiga es diu Hand in Hand i té aquest aspecte:

Entrada i aparadors

Jo havia vist a l'aparador un peix-puzle molt cuqui i vaig decidir que havia de ser meu, vull dir, del Sander. Em tenia enamorada. Però ha sigut entrar i enamorar-me de tot, absolutament de tot. Ara tenen també molta decoració per Nadal, a més de les fantàstiques joguines de fusta de la bona. Hi havia cuinetes i qualsevol objecte de la llar que puguis imaginar amb complements; vehicles, jocs molt variats, de taula, manuals, etc.

Al mig-guiri li hem agafat el puzle-peix, un altre d'animals i un tren de fusta (encara que ell demanava una grua gegant i caríssima). En sortir de la botiga ja no volia anar porai tot i que avui feia solet, sinó que desitjava anar a casa a jugar, a estrenar els regalets.

És tan cuqui!

Sembla fàcil però no.

Així s'ha entretingut jugant:

Non-stop!

Malgrat l'ànsia per anar a jugar, hem anat a fer un tomb i a comprar al mercat que posen els dissabtes i per un moment, amb els sol i les paradetes un dissabte al matí, m'he sentit com a casa.

De passeig, guiri, mig-guiri i un globus.

El mercat

*