dimarts, 30 d’octubre del 2012

Tovalloletes

Les tovalloletes humides serveixen per a tot. Primer pensava que la seva funció era netejar el culet del bitxet ja que per a les baves i/o vomitadetes de llet feia servir gasetes estèrils i també algunes de roba molt mones.
Però ara tinc totes aquestes:



I n'he tingut d'altres, de marques blanques de diferents súpers (són barates i per netejar caquetes ja estan bé), per exemple. Moltes. Pertot arreu.
Quan tens uns nadó et recomanen que, al començament, ho compris tot "sensitive", és a dir, tot per a la pell sensible i delicada per evitar irritacions. I compres bolquers i tovalloletes súper sensitives i cares. Però valen la pena perquè són grans, gruixudes, de teixit (no de paper) i amb crema, que està molt bé ja que a l'hospital em van dir que no posés crema especial per al culet fins que tingués 6 setmanes (sí, un altre cop la restricció de les 6 setmanes) doncs ressecaven molt la pell (i això no és gens sensitive), que millor li posés body milk o res. Així ho vaig fer.
A poc a poc el bitxet va creixent i va deixant baves i regalets a la roba, al terra, al sofà, al braç, a la cuixa, a les visites... I et tornes boja buscant una gasa que estava per aquí o per allà. És en aquest moment quan te n'adones que necessites alguna cosa humida que tregui la taca ràpidament. Tovalloletes. N'hi ha moltíssimes, totes fan bona olor i netegen correctament. Reconec que vaig comprar les del paquet verd perquè es diuen Tragoncete i en el nom vaig veure el meu S. Ains...

Recomanació: mireu la quantitat d'unitats que vénen (54, 70, 80...) i compareu preus, i sobretot porteu sempre a la bossa un paquetet d'aquests perquè fora de casa es disparen els rots, salives, mocs i d'altres regalets.

*

divendres, 26 d’octubre del 2012

De cabells

Ho sabia, havia de passar tard o d'hora i ha passat aquesta setmana: al meu bitxet li ha sortit una rasta! La vaig descobrir fa un parell de dies i encara no sé si tallar-li o fer-li un monument. De moment, foto:



Si el miro de cara, és a dir, d'esquena, no es nota tant..:




I per què ho sabia que li sortiria? Perquè va néixer amb els cabells més llargs que la Rapunzel.
Els nadons neixen amb el cap de diferents maneres:

- Cap com una bola de billar: és a dir, sense ni un pèl. Són els típics nadons que ens imaginem i els que surten per la tele-
- Cap pelut i generalment negre: és un pèl abundant però no massa llarg. Sovint ocupa el territori frontal i sembla que vagi a unir-se amb les celles.
- Cap amb pèl extra-llarg: aquest és el del meu petitó. No és tan abundant però sí kilomètric. Si fos una nena ja li hauria fet trenes.

Cal recordar que aquests pelets són fins, suaus, i que van caient per donar pas a l'autèntic cabell. Però a S sembla que no li cau ni un i li continuen creixent fins a l'infinit. D'aquí la rasta, dic jo, ja que el rento i el pentino més que quan jugava amb nines.

El Sander, a més de néixer amb els cabells dignes d'un anunci de xampú, també tenia les ungles llarguíssimes! Arggggh!! Al principi et diuen que no li tallis, que t'esperis unes 6 setmanes perquè són molt toves i li podríem fer mal. Jo li vaig haver de llimar perquè portava la cara com un cristu d'esgarrapades i em feia por que es tragués un ull. Llimar sí que es pot fer amb unes llimetes molt mones per a nadons. Aquí el meu kit de tortura:



De tortura perquè no té les mans quietes ni un segon i és una tortura per a nosaltres tallar-les-hi cada setmana.

I l'altre element llarguíssim que té S són les pestanyes:



Crec que cada cop que parpelleja es produeix un tsunami en alguna part del planeta. Tant se val, està moníssim així.

Fins aquí sobre pèls i d'altres accessoris creixents.


*

dimecres, 24 d’octubre del 2012

Sobre els pipis

Els líquids que més ens pre-ocupen a tots els pares són, evidentment, els pipis.
Jo tinc un nen, això vol dir que he de vigilar molt quan el canvio ja que apunta sense pietat i dispara amb punteria total (les nenes no dibuixen una paràbola tan àmplia, segons m'han dit).
Cada dia es repeteix la missió diverses vegades i amb el temps he après a treure el bolquer, netejar, pringar-li tot de crema i posar-ne un de nou a la velocitat de la llum, evitant així el seu atac pixeril.
En aquests 3 mesos i mig he descobert diferents tipus de pipis:

1- El pipi silenciós: és un líquid mooolt subtil, no el veus sortir, no el sents caure, és gairebé invisible. Però a l'estiu, en portar poca roba, de sobte descobreixes una escalforeta dolça al braç, a la cama o al peu. És el pipi. I sempre l'enxampes quan ja és massa tard. És el típic que ataca els/les pediatres en les exploracions dels bitxets, llavors els veus però no t'atreveixes a delatar-lo fins al final quan amb una veueta tímida dius "em sembla que t'ha pixat tota la bata, el terra i part de la taula". Consell: no us encanteu mirant la careta del bitxet, us farà maniobres per despistar-vos, i estigueu sempre alerta.

2- El pipi traidor: és un líquid abundant que brolla de forma potent quan estàs a punt, a puntíssim d'enganxar un costat del bolquer. És necessari netejar tot allò que està al seu abast ja que acaba absolutament moll i cal agafar un altre bolquer. Acostuma a ser de llaaarga durada i no hi ha manera d'aturar-lo amb res. Acaba regant mitja habitació. Consell: aparteu-ho tot, no deixeu res a la vora del líquid i poseu-vos un davantal.

3- El pipi intermitent: és un líquid ben llest perquè apareix i desapareix deixant un rastre humit; sempre ens enganya, sempre fa més de 3 atacs . Quan penses que ja s'ha acabat i intentes canviar al nen, recorda que tooorna a sortir i altre cop a netejar-ho tot. Com repeteix la seva actuació fins a l'infinit, de vegades t'enganxa aixecant les cames del nen per posar el bolquer i el líquid va a parar a la cara, roba, cap i cabells del petit. Consell: espera una mica quan vegis sortir un pipi curt, segur que és un pipi intermitent i de seguida et ruixarà tot un segon i tercer viatge.

Fins aquí sobre els pipis. Us deixo un vídeo divertit sobre com canviar els bolquers ;)






*

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Presentació

El dia 6 de juliol a les 16.50 va néixer el Sander, el mateix dia que el seu avi (que orgullós està!), el mateix dia que la Laerke (quina gràcia que li fa!). Ara ja té 3 mesos i mig i per si tenia poca feina amb un nadó i un blog, he decidit començar-ne un altre, per què?? En primer lloc, per fer-li un regal original al petitó, així quan sigui grandet podrà llegir i veure amb imatges o vídeos com va anar tot des del seu naixement i com ens va canviar la vida la seva arribada. En segon, lloc per explicar la meva nova-boja-única-explosiva-preciosa-tremenda-brillant-feliç experiència i compartir-la amb altres mares/pares/amics/coneguts/desconeguts/veïns/etc.
Espero que gaudiu de la lectura.





*

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...